Jump to navigation
L'any 1974, Ronald Lorkowsky va alliberar il·legalment 32 alevins de silurs procedents del riu Danubi a l'embassament de Mequinensa (Terol) per fomentar la seva pesca. Vint anys més tard, Oliver Portrat va completar la introducció amb una altra solta de 200 exemplars procedents del riu Po (Itàlia). La proliferació d'aquesta espècie va fomentar que cada cop més persones s'apropessin al riu per practicar la pesca esportiva. L'artista posa el punt de mira en aquest fenomen organitzat i promogut des del mateix territori i internacionalment com a activitat econòmica, on agències internacionals organitzen estades per a aficionats a la pesca d'aquests peixos incomestibles per l'excés de mercuri. Hem parlat amb ella.
- Com arribes a parlar sobre el fenomen dels silurs?Conec una mica les Terres de l'Ebre perquè tinc família política. Vaig començar a desgranar la història a partir d'intentar veure el Delta de l'Ebre més enllà del que es veu. Més enllà del lloc paradisíac que tots pensem que és. Volia observar l'especulació immobiliària d'aquests terrenys, aquestes construccions que es queden a mitges enmig del desert. La cara oculta, la que no es veu. Vaig trobar dues joies molt inspiradores: una va ser l'hotel Biarritz, aquest hotel abandonat situat a l'N-340 que mostra la crisi turística dels anys 80, i també l'urbanització Mirador del Ebro Martinsa-Fadesa a Amposta, que són una espècie de ruïnes preservades. Són les anti-ruïnes. Amb l'esperança del mite de les segones residències. L'urbanització està construïda, però deshabitada i es continua esperant que s'habiti molts anys després. L'altre tema era el turisme i la pesca.
- Com veus aquest fenomen?Em sembla que és un turisme impostat. Es tracta d'una espècie invasora. A més, els turistes que hi vénen la majoria són alemanys o iankies. Em sembla sublim que aquesta activitat tan masclista s'impulsi des del propi territori. Em venia de gust plantejar una proposta de caràcter feminista.
- Quin és l'aspecte que més et va impressionar?La part que més m'interessa és la representació de la captura. Els petits vídeos dels homes pescant silurs. És espectacular com ells posen davant la foto, com llueixen aquesta imatge de gran macho. Hem vist un vídeo molt bo que mostra aquestes caceres prodigioses. I el més fort és que hi ha gent del sector turístic local que s'ha sumat al carro. És sublim com a material artístic.
- De seguida vas fer aquesta analogia entre l'activitat turística i el masclisme...És la primera volta que li vaig pegar des del principi. La manera de tractar el peix, les seves cares. És fàcil fer analogies. És cert que, en el camp de les arts visuals, em trobo que políticament pots patinar si no coneixes bé el context. Jo acostumo a envoltar-me de companyes feministes perquè s'entengui la intenció. M'agrada molt treballar amb el tema irònic.
- Com serà la instal·lació que podrem veure a Lo Pati?Bàsicament seran àudios i imatges intervingudes. El format sempre acaba canviant a l'últim moment. De fet, he de dir que el detonant va ser quan en una baixada al Delta se'm va espatllar el cotxe i un taxista del territori, que també era pescador, em va haver de portar al meu destí. No em va deixar baixar del taxi fins que no em va ensenyar les seves fotos pescant. No hi havia manera que em deixés anar! Intentava ser amigable, però també hi havia aquella imposició de "Ara t'esperes i els veus tots". Tinc molt material i m'està costant agafar només una cosa i potenciar-la.
- La teva obra estarà col·locada a l'aparador de Lo Pati?Sí, aquest format dóna bastant joc i pots jugar amb algunes projeccions nocturnes. I els silurs sempre surten a la nit!
