Belén Fabra: “Necessitem l’art com un revulsiu d’humanitat”

L’actriu tortosina Belén Fabra pot ser una de les protagonistes de la propera entrega dels IV Premis Gaudí que entregarà l’Acadèmia del Cinema Català en una gala que tindrà lloc el 6 de febrer al Teatre Artèria Paral·lel de Barcelona. En concret, l’actriu està nominada a millor actriu secundària per la pel·lícula Catalunya Über Alles, dirigida per Ramon Termens. Hem aprofitat l’ocasió per parlar amb ella i preguntar-li més detalls sobre el film i sobre la seua carrera.

 

- Com has rebut la nominació a la millor actriu secundària per la pel·lícula Catalunya Über Alles?

Contentissima i molt sorpresa. M'en vaig assabentar per un amic que em va trucar i em va dir “Qué bé comences l'any!” 

 

- Aquesta pel·lícula parla de temes molt actuals com els prejudicis a allò desconegut, el poder, l’acceptació social...

Sí, és curiós perquè la van escriure fa molt temps i ara sembla que és més actual que mai.

 

- Hi ha xacres de la societat que mai passen de moda, no?

Sí, hi ha una part fosca de l'ésser humà que, si s’alimenta de prejudicis i pors, pot treure el pitjor de nosaltres. Catalunya Über Alles mostra tres històries basades en fets reals.

 

- Què ens pots explicar del teu paper a la pel·lícula?

Interpreto a la dona de Joel Joan, que és un empresari d’èxit amb molts problemes. Aquesta història mostra una visió crua de l’èxit social, posa al descobert què hi ha al darrere de les aparences fantàstiques...

 

- És una pel·lícula coral amb molts actors de prestigi...

Sí, em feia molta il·lusió treballar amb el Joel Joan. I clar, també hi havia grans pesos pesats de l’escena catalana com Viki Penya i Jordi Dauder...

 

- Sí, va ser l’última pel·lícula de Dauder...

Sí, jo no vaig coincidir amb ell al rodatge, però Ramon Termens, el director, sempre destacava la seva fortalesa mental i la seva capacitat interpretativa, tot i estar molt malalt.

 

- Aquesta pel·lícula demostra que l’art és una bona forma per fer crítica social, potser més que llegint una notícia al diari. Com vius aquesta capacitat que teniu els artistes de parlar sobre el món?

És una mica catàrtic perquè expresses coses que són injustes, et permet denunciar-ho o evidenciar-ho. De vegades, la interpretació només serveix per produir entreteniment, i ja és molt, però si a més aportes un plus de compromís amb la societat...

 

- L’art és vital per mantenir aquesta societat sana...

L'hem d'agafar en força per al bé de tots. Necessitem un revulsiu d'humanitat. I l'art ho és. És com quan s'usa l'humor per pegar una patada a l’estòmac d’una persona... Amb l’art passa el mateix... Hi ha certes notícies que són tan desagradables que natros mateixos les bloquegem. En canvi, l'art és una manera d'arribar al cor del conflicte. A partir d'alguna cosa negativa, fer-ne alguna de constructiva...

 

- Què et fa elegir un projecte o rebutjar-lo?

Hi ha alguna cosa instintiva que et fa sentir-ho. Un click que t'arriba. Normalment, ho tinc claríssim. De totes maneres, no tinc por a equivocar-me. Perquè què vol dir equivocar-se? Si ho fas és perquè realment et ve de gust fer-ho. Si ho tries és per alguna cosa...

 

- Quin personatge t'agradaria fer en general?

Fedra, per exemple, n'és un que m'encantaria.

 

- Et veus fent algun projecte vinculat amb les Teres de l’Ebre? 

Sempre les tinc en ment. Ara hi ha un moviment cultural que s'està despertant... I segur que en un futur es donarà alguna cosa...

 

- S'ha creat xarxa d’artistes més o menys de la mateixa generació que estan fent molts projectes musicals o de l’audiovisual....

Hi ha molt de talent en les persones del territori i també la nostra terra té una gran identitat. Això combinat és una mescla molt potent. És admirable que hi hagi gent que decideixi donar el seu talent a les Terres de l’Ebre. És molt generós. De vegades ho parlo amb els meus amics Guille Barberà o David Espinós.