Jump to navigation
L’Ermita de la Pietat d’Ulldecona, la Casa de Fusta, el Centre d’Interpretació de la Terrissa de La Galera, el Museu de les Terres de l’Ebre, el Centre d’interpretació de la Guerra Civil de Corbera o el Jardí de Peter de Benifassà són alguns dels escenaris protagonistes de les diferents obres que conformen ‘Dúctil’.
“Cada espai ha estat un repte, una oportunitat de gestionar la nostra capacitat de meravellar-nos pel que ens envolta i per les identitats passades”, apunta la representant del col·lectiu i professora d'ESARDI, Sefa Villalbi. A més de la representació dels diferents espais, l’exposició també engloba algun taller que per la seva peculiaritat també han considerat patrimonial, com un d’impressió tipogràfica, de “clavegueria” o de retolació urbana.
El col·lectiu és heterogeni. De fet, són un conjunt de sinergies de diferents especialitats que es reuneixen un cop per setmana per experimentar i crear amb els elements que els ofereix el seu entorn. Les obres que conformen ‘Dúctil’ estan signades, però el col·lectiu no sempre el formen les mateixes persones. Hi ha membres que es van unir fa poc temps, d’altres que estaven al principi i que ja no en formen part, o els que ells mateixos anomenen “satèl·lits”, que són els que treballen amb el grup de forma esporàdica.
La gènesi del col·lectiuL’any 2012, un grup de persones amb inquietuds semblants es van reunir a un bar d’Amposta disposats a compartir sinergies. Amb l’objectiu de superar aquella crisi creativa derivada de la crisi econòmica, els dúctils van començar a trobar-se per observar el seu entorn i convertir-ho en alguna cosa nova. Segons Villalbi, va ser una forma per “adoptar el patrimoni com a excusa per recuperar la forma de dibuixar de cada persona”.
Imatge de l'exposició del Museu d'Amposta Foto: Roser RegolfExposició ‘Dúctil’ al Museu de les Terres de l’EbreA l’exposició es pot veure una mostra dels resultats de les quedades que van tenir lloc entre el 2012 i el 2014, on s’exposen provatures d’assaig, peces úniques o reproduïdes, concluses o manipulades, però sobretot personals, íntimes i sense voluntat de judici artístic. En definitiva, un nou imaginari patrimonial des de diferents perspectives visuals.
“Observar el que ens envolta, decidir que ens atrau, atrapar-ho i convertir-ho en un nou element creat, per després compartir-ne els resultats, ser conscients del moment viscut... xerrar després amb una cerveseta o potser dinar junts. Tot això, amb la idea de potenciar el poder de representar i expressar sense una necessitat de resultat concret”, continua Villalbi.
Davant la proposta de seguir treballant com a grup, Villalbi afirma que van quedar moltes propostes i sortides sense fer i que no descarten seguir. Això sí, tampoc tanquen portes a provar altres formats, però sempre en la línia de seguir satisfent la necessitat d’expressar-se mitjançant un punt de vista: la cultura visual i la imatge.
