“Els meus somnis estan rodats en plans cinematogràfics”

Combina la rauxa dels 16 anys amb el seny d’un gat vell. I de moment la fórmula funciona. El jove Josep Piñol (Tivenys 1994) és arriscat, enèrgic —fins a cert punt inconscient—, però el seu talent el té ben aferrat al terra. Fa dos anys ni tan sols sabia què era una càmera reflex i ara ja ha dirigit el seu primer curtmetratge. Diuen que el món corre, però l’enginy artístic d’aquest jove tivenysenc va a la velocitat de la llum. La seua carrera tot just acaba de començar, però és imprevisible preveure fins on arribarà. Segur que molt lluny.

 

- Mentre els joves de 16 anys pensen en la seua primera parella, tu somies amb el teu primer curtmetratge. Sí, a hores d’ara la meua carrera artística és prioritària. Tinc molts projectes en ment i un  temps limitat per executar-los, perquè el dia només té 24 hores. 

 

- I com portes això de compaginar la faena de fotògraf, guionista i realitzador amb els estudis de batxillerat? De moment bé. Estudio batxillerat artístic a l’Institut Joaquín Bau de Tortosa i en sortir vaig a classes de trombó, faig anglès i, cada dia, una mica de natació. I després de tot això em concentro en les faenes de fotògraf i en diverses gravacions.

 

- I quin és el secret per aguantar el ritme? Dormir poc, dosificar molt les festes de cap de setmana i treballar molt.

 

- “Que la inspiració t’agafe treballant”, deia Picasso. Sí, els bons resultats no cauen del cel.

 

- Aquest estiu has dirigit el teu primer curtmetratge, però fa tan sols dos anys no tenies ni càmera de fer fotos. Sí, fa un any i mig vaig organitzar el 1r Concurs de Fotografia de Tivenys. El projecte va  agafar molta embranzida i hi van participar fotògrafs d'arreu del món. A partir d'aquell moment em vaig començar a interessar verdaderament per aquesta disciplina artística...

 

- ... i et vas plantejar de fer les primeres fotos. Vaig provar de fer sèries fotogràfiques, una mena d'autoretrats artístics que vaig penjar a la xarxa i que ràpidament van atreure l'atenció de molta gent. A partir d'aquí em van sortir faenes. Ara, per exemple, l'estilista Montse Fabra m'ha encarregat la direcció fotogràfica del seu redaccional de moda i videobook, amb roba de firmes com Hugo Boss i Sitta Murt. En pocs dies començarem les sessions de treball a la Casa Greco, l’edifici modernista de la plaça de l'Olivera de Tortosa.

 

- I al cinema com hi arribes? Venint de la fotografia, el cinema era el següent pas, perquè no deixa de ser la fotografia en moviment. I ha estat relativament fàcil, perquè el llenguatge audiovisual m’és molt familiar: els meus somnis estan rodats amb un pla cinematogràfic de seguiment.

 

- Però el llenguatge audiovisual no s’aprèn dormint. En algun lloc hauràs adquirit les nocions bàsiques de la professió. El juliol de l’any passat vaig fer un workshop d’introducció al món audiovisual, organitzat per l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, a Sitges. Allò va ser un revulsiu.

 

- I a l’agost, tot just acabat el curs, ja estaves rodant Despierta!, el teu primer curtmetratge. Sí, volia fer alguna cosa ben gran i vaig escriure el guió d’un curtmetratge basat en un dels meus somnis. Només eren set minuts de film, però la producció requeria nou actors i un equip tècnic d’unes 15 persones. Calia aconseguir una càmera Canon EOS 5D MK II d’alta definició per rodar, llogar grues, cercar director de fotografia, director d'actors, elèctrics, ajudants de tota mena, buscar les localitzacions i demanar permisos per gravar a la Masada de Bítem i al Delta de l’Ebre, … i aconseguir diners per pagar-ho tot.

 

- Molt ambiciós! Quan vaig presentar el projecte molts em van prendre per boig. Però al final amb l’ajuda de tot l’equip tècnic vaig poder fer possible el somni de portar a la pantalla un dels meus somnis més reiterats, que de tant en tant em torna a aparèixer. La veritat és que fins ara les coses m’han anat molt bé. Estic content dels resultats d’aquest projecte, però sé que algun dia m’enduré una patacada.

 

- I quan es podrà veure el curtmetratge? N’estem rodant les últimes escenes. Mentrestant el músic ebrenc David Espinós enllesteix la  instrumentació de la banda sonora. A veure si a l’estiu ja el podem projectar.

 

- I suposo que, a la vegada, ja estàs pensant en nous reptes... D'aquí poc, presentarem el videoclip Enyors de David Espinós, precisament. A més, si  tot va bé, al maig inaugurarem l’exposició Camins que presentarà fotografies artístiques de ballarines que interactuen amb models de diverses ètnies… i per a aquest estiu estic preparant un projecte artístic a l’Àfrica.

 

Mon Dieu! Què l’energia no se t’acabi!

 

 

---

Enllaços:

Fotografies de Josep Piñol

Canal Youtube