Comèdia romàntica molt controlada

Borja Cobeaga firma la seva segona comèdia després d’haver realitzat amb originalitat i certa dosi de mala llet, la sorprenent i estimulant Pagafantas. Ho fa reprenent el tema del personatge que, ja sigui per la seua introspecció, per la seua covardia o pel seu analfabetisme emocional, fracassa a l'hora d'expressar els sentiments cap a la persona estimada. A canvi, acaba aconseguint, per un malentès, una curiosa relació d’amistat.

No controles tracta sobre un personatge anomenat Sergio (Unax Ugalde) que es queda sense poder volar al seu destí la nit de cap d’any de 2011. Una gran nevada col·lapsa l’aeroport i ha de passar la nit en un hotel de carretera. Però resulta que en aquest hotel coïncideix amb la seua ex-novia de qui, després de set mesos, encara està enamorat però no ha trobat la manera de dir-li. Ara el temps acusa i li haurà de declarar el seu amor abans que la neu no es fongui i ella torni cap a Alemanya. Us ha passat això alguna vegada? Espero que no. Per això està el cinema…

Amb aquest plantejament i amb una dosi d’humor hilarant, Cobeaga pobla l'estança de l’hotel amb una legió de personatges pintorescos i entranyables que es relacionaran amb el protagonista i que provocaran tot un seguit de situacions i embolics que ens donaran les escenes de comèdia esbojarrades que esperem trobar-hi. A destacar el personatge absorbent de Juancarlitros, un aspirant a humorista interpretat per Julián López (Muchachada nuí), i que acabarà per ser el conseller que haurà d’ajudar al protagonista a aconseguir el seu propòsit, o això és el que sembla…

Tot i la simplesa que sembla despendre la situació, s’ha de destacar la capacitat del director d'exprimir humor a partir de personatges complexos incapaços de mostrar-se tal com són en realitat, condemnats a viure sota la màscara de l’aparença, tant per amagar les seves misèries morals com per aparentar ser aquelles persones que els agradaría ser. Per Borja Cobeaga la superació de tot conflicte passa per despullar la mentida, l’auto-engany i la hipocresia que ens impedeixen ser tal i com som. Precisament el títol No controles fa referència a aquesta faceta sincera de mostrar-se als demés, tal i com cantaven Olé Olé amb la cançó que porta el mateix títol i que està integrada dins l'acció aportant una interessant dimensió musical que acaba beneficiant el relat ( tot i que tingui molt a deure amb la manera de construir la dimensió musical de Casablanca amb el As time goes by o el Moon river de Desayuno con diamantes).

No obstant això, tot i aquests encerts trobem a faltar la transgressió, la personalitat i l’atreviment artístic que vam veure a Pagafantas i que ha escatimat en el seu nou treball. I sí, hi acabem trobant escenes totalment hilarants, esperpèntiques, amb una narració que tot i ser una mica previsible està ben estructurada i amb personatges pintorescos que ens acaben captivant i que ens arrenquen el somriure. Però ens acaba donant la sensació que hem vist una pel·lícula més. En definitiva, que ens han donat la comèdia esbojarrada que hem pagat per veure i poca cosa més ( que ja és molt tal i com està la cartellera). Potser el problema de la pel·lícula està amb ser massa correcte, de caure amb els vicis dels tòpics i de no predicar amb l’exemple de la cançó.

Cinemes OCINE Roquetes
14/01 divendres    : 18.15    
15/01 dissabte    : 16.30    
16/01 diumenge    : 16.30    
17/01 dilluns    : 16.30    
18/01 dimarts    : 18.15    
19/01 dimecres    : 18.15    
20/01 dijous    : 18.15

Cinemes Amposta
14/01 divendres : 16,00 - 17,45
15/01 dissabte  : 16,00 - 17,45
16/01 diumenge  : 17,45
17/01 - 20/01 dilluns a dijous : 17,45