El Raval de l’Art: un museu particular a l’aire lliure

Una parella d’artistes aixeca un projecte cultural a una finca als peus dels Ports
Surtdecasa Ebre
,
07/09/2012
Arts
La Teresa-Marta Batalla i el Rainer Schumacher fa vuit anys que s’han establert a les Terres de l’Ebre. “Buscàvem una finca gran en algun lloc de Catalunya on poder tenir la casa i el taller i, finalment, ens vam decidir per aquesta”, diu la Teresa, que només presentar-se m’avança que les escultures instal·lades a l’exterior de la casa són obra del seu marit, el Rainer.
 
“Portem més de vint anys junts, ens vam conéixer a l’Alemanya de l’Est quan jo hi vaig anar per participar a un projecte cultural organitzat pel Rainer”, m’explica aquesta barcelonina de 54 anys. Ara, els dos artistes comparteixen espai i taller. Ella es dedica a treballar la ceràmica, ell fa escultures amb diferents materials com fang i ceràmica. També comparteixen filosofía. “No ens agrada mercadejar amb l’art”, diu la Teresa, que assegura que casa seua està oberta a tothom qui vulgui visitar la seua obra, però no es paga entrada. Tampoc cobren als altres artistes que exposen en el seu espai. “Organitzem exposicions conjuntament amb altres escultors”, diu la Teresa, que m’avança que aquesta trobada de professionals normalment té lloc a finals del mes de desembre. “L’any passat vam ser prop de 100 persones el dia de la inauguració" em comenta. “Va venir la Teresa Gironès, que ara mateix diría que és una de les escultores més bones de Catalunya” afegeix satisfeta mentre recupera un cartell de l'any passat. I què ha de tenir un escultor per ser considerat bo? Li pregunto jo amb confiança ja de fer preguntes de xiqueta. “Sobretot ha de tenir una tècnica pròpia i una expressió molt personal” em contesta amb naturalitat, conscient que aquesta es una pregunta recurrent pels no experts, però potser que també es fan a ells mateixos en la intimitat.
 
Els atuells de ceràmica de la Teresa tenen tots una estètica amb reminiscències clàssiques, molts cops amb dibuixos inspirats en mites de l’Antiga Grècia o en animals i persones de civilitzacions antigues. Al taller hi ha prop de 100 recipients de ceràmica, dels quals només una part està a la venda. “Moltes de les peces les reservem per al nostre fons d’art”, explica l’artista, que reconeix que amb la crisi es venen menys peces de ceràmica que abans. “Ara vivim de la joieria”, comenta mostrant-me algunes de les seues arracades i penjolls de ceràmica.
 
Mitja hora després, la Teresa em presenta el seu company alemany que ja ha estat present indirectament a la conversa. “Si has vist la meva obra ja m’has vist a mi”, diu l'home després de donar-me la mà. El Rainer, sense preàmbuls, entra directe en matèria. “Des que estic en aquest món he viscut en guerra” diu contudent. Vaig néixer a l'Alemanya del 41 i setanta anys després, puc dir que m’he despertat tots els dies de la meva vida sabent que hi ha guerra en algun racó del món”. “A molta gent no li agraden les meves escultures, jo sé perquè”, explica el Rainer en castellà i amb accent alemany. “Quan les veuen és senten desorientats, ferits, són escultures molts cops desagradables" comenta "crec que la gent no vol assumir que té responsabilitat sobre aquest patiment”.
 
M’ensenya una de les escultures, un bust que s'assembla a una figura potser d'un Papa, potser d'un bisbe. “Aquesta peça porta el nom de Dogma. Saps què és un dogma?”, em pregunta. “Aquesta gent exerceix un poder aboslut en nom d’un altre, en nom de Déu” referint-se a aquestes figures eclesiàstiques. Aquest home de barba blanca i ànima indignada, per dir-ho amb un concepte que està de moda, té encara molts somnis per complir. “El Raval de l’Art s’ha de convertir en un nucli artístic que aglutini joves que volen practicar diferents disciplines artístiques”, diu el Rainer, tot indicant-me una part de la parcel.la que podria servir per instal.lar una espècie d'amfiteatre per fer diferents representacions.
 
Després d'aquesta experiència artística i també humana, m’acomiado prometent una segona visita. En aquesta Raval de l'Art, a la qual s’accedeix a través d’un llarg camí de pedres, prop de la Raval de Cristo (Roquetes), és couen moltes coses, a part de les peces de ceràmica. I tinc ganes de descobrir-les.
 
--
Més informació: www.ravaldelart.com
   

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar