Surtdecasa Ebre
,
15/01/2019
Arts

Col·leccionar passions: la terrissa

El Museu de les Terres de l'Ebre exposa la col·lecció de terrissa de la família Segarra-Pedrola
Terrissa

Foto: 

Cedida
Teresa Pedrola Avante amb la col·lecció
En un món digitalitzat, cada cop és més difícil mantenir un treball manual, artesanal, en què el sentit del tacte, el volum de les peces i l'olor del fang converteixen les peces en una síntesi de la capacitat creadora de les persones. De fet, hi ha pobles a les Terres de l'Ebre com per exemple la Galera o Miravet que són reconeguts per haver tingut moltes famílies dedicades al món de la terrissa. Les peces són la traducció simultània d'un estil de vida però també de tota aquesta càrrega d'ofici heretat.
"En un món digitalitzat, cada cop és més difícil mantenir un treball manual, artesanal, en què el sentit del tacte, el volum de les peces i l'olor del fang converteixen les peces en una síntesi de la capacitat creadora de les persones"

Els terrissaires treballen l’argila crua, la pasten, la couen en forns i - molt sovint - la vénen directament. A les Terres de l’Ebre, són anomenats canterers, terme que deriva de la peça antiquíssima i més emblemàtica que elaboren: el cànter. Normalment els produïen en obradors familiars que, tot i que han anat desapareixent, encara se'n conserven. El Museu de les Terres de l'Ebre ha volgut recuperar aquest ofici en la seva vessant del col·leccionisme. I és que alguns tallers conserven peces fetes per les generacions precedents que són un gran patrimoni per tot el territori, així com altres que adquirien els canterers en els seus viatges o en les seves visites a altres tallers de la vora. 

Un dels fets més característics d'aquests tallers és que els fills i filles aprenen l’ofici des de la infància, treballant any rere any al costat dels familiars de les generacions anteriors, fins que la pròpia expertesa permetia assolir el mestratge de l’ofici. Aquest antic procés continua vigent a l’obrador que Teresa Pedrola Avante i Ferran Segarra Vives van crear el 1978 a la Raval dels Canterers de Miravet; actualment també hi treballa, de forma tradicional, el seu fill: Ferran Segarra Pedrola. Es tracta d’un gran edifici que inclou també una botiga; un magatzem de ceràmica i terrissa; i un espai dedicat a la seva tasca d’antiquaris. En aquestes sales, acullen una important col·lecció d’atuells.

Ferran Segarra Vives ha rebut nombrosos reconeixements com a artesà, entre els quals el Diploma de Mestre Artesà, atorgat per la Generalitat de Catalunya, el 2010. Als anys 80, va descobrir la importància i el valor econòmic i cultural de la ceràmica i la terrissa tradicionals, i en pocs anys, sent ja canterer, va començar la seva col·lecció, adquirint peces procedents dels millors obradors del Baix Aragó, alguns dels quals llavors ja havien plegat.

La col·lecció inicial ha esdevingut una nombrosa mostra patrimonial feta a base de constància i viatges; i també un punt de referència per als col·leccionistes, els amants de la terrissa de qualitat, els antiquaris i els estudiosos, per als quals el matrimoni Segarra Pedrola és una font de coneixements i d’informació ineludible per als seus establiments, associacions i publicacions.


Ferran Segarra Vives

L’exposició 'Col·leccionar passions. La família Segarra-Pedrola i la terrissa popular' es podrà veure a partir del dia 18 de gener i aplega una part significativa d'aquests estris i atuells que conformen la Col·lecció de terrissa Segarra-Pedrola, integrada per més d’un miler de peces datades entre el segle XVIII i l’actualitat, tot i que inclou també algunes peces medievals. L’exposició abasta la terrissa tradicional obrada per als diferents àmbits de la vida de la gent: agricultura, arquitectura, cuina, emmagatzematge, higiene personal, ramaderia o transport.

Aquesta exposició és la tercera mostra del cicle 'Col·leccionar passions', dedicat a la difusió del col·leccionisme i els col·leccionistes de les Terres de l’Ebre, que ha inclòs també les exposicions 'Jesús Bru i el Grup d’Estudi i Recerca del Patrimoni de Vilalba' i 'Salvador Cardero i el Grup de recerca científica Terres de l’Ebre'.

També et pot interessar