Emma Vilarasau: “El Litterarum és un lloc per experimentar”

(...) Sé als ulls mirar amb un somriure ben seductor, invitador i voluble. Molt airosa i esvelta és la meva figura i l’aroma dels rínxols amanyaga; Oh el que és amb mi té l’ànima intranquil·la i el gaudi llangorós l’aferra. Jo sé estimar (...) En aquest poema d’Anna Akhmàtova s’inspira el títol de l’espectacle literari que tindrà l’actriu Emma Vilarasau com a protagonista, el proper divendres 3 de juny a Móra d’Ebre, en el marc de la 4a Fira d'Espectacles Literaris Litterarum.

 

- Com va sorgir la idea d’aquest projecte?

Em van proposar recitar poemes en un festival de Manresa. Jo vaig buscar-me el  Xavi Bosch perquè poses la música. En aquella ocasió, però, els poemes els triaven ells. En el cas del Litterarum els he elegit jo i he canviat més del 50% dels poemes perquè fossin en català.

 

- Quins autors podem trobar?

Joan Margarit, Miquel Martí i Pol o Maria Mercè Marçal, Montserrat Abelló, Pere Rovira...

 

- I... quin és l’eix vertebrador d’aquest espectacle?

Aquest recital porta el nom Jo sé estimar perquè en la primera representació hi havia un poema que es titulava així i créiem que és una frase molt representativa. En el primer espectacle es parlava només d’amor i desamor, ara és molt més heterogeni.

 

- Què trobarem ara?

Jo diria que és un viatge per diferents etapes de la vida. Hi ha poemes de joventut, poemes de maduresa i poemes de vellesa. Hi ha passió, soledat, desesperació, maternitat...

 

- Quina és la teua relació amb la poesia?

La vaig descobrir bastant jove a través del poeta Gabriel Ferrater que era de Sant Cugat. Vaig quedar totalment fascinada i a partir d’aquí vaig anar coneixent altres poetes. Després vaig passar l’època de Neruda, Borges, Machado...i fa uns deu anys vaig començar una recerca personal de poetes i poetesses que em van portar a redescobrir la poesia...

 

- Llegeixes poesia sovint?

M’agrada tenir sempre a la tauleta de nit un llibre de poemes. Obres per la pàgina que obres, llegir un poema és com un regal.

 

- Creus que la poesia no té l’estatus que mereix en el món de la literatura?

Potser no arriba a tanta gent perquè llegir poesia implica una predisposició. No és el mateix que llegir relats curts o ficció... És una cosa més especial, que connecta directament amb l’animeta, amb el més autèntic de la persona.

 

- Què és un poema per tu?

Un poema és ritme, són imatges, són sensacions. No pots pretendre entendre’l racionalment, sinó sentir-lo. M’agrada l’abstracció, però prefereixo poemes que no són críptics sinó que puc entendre emocionalment. Com en un quadre, l’emocionant és quan t’arriba com un flash i sents que t’han remogut per dins, que has captat part de l’energia de l’autor.

 

- Creus que la música i la poesia són una bona combinació per fer SENTIR a l’espectador?

Sí, són dos llenguatges que per viure’ls s’ha d’estar obert, t’has de deixar anar. Del que es tracta és d’arribar, llavors la música obre un canal molt més directe. Amb el Xavier fem guitarra però també fem sons. És a dir, hi ha melodies concretes i també sons que es limiten a suggerir. És un espectacle molt variadet.

 

- Què creus que pot aportar Litterarum al projecte Espectacles Literaris organitzat conjuntament amb la Institució de les Lletres Catalanes?

Aquest és un festival que obre la porta a l'experimentació, a jugar, a passar-ho bé. Sembla com si no tinguéssis aquella responsabilitat... I això és extraordinari perquè et fa sentir més lliure.

 

- Pot haver-hi espectacles de primera linia més enllà de Barcelona?

Clar que sí. Saps què passa? Barcelona és massa oficial i massa oficiosa, fins i tot les sales alternatives s’han tornat un pèl oficials. Ara bé, en llocs com Móra d’Ebre s’ha de fer publicitat perquè la gent se n’assabenti.

 

- Tens algun projecte en ment que et faci especial il·lusió?

A l’octubre estrenaré l’obra Qui té por de Virginia Wolf?, al teatre Romea. És una obra que no podia fer abans, per edat. I ara ja tinc l’edat...Crec que el director argentí Daniel Veronese ha aconseguit un gran equip.

 

- No tens tantes ganes de televisió i cinema, veritat?

No. El teatre és una altra cosa...