Exposició ‘Tinta xinesa i ceràmica’

Exposició de tinta xinesa de Mercè Barberà i ceràmica de Conxa Ferré, totes dues canareves. Mercè Barberà utilitza la tècnica de la tinta xinesa, una tècnica no gaire coneguda però que a ella li permet concebre una obra molt íntima. Utilitza la ploma i el pinzell per a aplicar la tinta i el resultat són unes magnífiques composicions de colors suaus i tènues, on es reflecteix fins al mínim detall i que traspuen sensibilitat, sensualitat i molta serenor. Sovint, la dona és el centre d’atenció, la seva mirada enigmàtica i profunda, el cos nu i la seva interrelació amb la natura, totes dues: sensibles, íntegres, tendres i fermes, suportant inclemències i vicissituds, plenes de misteri, de vitalitat, generadores de vida i màgiques. La utilització del color blau expressa serenitat, estabilitat, una certa tristor o melangia i vida, molta vida. Mentre que el colors groguencs ens submergeixen en un món de calidesa, lluminositat i alegria. Esquitxades de verds ens descobreixen la fertilitat de la natura i el cicle de vida. Un conjunt de composicions belles, subtils i exquisides que ens susciten pau, harmonia i benestar gràcies al saber fer i sensibilitat de Mercè, a l’hora d’emprar la tècnica de la tinta xinesa.

La ceràmica de Conxa Ferré, resulta solemne i austera. Sense utilitzar el torn, modela el fang i treballa amb terres de baixa i alta cocció, realitzant les peces totalment a mà, utilitzant la tècnica del Raku, esmalt i engalbes, amb una constant superació tècnica i artística. Volums rugosos, toscos, de vegades, mentre que d’altres molt més subtils gràcies a l’esmalt. La utilització del ferro combinat amb la ceràmica dona sensació de durabilitat, resistència i distinció a la seva obra. Centra la seva atenció en el mar i en els seus habitants, conxes marines i peixos conformen un univers apassionant, misteriós i ple de vida. La fertilitat, la feminitat i el flux de la vida són una constant en les seves creacions. Els colors blaus ens contagien de serenitat, una certa tristor i vida, molta vida, els blancs ens impregnen de pau, calma i puresa, els negres simbolitzant el misteri del mar, de les seves criatures, d’allò immens i desconegut, els grisos, misteriosos, elegants i plens de saviesa i finalment alguna esquitxada de marró ens apropa a la terra al seu caliu i a la seva autenticitat.