Anna Zaera
,
26/10/2018
Activa't

Josep Valldepérez 'Xala': "Hem reactivat un tema, el de l'arqueologia, que estava mort a la nostra comarca"

És un dels impulsors de la recuperació de l'Institut d'Estudis Comarcals del Montsià
Josep Valldepérez 'Xala'

Foto: 

Cedida
Josep Valldepérez 'Xala'
Fa pocs dies, Josep Valldepérez, conegut com 'Xala', va rebre un reconeixement a la seva trajectòria com a activista cultural de les Terres de l'Ebre. Després d'una vida dedicada a l'estudi autodidacta de l'arqueologia, ara és un dels impulsors de la regeneració de l'Institut d'Estudis Comarcals del Montsià juntament amb la seva presidenta, Maria Josep Margalef, i algunes noves incorporacions com Oriol Fusté o Tere Gilisbars. Aquest organisme va néixer l'any 1990 amb els objectius primordials d'afavorir la cultura i els estudis sobre la comarca, entesa no com un ens aïllat del seu context, Terres de l'Ebre, Catalunya, sinó  com a protagonista de les nostres recerques. Ara enceta una nova etapa amb la celebració del Congrés de Protohistòria que va tenir lloc el cap de setmana passat.
"Un país sense cultura  és un país pobre en molts aspectes.  La cultura és sinònim  de riquesa"
- Ets un dels impulsors d'aquesta nova etapa de l'Institut d'Estudis Comarcals?
Bé, la impulsora és sobretot Maria Josep Margalef, que va veure que aquest organisme estava en decadència i li sabia greu deixar-ho perdre. Llavors va parlar amb mi i amb altres persones com Oriol Fuster per reactivar-lo. Vam decidir organitzar el congrés de Protohistòria.

- El Congrés és un dels projectes d'aquesta nova aventura?
Hem reactivat un tema, el de l'arqueologia, que estava mort a la nostra comarca. Feia més de 30 anys que estava aturat i és llàstima que deixéssim perdre el nostre potencial no només de la protohistòria, que se situa cronològicament entre la prehistòria i la història, sinó que podem parlar també del neolític o de la castellania d'Amposta. Esperem que en un futur pròxim poguéssem tractar més àmbits.

- Quan comença el teu interès per l'arqueologia?
Jo formava part del Grup d'Estudis de la Natura. De fet, jo vaig començar com a ornitòleg i les aus em van portar a l'arqueologia. M'interessa molt la part geològica. L'arqueologia no es pot entendre sense la geologia. Jo ho he estudiat tot de manera autodidacta.

- Així que l'interès et ve de menut?
Ma mare i mon iaio sempre m'explicaven històries i això potenciava la meva fantasia. Sempre m'ha interessat, suposo que ho porto a la sang. Quan es va crear el Museu del Montsià, ara Museu de les Terres de l'Ebre, vaig començar a col·laborar amb el director d'aquell moment, Jordi Peiret. Ja no vam parar. Ara estic jubilat i continuo treballant per investigar l'arqueologia del territori. Crec que tenim l'obligació de donar-ho a conèixer i això és el que s'ha fet ara amb el congrés.

- Per què creus que ha servit aquest congrés?
S'ha obert un debat molt important. Tenim més de 14 jaciments al terme municipal, i a la comarca en tenim més d'una trentena. Hi ha una unitat molt important pel que fa a jaciments protohistòrics del riu Sénia fins a Amposta, tota la part meridional de la comarca.

- Quina va ser la principal conclusió d'aquesta trobada?
El reconeixement científic que el Delta existia en època ibèrica. El Delta té més de 9000 anys i era tan gran com l'actual. A partir d'aquí, canvien molts de conceptes. L'arqueologia al Delta demostra que serien poblats molt heterogenis, perquè és una zona d'aiguabarreig rica en pesca igual de riu que de mar. Hem de comptar amb la possibilitat que existissin salines. D'alguna manera, aquesta informació obre un nou debat i crec que aquesta zona en concret donarà molt a parlar precisament per aquesta heterogeneïtat. Aquest congrés ha servit per a obrir una nova etapa i, com a mínim, un debat.

- Per què durant 30 anys no s'ha mantingut aquesta feina de recerca i divulgació?
Crec que a Amposta no hem tingut la sort que s'ha tingut a Alcanar, qui fa anys que va posar en valor el seu patrimoni arqueològic. Les autoritats no s'han interessat. Aquí crec que es veia com una inversió que donaria resultats massa lluny. Els polítics en general volen invertir a curt termini. Crec que ha estat un error perquè el món ha de saber allò que hi ha en aquestes terres.

- L'Institut d'Estudis del Montsià està organitzant altres coses?
Sí, l'Institut abraça tots els àmbits culturals, la literatura, el teatre. Tere Gilisbars està preparant alguna cosa sobre el món de la ceràmica, es vol recuperar el premi literari de la Carroba... Hi ha moltes coses en ment!

- Per a tu, per què és important la cultura?
Un país sense cultura és un país pobre en molts aspectes. La cultura és sinònim de riquesa. La cultura incentiva l'economia.

- A l'Institut us heu trobat persones de diferents generacions...
M'agrada que la joventut tingui interès. Junts podem fer un bon equip perquè hi ha intercanvi. Jo, per exemple, he viscut moltes coses que ells no i els ho puc explicar. En canvi, ells em poden ajudar amb les noves tecnologies, ja que sóc una mica negat.

- Com vas rebre el reconeixement que et van fer amb motiu de les Jornades de les Lletres Ebrenques?
Vaig estar tan emocionat que no vaig poder parlar! Una il·lusió gran perquè no em creia tan mereixedor. Penso que el que he fet jo és una cosa natural que hauríem de fer totes les persones. Però estic molt agraït.

- D'on ve això de 'Xala'?
Això ve de família. És el meu malnom. Un avantpassat meu que li agradava molt la festa, tinc entès. Sempre m'ho han atribuit a mi potser perquè he destacat més, però ve de lluny.

Més informació: 

També et pot interessar