Jump to navigation
Hi haurà set actuacions, entre elles concerts com el que oferiran el duo Maria Arnal i Marcel Bagés interpretant temes del seu nou treball '45 cerebros y 1 corazón' o la cantant algueresa Claudia Crabuzza, que també presenta nou disc, 'Com un soldat', premi Tenco del 2016 al millor àlbum italià en llengua minoritària. Pel que fa a les xerrades, hi participarà Joan Maria Minguet, ideòleg-activista i expresident de l'Associació Catalana de Crítics d'Art, i els periodistes musicals Nando Cruz i Luis Costa, especialistes en dos estils musicals pràcticament extingits, l’indie i el bacalao (que punxarà Luis Bonías, un dels mítics Djs valencians), l’evolució dels quals és també representativa de la deriva autodestructiva dels models neoliberals i patriarcals.
Aquest divendres a les 20 hores serà el torn d’un espectacle de petit format i poesia amb el títol 'Alcohols', de la parella de poetes Núria Martínez-Vernis i Martí Sales, que plantejaran l’ambivalència de la relació que sovint té l’alcohol com element de creació i alhora d’autodestrucció humana. Els descobrim.
- Divendres oferiu a Lo Pati el recital 'Alcohols'. És recital o espectacle? I què hi trobaran els espectadors o oients?Hi ha una certa composició escènica i dramatúrgia, així que diríem que és més aviat un espectacle, o un recital expandit. Volem que qui vingui visqui la lletra com un glop de cervesa, i viceversa, que els versos i l'alcohol li pugin igual.
- L'alcohol està relacionat sovint en el procés de creació de molts autors i artistes. Molts escriptors i poetes han tingut addiccions. L'alcohol és autodestrucció o creació? Inspira o fa divagar?Com s’ha dit, molt encertadament, mil i un cops, les drogues poden ser un esperó fantàstic o un gran estimball. A la vegada, poden aniquilar el creador però acompanyar-lo a fer grans obres. L’alcohol té efectes molt diferents a segons quines persones i moments.
- Però quina aproximació o amb quin tractament abordeu l'alcohol, que és considerat una droga?Creem un espai escènic molt senzill per simular una reunió d'alcohòlics anònims. Posem l'alcohol al centre, cerveses que es poden anar bevent en qualsevol moment de l'espectacle. Així, mentre es va bevent, es van escoltant textos que en parlen des de molts llocs: des del pou, des del cel, des de la farra... No hi ha judici de valor. D’altra banda, les drogues suposen una voluntat de trencament i el fet creatiu també.
- Les poesies són pròpies o reciteu fragments d'altres autors també?Pròpies i d'altri: fem un cos de textos unitari, sense tallar-lo per mencionar-ne l’autoria, perquè la recepció no estigui marcada per un nom o un altre. Donem importància a allò que es diu.
- Des de quan veniu treballant aquest espectacle i com va nàixer la idea?Fa un parell d’anys, l’Andreu Gomila ens va proposar de fer alguna cosa al seu cicle homònim, a La Seca, i vam començar a construir aquest espectacle, eixut, de text, i que ha anat evolucionant de manera conscient per aprofitar al màxim les capacitats escèniques, extretes amb l'ajut del Jordi Oriol en la passada edició del Festival Alcools a la Sala Beckett de Barcelona.
- Heu treballat en altres projectes plegats?Sí, molts! Una barbaritat o barbàrie. És el que té entendre’s i estimar-se. Formem part dels grups 'Anarquia és Independència', 'Nicomedes Mendes', i des que ens coneixem que ens proposem l’un a l’altra.
