Asbel Esteve: “Els mitjans utilitzen les notícies i les imatges per reforçar les seves pròpies conviccions”

L'artista ampostí presenta l'obra 'Sweet Home' al Centre d'Art Lo Pati d'Amposta

Anna Zaera

03/02/2016

Arts

Estar dins o fora? Podríem dir que aquesta és la qüestió traslladada a l'espai. Una pregunta que cobra una entitat multidimensional en l'obra que l'artista ampostí Asbel Esteve presenta al Centre d'Art Lo Pati d'Amposta en el marc del cicle 'Durant l'exposició el centre romandrà tancat', comissariat per Cèlia del Diego. Precisament aquesta dicotomia entre estar dins o fora, que ens remet als espais domèstics i als espais públics, però també a les unitats administratives com els estats o els federacions d'estats, o fins i tot, en termes generals, a la inclusió o exclusió social, cobra vida en el títol 'Sweet Home', una famosa locució ja totalment integrada en els nostres imaginaris però que té l'origen als Estats Units del segle XIX. La cançó es va fer popular durant els anys que va durar la Guerra de Secessió (1861-1865), i al final va ser prohibida entre els soldats ja que la seva lletra va provocar la deserció d'un bon nombre de soldats impregnats per la malencolia i l'enyorança de tornar a casa. L'obra d'Asbel parla d'aquesta melancolia de la pèrdua dels origens aquí, dels trànsits de refugiats sense casa allà, del garbuix inintel·ligible dels mitjans de comunicació. De l'hivern, del fred, de la solitud i l'abandó. Tot això amb les barreres físiques que suposa estar mirant una obra des de fora quan el centre d'art està tancat. Hem volgut parlar amb ell.

"Penso que tots els projectes estem treballant d’una manera molt directa amb el que significa aquesta dualitat d’obert i tancat, de dins i de fora"

- Per què aquesta proposta artística 'Sweet Home' havia de jugar amb el dins-fora que proposa aquest cicle 'Durant l'exposició el centre romandrà tancat'?
Aquest cicle neix de la idea de Vicent Fibla (director del centre) i Cèlia del Diego (comissària) d'engegar un projecte que pogués fer que Lo Pati estés més hores obert. Això vol dir que són instal·lacions artístiques que es poden veure des del carrer i a través de l'aparador, i en un horari en què el centre no està obert. Aquest cicle es pot veure tots els dies de 20 a 24h.

- Espais abandonats, cases que deixen d'estar habitades... La teva proposta fa referència en certa manera a un context social relacionat amb la situació actual de l'èxode les refugiats per Europa, però també em recorda una mica al teu curt 'In Albis'. Hi trobaries algun paral·lelisme?
Sí, evidentment apareixen paral·lelismes amb 'In Albis'. Hi ha una manera de gravar i editar molt personal que dóna empremta a la peça. Torno a utilitzar el blanc i negre, les metàfores visuals i el so fora de camp, segurament la recepta de la majoria dels meus treballs.

- Des de l'exterior de Lo Pati es pot veure una espècie d'enreixat de fusta a través del qual es poden veure unes imatges. Una barrera visual com a metàfora de les barreres imposades entre països?
Quan el vídeo ja estava bastant avançat, li vaig comentar a Cèlia la importància que el visitant es trobés una barrera física que li dificultés l’accés a les imatges. La gent utilitza tanques de fusta per delimitar les seves propietats, solem tapiar les portes i finestres de les construccions abandonades per a que ningú hi pugui entrar. Sense dubte, això ens porta a pensar que és el mateix que estan fent la majoria de dirigents europeus: aixecar tanques i dificultar l’arribada dels refugiats siris que, després d’un viatge inhumà a través del Mediterrani, arriben als nostres països on es troben les portes tancades.

- Connectes paisatges propers amb paisatges llunyans, basant-te en el detall. On vas gravar les imatges que apareixen projectades al terra? I quins detalls són els que més diries que t'han inspirat?
Totes les imatges estan gravades en masies abandonades del Delta, tot i que en realitat m’interessaven més les textures i detalls que no pas localitzar-ho en un lloc en concret. Totes les edificacions mig enderrocades em recorden un paisatge quasi apocal·líptic i llunyà.

- De fons se senten veus que ens remeten a informacions radiofòniques. El missatge que arriba dels mitjans de comunicació és distorsionat?
Amb el meu anterior treball 'Patuchas' ja vaig treballar sobre com alguns mass media banalitzen situacions d’extrema duresa en benefici de l’audiència i l’espectacle. Aquest conflicte no n’és una excepció i evidentment tots els mitjans utilitzen les notícies i les imatges per reforçar les seves pròpies conviccions. Vaig buscar que les noticies se solapessin i que el so fos trencat i metàl·lic per reforçar aquesta idea.La música d'Ubaldo (Boira Discos) també ajuda molt a reforçar aquest ambient fred i hivernal tan present a la peça.

- Com relaciones la teva proposta amb la resta d'artistes que heu exposat en aquest cicle? Tot i que les propostes són molt diferents, detectes alguna obsessió comuna?
Crec que Cèlia, quan va fer la selecció d’artistes, es va fixar en que tots, d’alguna manera o altra, ja havíem treballat anteriorment el concepte obert/tancat. Penso que tots els projectes estem treballant d’una manera molt directa amb el que significa aquesta dualitat d’obert i tancat, de dins i de fora.