'Crec que el llenguatge no verbal és el millor a l'hora d'explicar una història'

Germán Machí és totalment autodidacta. Ell ho té molt clar. Considera que s'ha de fer tot allò possible per treballar del que un vol i això implica deixar, si és necessari, una feina estable. És inconformista, irreverent i el seu caràcter el porta sempre a triar l'opció més difícil; tendeix a sortir-ne ben parat.

 

- Quan vas decidir que volies dedicar-te al món de l’audiovisual? 

Si no recordo malament va ser al 2003 amb 16 anys i després de veure la pel·lícula Amélie de Jean-Pierre Geunet ja que, per primera vegada, vaig quedar fascinat per un estil de fer cinema que mai havia vist. Abans ja havia realitzat alguna cosa amb una antiga càmera de fotos que gravava vídeo, però a partir d'aquell moment, vaig decidir treballar tot l'estiu per poder comprar-me una càmera domèstica i així començar a realitzar els meus projectes.

 

- Així que ets completament autodidacta?

Sí, i crec que aquesta és la millor manera d’aprendre una cosa perquè aprens d’una manera més lliure.

 

- És difícil poder començar a viure de l’audiovisual? 

Sí, és difícil. Jo vaig decidir deixar una feina estable per poder dedicar-me a allò que més volia. Ara cobro menys, però sóc més feliç i em gratifica la feina que faig.

 

- Has descobert alguna cosa de tu mateix gràcies algun dels vídeos que has fet?

Sí, la primera vegada que em vaig gravar practicant sexe amb una noia vaig descobrir coses de mi mateix que no sabia. Aquest film, però, el vam eliminar per decisió dels dos. Us aconsello que vosaltres també ho proveu, segurament aprendreu moltes coses que fins ara no sabieu de vosaltres mateixos.

 

- Quin dels films que has realitzat t’ha deixat més satisfet?

En general mai estic satisfet de les meues obres ja que penso que tot és millorable. Tot i així, m’agradaria destacar un dels últims curts que he fet, Compromiso, que ha guanyat dos premis i, segons em diu la gent, és de lo millor que he realitzat fins ara.

 

- Veig que ets un inconformista...

Sí. És més, crec que ser inconformista és la millor manera de progressar. Em permet aprendre més ràpid, tot i que potser no em deixa gaudir massa de les meues obres.

 

- A part de curtmetratges quines coses fas? 

Jo no em tanco a cap gènere, realitzo curtmetratges, videoclips i demés formats perquè tots tenen alguna cosa que m’atreu. Per exemple, he realitzat videoclips com The answer, del grup Sickroom, que va rebre molt bones crítiques de revistes d’àmbit nacional.

 

He realitzat documentals per al festival de cinema Curtredó de Campredó i, ara mateix, estic treballant juntament amb el meu pare i uns amics en un documental sobre la Guerra Civil a Campredó vista pels ulls dels nens del conflicte.

 

També estic treballant en dos anuncis per a l’empresa d’audiòfons GAES i, aquest cop, per primera vegada, tindré l'oportunitat de treballar amb un pressupost bastant alt i amb molt bons professionals del cinema i la televisió.

 

- Quins són els teus referents cinematogràfics?

Sobretot el que més m’ha influenciat a l’hora de realitzar és el cinema asiàtic perquè és un estil de fer cinema bastant contemplatiu i minimalista i m’agrada enfocar les coses d’aquesta manera. Crec que el llenguatge no verbal és el millor a l'hora d'explicar una història perquè és una forma de captar més l'atenció i implica a l'espectador d'una manera més emocional.

 

També veig en aquest cinema molta sensibilitat i això ho trobo molt ric, per tant, podria dir que és el meu referent. Les pel·lícules Castaway on the moon o El verano de Kikuhiro de Takeshi Kitano, per exemple, em van impactar moltíssim. M’agrada expressar més amb menys.

 

- Últimament hi ha una fornada interessant de cineastes a les Terres de l’Ebre, has col·laborat amb algun realitzador ebrenc?

Sí, col·laboro habitualment amb el meu cosí Josep Gutiérrez, que també està dins aquest món.

 

- Es pot veure algun treball teu per Internet?

Sí, a la plana web www.germanmachi.com es poden trobar enllaços a moltes de les meues creacions. Per exemple El Punt, que és un fals documental que vaig realitzar per a un concurs de curtmetratges a realitzar en 48 hores. Vaig triar fer un documental perquè és un gènere que m'atreu molt. Miro molts documentals d'animals ja que sóc un apassionat d'aquests, valoro molt la senzillesa amb què viuen, també m'agraden molt els documentals d'astronomia.

 

 

- Per acabar, podries recomanar-nos algun film?

Cinema Paradiso de Giuseppe Tornatore és un film d’una sensibilitat notable i transmet molta estima pel cinema.