Roser Regolf
,
23/11/2018
Arts

Gabriel Vega: “Un dels nostres objectius és fer del cinema un lloc on les persones puguin relacionar-se”

Parlem del CineClub La Ràpita, un dels col·lectius culturals més actius de les Terres de l'Ebre
Cine Club La Ràpita

Foto: 

Cedida
Sessió de cinema a l'Auditori Sixto Mir
Lluny de concebre el cinema des d’una perspectiva elitista, els Cine Clubs busquen precisament el contrari. Un concepte que aconsegueixen eliminant la fredor dels cinemes convencionals per crear un vincle entre els espectadors. Projeccions alternatives en versió original, cinema clàssic o els últims documentals europeus són algunes de les obres que des de fa poc més d’un any es projecten dos cops al mes al CineClub La Ràpita. Una associació sense ànim de lucre nascuda de l’amor per l’art i la cultura, i que aposta per crear un vincle entre els amants del setè art i apropar el cinema de qualitat a les Terres de l’Ebre. Amb motiu de la celebració del primer aniversari del CineClub, parlem amb Gabriel Vega (La Ràpita, 1979), el president de l’associació.
“S’ha de veure molt de cinema dolent per a poder tenir criteri i reconèixer el que és realment bo”

El CineClub La Ràpita ha sigut una de les associacions seleccionades pel Festival Internacional de Cinema de Tarragona per projectar ‘Matar a Jesús’, la pel·lícula guanyadora del premi del públic del REC 2017. Una producció de la colombiana Laura Mora que es podrà veure el dijous 29 de novembre a l’Auditori Sixto Mir de La Ràpita. 

- D’on neix la idea de crear un espai com el CineClub?
A la Ràpita feia 30 anys que no teníem cap cine... Sí que a l’estiu tenim el cinema a la fresca, però durant la resta de l’any hi havia un buit força important. Jo sempre he anat fent coses relacionades amb aquest món, de fet la idea sorgeix de 'Sèrie R',  un programa de ràdio que faig on parlem de cinema i de sèries. I va ser amb l’obertura del nou auditori que vaig veure una oportunitat. Vaig buscar persones que m’ajudessin a formar la junta directiva i vam formar el CineClub.

- Teníeu alguna experiència en el món cultural?
Directament, no. A part del tema de la ràdio, que és l’únic contacte que tenia amb el món cultural de la zona.

- I en l’associacionisme?
Zero. És la primera vegada i hem après a base de cops. Aquest any ens ha servit per saber com funciona tot i per millorar en els errors que hem pogut tenir. Si no veus l’associacionisme com una obligació, és molt enriquidor i ajuda a crear xarxa. En una associació tothom té vot i paraula per a proposar pel·lícules, en canvi, si es fa de forma privada, no hi ha la possibilitat que la gent participi.

- El que sí que suposo que éreu és amants del cinema.
Clar! El CineClub sorgeix del programa de ràdio sobre cinema, però sobretot també de la meva necessitat de tenir un contacte directe amb este món que tant m’agrada, el que alhora em permet gaudir d’un contacte amb una sèrie de persones amb les quals comparteixo gustos.

- El concepte de “club” li aporta esta vessant més íntima...
El CineClub ens permet projectar obres que, si no fos per aquests espais, la gent igual no coneixeria, i que solen aportar uns valors al públic que la majoria de pel·lícules dels cinemes convencionals no transmeten. Al CineClub he pogut conversar sobre cinema amb persones amb les quals no hi havia parlat mai abans, i això en un multicine és impossible. Però no volem referir-nos a l'espai amb el concepte “íntim” entès com a exclusiu o elitista, sinó com un espai obert on compartir opinions i veure pel·lícules. Un lloc on, a més de veure cinema per entreteniment, es vingui a veure’l per anar més enllà i gaudir-lo. Un dels nostres objectius és fer del cinema un lloc on les persones puguin relacionar-se, entendre el setè art com una acció social.

- A més d’aquesta vessant social, també teniu una faceta solidària...
Això no era una intenció inicial del CineClub, sinó que va sorgir de la necessitat d’afegir un component extra a la pel·lícula. Va haver-hi un moment que ens trobàvem que tots els mesos érem les mateixes persones les que presentàvem les sessions, per això vam decidir relacionar cada projecció amb alguna temàtica. I quina millor manera que vincular les pel·lícules amb associacions de la zona, perquè vinguessin a explicar el que fan, i així poder ser l’altaveu de les petites entitats. I si podem arribar a ajudar-los amb els beneficis de la projecció, doncs encara millor.

- Parlant dels preus de les sessions, són força baixos en comparació als de les sales comercials. Com ho aconseguiu?
Suant molt i treballant cada dia. Primer que tot intentem oferir un servei atractiu i això s’aconsegueix desmarcant-te dels multicines. Una altra peça clau són els patrocinadors,  perquè necessitem una base econòmica que sense ells seria impossible. I per altra banda, tenim també un grupet de socis que paguen una quota anual. Però a diferència del que pensa la gent, nosaltres no volem fer la competència a les grans sales de cinema, és totalment compatible anar a veure una pel·lícula de superherois al multicine i després venir al CineClub a veure una obra danesa del 77.

- És cara la cultura a les Terres de l’Ebre?
Per a l’espectador no, la majoria d’activitats que es fan al territori són gratuïtes. En canvi, per a qui la realitza sí que és car, perquè que sigui gratuït per a l’espectador comporta que tu no puguis guanyar-te la vida amb això. A banda, el que ens diferencia de les grans ciutats és que allí per anar al cinema o al teatre sí que has de pagar una entrada cara, aquí tens petits formats de molta qualitat que també permeten tenir un preu més barat per al consumidor de cultura.


Gabriel Vega presentant una sessió del CineClub La Ràpita 

- Com seleccioneu les pel·lícules?
No posem el que volem. S’ha de veure molt de cinema dolent per a poder tenir criteri i reconèixer el que és realment bo. Primer hem de lluitar una mica amb els distribuïdors, perquè cadascú té els seus preus i les seves normes. A banda, molts cops també ens valoren com una gran sala, tot i saber que nosaltres no estem obtenint un benefici d’això. Jo crec que haurien de tenir barems diferents per al que són negocis i per a les associacions sense ànim de lucre, com és el nostre cas. Però tornant a les pel·lícules, un cop la distribuïdora ens ensenya el seu catàleg, ens hem d’adaptar una mica a les obres que podem permetre’ns econòmicament i a partir d’allí escollim segons la filosofia del CineClub.

- I en què consisteix aquesta filosofia?
El que volem és portar a les Terres de l’Ebre un tipus de cinema que difícilment veuràs si no fas 200 quilòmetres i vas a Barcelona, València o a algun festival especialitzat. Intentem fer cinema europeu, una mica més alternatiu, i també defensem la versió original i el cinema clàssic. Una de les coses interessants del CineClub és la vessant divulgativa de poder ensenyar a la gent que no té a l’abast un cert tipus de cinema com pot ser un ‘Alabama Monroe’ o certs documentals. Quan fem animació també intentem sortir dels grans èxits i portar alguna cosa europea o japonesa. Però sempre dins d’aquests límits de qualitat que creiem que són inherents al que ha de ser un CineClub.

- Aposteu també pel cinema local?
Ho intentem. Una de les primeres pel·lícules que vam projectar va ser ‘La millor opció’, una història sobre un noi d’aquí baix, o ‘Nueve días sin Fidel’, de la rapitenca Sofia Cabanes. I ara els pròxims mesos tenim planejat fer ‘Desconnectats’, de Films Nòmades.

- Si et demano que em facis un balanç del primer any, què em diries?
Que ha estat il·lusionant. Hem passat per algunes dificultats, però ens han servit per aprendre i poder escollir el millor camí. I m’il·lusiona molt perquè sí en un any difícil la gent ha seguit venint i ha estat al nostre costat, acabant de polir els quatre detalls les pròximes temporades poden ser fantàstiques.

Més informació: 

També et pot interessar