"Per a la gent de la zona, que va conèixer l'antiga llibreria, la temàtica tindrà molt de nostàlgic i proper"

Una cooperativa de tres sòcies recupera la llibreria Gavina d'Amposta com una Escape Room

Surtdecasa Ebre

11/06/2018

Activa't

Fa uns anys que Clara Salvadó va abaixar la persiana de la mítica llibreria Gavina d'Amposta. Ara, la seva fillola Raquel Salvadó, juntament amb dues sòcies més, Vanesa i Sandra, han decidit muntar una cooperativa i gestionar un dels primers Escape Rooms de les Terres de l'Ebre, precisament al lloc on estava ubicada la llibreria, al carrer Major d'Amposta. La temàtica ens remontarà, en certa manera, a una trama vinculada a aquest emblemàtic espai. I diuen que "si la cosa va bé" continuaran emprenent, perquè estan convençudes que el fet de cooperar amb persones amb diferents sensibilitats és una de les claus de l'èxit. Les hem entrevistades per conèixer de prop un projecte que és interessant tabt de contingut com de forma.

"Pensem amb una gestió dels diners més justa i horitzontal, i pensem que les jerarquies en les empreses perpetuen aquestes relacions de poder que ens limiten cada dia"

- Per què vau decidir crear un Escape Room a Amposta?
Principalment perquè és una activitat que ens agrada molt fer. Vam pensar que era un tipus d'oci que encara no tenim a les Terres de l'Ebre i que segurament encaixaria a la zona. A més, teníem en ment el local de l'antiga llibreria Gavina, un espai de referència social i cultural que Amposta no podia deixar perdre. Amb un acte de gairebé justícia poètica vam decidir primer que aquell era el local i que la trama tindria una relació directa amb l'espai.

- En què consisteix la temàtica?
Per a la gent de la zona i que va conèixer l'antiga llibreria, la temàtica tindrà molt de nostàlgic i proper. Nosaltres ens situem en un present on Raquel, la fillola de Clara, decideix tornar després d'uns anys fora i quedar-se amb la llibreria. El problema sorgeix quan va al local per mirar de rehabilitar-lo i es troba amb un seguit de fets que li impedeixen fer-ho. La resta de la temàtica i sobretot, la resposta a moltes preguntes, s'anirà descobrint mentre es vagi desenvolupant el joc. Per aconseguir escapar, els participants hauran de treure l'entramat i ajudar a Raquel a descobrir que passa.

- Quin valor té la ubicació i el recorregut?
És essencial. Tenir aquell local del carrer Major d'Amposta és un valor únic. Actualment el carrer és de vianants i, a poc a poc, es va dotant d'una vida de barri que il·lusiona veure. Esperem que activi una mica més una part tan vital com és i que, malauradament, s'ha vist al marge de l'ambient del poble. De camí a la plaça de l'Ajuntament, prop del pont, amb bars importants a la vora on poder anar a comentar la jugada havent sortit de l'escape... Pel que fa al recorregut, pensem que és una activitat amb una vida limitada, ja que cada persona només hi pot participar un cop. La idea és que, per tal de fer arribar aquesta nova forma d'oci, aconseguim teixir una xarxa de reciprocitats amb altres negocis de la zona- restaurants, allotjaments, activitats lúdiques, espais culturals- i això, en un futur no gaire llunyà, ens serveixi de fonament per emprendre una altra activitat.

- On vas conèixer aquesta tipologia de jocs que es desenvolupen en un espai físic?
Fa anys que en vam sentir parlar. Jo, concretament, ho vaig descobrir al País Basc. En tornar a Amposta va ser una agradable sorpresa descobrir que una de les sòcies de la cooperativa era una assídua als escape room. Malauradament havíem de pujar sempre a Barcelona per poder disfrutar d'aquesta activitat. Ara n'hi un a Vinaròs, que està molt bé, i un a Cretes que tenim pendent de visitar.

- Qui gestionarà el projecte i qui fa cada tasca de les tres?
El projecte és una cooperativa de treball amb tres sòcies. La nostra idea és la de poder gestionar un negoci amb el qual poder treure un sou per a la treballadora principal i poder anar creixent per, tant de bo, obrir una altra sala en un futur no gaire llunyà. Aquesta emprenedoria ens ha portat a aprendre i posar en valor tot tipus de tasca: des de la rehabilitació del local, passant per la creació de la cooperativa, gestionar el tema de disseny i màrqueting i, el més important, crear la trama i condicionar la sala per a dur a terme l'activitat.

- Per què confieu en l'economia social?
Les tres sòcies de la cooperativa estem formades en ciències socials. Una en Psicologia, l'altra en Treball Social i l'altra en Filosofia. Creiem molt amb la cultura de l'intercanvi i en això hem basat gran part de la nostra inversió per començar aquest projecte. Pensem amb una gestió dels diners més justa i horitzontal, i pensem que les jerarquies en les empreses perpetuen aquestes relacions de poder que ens limiten cada dia. Volem autogestionar-nos per tal de reivindicar la feina feta des de baix i per poder fer evident que un altre tipus d'economia és possible.

- Quin ha estat el paper de l'Ateneu Cooperatiu de les Terres de l'Ebre en el vostre projecte?
A l'Ateneu li devem molt. Conèixer el seu pla "d'acompanyament" ha estat gairebé un regal per a nosaltres. Ens han ajudat amb el tema de la conformació de l'empresa i ens han facilitat molt les coses. T'animen a treballar i aprens mentre vas conformant-te i delimitant el teu camp. Per a nosaltres, l'Ateneu ha suposat ser una eina sense la qual no haguéssem pogut autogestionar-nos de la forma que ho estem fent.