,
27/03/2018
Arts

Agustí Sousa: “Part del meu treball apunta al costumisme i dibuixar escenes quotidianes implica fer-ho quotidianament”

Parlem amb l’il·lustrador jesusenc que ha dissenyat el bitllet de La Grossa de Sant Jordi d’enguany
Agustí Sousa

Foto: 

Cedida
Agustí Sousa
Nascut a Tortosa el 1983, Agustí Sousa va començar la seva carrera com a il·lustrador a l’Escola d'Art i Disseny d'Amposta, on s’hi va convertir, per un breu període, en professor de Tipografia i Teoria del Disseny. Motivat per alguns dels professors del centre, va marxar després a Barcelona a completar els seus estudis a l’Escola Massana, un referent en el món de la il·lustració, la seva passió. Parlem amb ell per conèixer més coses sobre la seva feina, especialment ara, que el seu dibuix il·lustra els bitllets de La Grossa de Sant Jordi d’aquest 2018.
"Crec que he tingut sort d'haver coincidit amb alguns dels professors amb qui he coincidit, que m'han ensenyat a veure la il·lustració com un punt de convergència de molts interessos i a la vegada com un exercici d'anàlisi"

- Recordes el teu primer dibuix conscient que era un primer pas per a dedicar-te al que et dediques?
Sí. Segurament ja havia realitzat alguna col·laboració o encàrrec abans, però recordo específicament, almenys així ho considero, el primer encàrrec remunerat com a il·lustrador. Era una portada per a un projecte de la doctora Fina Castellà, professora de filosofia a l'IES Roquetes. No va ser gens fàcil, ja que tractava del gat de Schrödinger. Va ser també la meva primera aproximació a la física quàntica.

- D’on sorgeix el teu interès per la il·lustració?
Interès pel dibuix l'havia tingut sempre, des de petit. La il·lustració –per dir-ho d'alguna manera, la professionalització del dibuix–, ha estat una conseqüència lògica, diria. Em resulta fàcil trobar-hi una equivalència en la literatura, per exemple. Un escriptor o una escriptora ha d'haver estat abans algú interessat en les lletres.

- Ets dels que dibuixa tot el temps, a sobre d’un tovalló fins i tot, si convé? Més que una feina és una necessitat creativa o d’expressió constant?
Sí, i no només a l'estudi [riu]. Sempre duc a sobre un bloc i un llapis per apuntar-hi les idees que em vénen al cap o fer-hi esbossos en qualsevol moment. I sinó, un tovalló sempre és benvingut! Alguns cops aquests apunts són il·lustracions en el seu estat embrionari, d'altres un simple exercici. Deu ser semblant a com treballa un músic, imagino. No tot seran composicions vàlides però cal seguir afinant. I sí, a banda de ser una feina, és una forma de relacionar-te amb tot allò que t'envolta, de fer-t'hi més partícip. És cert que part del meu treball apunta al costumisme i dibuixar escenes quotidianes implica fer-ho quotidianament. De fet, faig servir el meu Instagram (@agustisousa) com una mena de diari professional, on mostro parts del meu dia a dia i sempre amb dibuixos, mai amb fotos. Altres vegades té més a veure amb un procés d'introspecció. Sigui com sigui, em resultaria complicat parar de dibuixar.


Taula amb pintures d'Agustí Sousa

- Amb les noves tecnologies, s’ha desplaçat l’art d’il·lustrar manualment? Ho veus com un avantatge o un inconvenient?
Una polèmica semblant ja va sorgir als anys vuitanta amb l’entrada a escena dels ordinadors. No ho sembla, però estem parlant de finals del segle passat! Des del meu punt de vista, les noves tecnologies només poden ser vistes com un avantatge, inclús per aquells que preferim treballar manualment. S'han d'entendre com una suma, una part més als processos de creació i producció que ja existien abans. Pots seguir treballant perfectament amb tinta i paper –jo hi sento predilecció– o pots dibuixar directament amb el dit a la pantalla. A mi no m'agrada especialment, però és al·lucinant, fa només uns anys això ni tan sols existia i hem de saber valorar-ho per acabar decidint què escollim. Ara per ara, hi ha il·lustradors que treballen al 100% de forma digital i d'altres que continuen pintant amb oli com fa cinc-cents anys.

- En quins referents t’has fixat al llarg de la teva carrera?
Doncs crec que he tingut sort d'haver coincidit amb alguns dels professors amb qui he coincidit, que m'han ensenyat a veure la il·lustració com un punt de convergència de molts interessos i a la vegada com un exercici d'anàlisi. Això ha fet que trobi referents no només en altres il·lustradors o artistes de qualsevol època, sinó en moltes altres disciplines. Em fixo molt en la forma que tenen els bons escriptors de descriure escenes i personatges, en la seva capacitat narrativa i això, inevitablement, ho intentes traslladar al teu treball. El mateix passa amb compositors, cineastes, guionistes, etc. Qualsevol que tingui un discurs interessant pot esdevenir un referent en un moment donat.

- L’estat d’ànim influeix en el procés de creació?
En alguns casos, sí. Especialment quan hi ha una part d'implicació personal en el projecte que duus a terme. Inevitablement, l'estat d'ànim influeix. D'altres vegades, estàs treballant simplement en un encàrrec amb certes especificacions que no estan necessàriament vinculades a tu personalment i on l'estat d'ànim a penes hi intervé. De totes maneres, si no tens ganes de dibuixar potser serà millor que ho deixis per a un altre dia. A vegades passa.

- Tens muses que et despertin la inspiració o, com deia Picasso, aquesta t’ha d’agafar treballant?
Definitivament, el Mestre tenia raó [riu]. La inspiració, si és que existeix, t'ha d'agafar treballant. No és habitual saltar del llit amb una gran idea que acaba d'esclatar. I si passés ocasionalment, no crec que ningú fos capaç de convertir-ho en el seu modus operandi. Aquesta feina té més a veure amb la constància des del meu punt de vista. En canvi, el que sí sol passar, almenys a mi, és que mentre estàs dibuixant et vagin sorgint idees que no esperaves, et sorprens a tu mateix amb solucions que no et venien donades a priori i que generalment són conseqüència d'un procés de treball. Durant el procés, i especialment al final, crec que és necessari passar per un filtre racional en major o menor mesura per acabar tenint un punt de vista crític sobre el propi treball.

- Les teves il·lustracions estan plenes de traços gruixuts, detallistes i acolorits. Va costar gaire trobar un estil propi?
Em costa identificar-me amb un estil concret. Em sento còmode treballant amb moltes tècniques diferents i tinc una àmplia gamma de registres. Molts cops això ve donat pel mateix encàrrec. Tot i que és cert el que comentes quant a traços i colors, i últimament he estat treballant molt així, no seria capaç de dir que he depurat un estil propi de moment. Suposo que aquest ofici és més semblant a una carrera de fons en la qual aniré veient cap a on evoluciona el meu treball. Potser amb el temps acabaré dibuixant d'una forma molt concreta com a resultat d'un procés de filtració i on serà fàcil que se m'identifiqui com a autor, però per ara m'agrada anar explorant i trobar resultats que no m'esperava. Sovint començo a dibuixar sense saber què és el que veuré al final!

La Grossa de Sant Jordi 2018

- Com et converteixes en l’il·lustrador del bitllet de La Grossa de Sant Jordi d’enguany?
Es tracta d'una col·laboració amb l’estudi de disseny gràfic 131GD que s'encarregava de la direcció d'art i em van contactar. Uns quants il·lustradors vam presentar les nostres propostes i al final Loteria de Catalunya es va acabar decantant pel meu estil.

- Hi vas col·locar algun símbol perquè atregui la sort cap de les Terres de l’Ebre?
Al final hi ha quatre models diferents de bitllets. Volia presentar un cinquè model de venda exclusiva a les Terres de l'Ebre que incloïa una cucafera devoradora de pastissets al crit de “Lo riu és vida", però al final no em vaig atrevir... [riu]

Més informació: 

També et pot interessar