Concert de Clara Poch i Marçal Calvet

Fortuna parla de comiat i d'abismes. Un crit d'homenatge a totes aquelles persones que decideixen aixecar la pedra que obstrueix i s'abandonen a un propòsit més elevat, aquell que només la fortuna més subtil pot definir com a causa bona o dolenta. Un salt al buit per conviure amb tot allò que no controlem. Una metàfora que planta cara a la ferida social i a la mala costum d'assenyalar enfora, quan parlem de tot allò que no ens agrada.

Fortuna és un camí de transformació vers la fragilitat més pura: “Que cremi en mi tot allò que jo era i que ja no em serveix i que esdevingui pols i cendra”. Fortuna és atzar i tot atzar requereix canvi.

Fortuna és el primer pas vers un camí molt més introspectiu i honest sense tècniques ni condicions imposades. Una nova etapa de canvi entre els milions de canvis generals en aquests temps de pandèmia mundial.