Anna Zaera
,
26/02/2018
Arts

Jaume Rocamora: "Si ets molt bo però no t'atreveixes a transgredir, sempre seràs un artesà"

Del 3 de març al 29 d'abril una visió renovada de l'obra de l'artista tortosí al Museu de Tortosa
Jaume Rocamora

Foto: 

Anna Zaera
Jaume Rocamora
Jaume Rocamora (Tortosa, 1946), un dels artistes contemporanis més destacats de la seva generació, serà el protagonista d'una exposició sobre la seva obra al Museu de Tortosa. Redescobrir el treball de l'artista més enllà dels paràmetres temporals desvetlla alguns dels patrons de creació que es troben latents al llarg de la seva trajectòria. És aquest diàleg el fil conductor que guia l'exposició i crea els diferents eixos que estructuren la mostra: l'essencialitat de la línia, el color com a codi constructiu, el traç nu, identitat, l'art de la combinatòria i tractats d'Artífex (aquest darrer el podeu visitar a la recepció del Museu). Les obres exposades són propietat de l'artista, algunes però pertanyen a col·leccions particulars i a la del mateix Museu de Tortosa. Reflexionem amb Rocamora sobre la seva trajectòria i el fet creatiu.
"El que m'agrada és que estic col·laborant amb joves artistes que tenen ben just 40 anys i tenim les mateixes aspiracions i els mateixos ideals"

- Com t'explicaries en aquest moment de la teva vida?
Continuo treballant sense pressa. No tinc el temps que tenia fa 40 anys però és veritat que faig les coses d'una forma més relaxada. Quan ets més joves tens molts objectius a aconseguir, quan ets més gran, t'has de relaxar. Però intento ser transgressor, en tots els respectes, sense insultar ningú, clar.

- Què és per a tu la transgressió?
Fer un treball en què l'espectador i l'usuari pensi. Així podem utilitzar un recurs que tenim innat i que moltes vegades el tenim atrofiat. Depèn de l'artista. Per exemple, quan veus un vídeo de Bill Viola et quedes atordit. Depèn de la capacitat del creador per a comunicar-se en les persones. És molt difícil d'aconseguir aquesta capacitat de comunicació.

- Trobes que s'aconsegueix quan més connectat estàs amb el públic o amb tu mateix?
Amb mi mateix, sense dubte. Ara bé, has de tenir unes habilitats que també has de cultivar dia a dia. Els esportistes si al dia a dia no fan exercici, tot i que tinguen bona disposició, els serà impossible.

- L'exposició mostra diferents moments de la teva trajectòria a partir de blocs temàtics.
Sempre he pensat que hi ha una cosa que forma part dels artistes: aquell amic col·leccionista que et fa costat i que durant tota una vida va guardant peces teves i que arriba un dia que les presenta. Aquesta exposició és una defensa del col·leccionista. Perquè tu fas les coses, però necessites altres persones que les disfrutin.

- Aquesta exposició mostra totes les teves cares i la teva evolució artística amb el temps...
He arribat als 71 anys i a l'exposició hi ha obres que mai s'havien exposat: traços nus, dibuixos, arbres... Està estructurada en 6 apartats que podrien ser sis etapes de la meva trajectòria artística. Encara en podrien haver-hi més. Un apartat en què l'essencial és la línia; un l'altre en què el color és un codi constructiu; l'altre on ho és el traç... Cada moviment sobre el paper ha de ser com una paraula, no la pots repetir. En definitiva, són peces úniques com ho podria ser un llibre o una placa de fang que és el que utilitzaven algunes civilitzacions per expressar-se. De vegades, la vida també és un joc. Depèn de la intel·ligència del jugador, la partida serà més llarga o més curta...

- Què destacaries de tota la teva trajectòria?
Qualsevol persona que practiqui un ofici, ha de tenir uns recursos tècnics. Ha de ser disciplinat.  Allò més satisfactori de portar una trajectòria artística durant molts anys és quan revises el camí que has passat. Si el camí són estrelles a la mar, per a mi, els amics són aquestes estrelles. Aquelles persones que t'han ajudat a muntar una exposició, que t'han ajudat a transportar les obres... El fet humà de compartir. I el més dolorós de tot són aquells que s'han quedat pel camí.

- Continues obert a les col·laboracions artísiques?
El que m'agrada és que estic col·laborant amb joves artistes que tenen ben just 40 anys i tenim les mateixes aspiracions i els mateixos ideals. El fet de transmetre i compartir amb persones que han arribat més tard... Amb el Joan Bages tenim una gran relació. Alguns dels dibuixos que he fet, ell els ha utilitzat com a pentagrames en la seva obra musical. És cert que la decisió davant d'un blanc la prenc jo, però després es poden crear molts jocs entre artistes.

- Així podríem dir que t'agrada la creació col·lectiva?
Clar que m'agrada. Que la catedral de Tortosa no és una creació col·lectiva? Músics, arquitectes, pintors, gent que fa els còdex, vitrallers... Això ja fa molt temps que està inventat. En el moment que un arquitecte fa un espai públic, busca la col·laboració d'un jardiner. Les persones ens necessitem les unes a les altres.

- Tothom pot ser artista?
En part, sí. Un bon cuiner és un artista... Hi ha una part d'artesania. Però si és molt bo però no s'atreveix a transgredir, sempre serà un artesà.

- Tu sempre has estat atrevit?
Sempre. Quan m'han fet propostes sempre les he acceptat. Fa uns anys al pati de l'Ajuntament de Tarragona feien instal·lacions i un parell de persones em van proposar i jo vaig dir "Vale". A partir d'aquell repte va sortir una instal·lació que era un laberint de banderoles que disparaven un so en funció del moviment que els hi donaves. Per primer cop vaig treballar amb Joan Bages i Meritxell Peiret. Més tard vam pensar amb el Joan: "Com pot ser que la catedral de Tortosa no tingui un orgue, un orgue important?" I vam decidir que faríem el nostre orgue, que l'instal·laríem i que faríem la preestrena al convent de Sant Salvador d'Horta de Sant Joan. Allà el vam muntar i va sonar! El repte continua avui dia.

- També t'ha agradat que la teva obra tingués impacte en altres països?
Sí. Darrerament tinc molta connexió amb Itàlia. Em conviden a participar en manifestacions de mail art que consisteix en què la teva obra pugui ser enviada per via electrònica. Una de les meves darreres creacions que he fet ha estat convertir la terra de Tortosa en un objecte de luxe, posant-la en una ampolla i en una caixa de licor de luxe. Els italians són molt mirats amb el disseny.

- Això vol dir que encara tens moltes idees per desenvolupar. Et sents viu?
Sí. És cert que viure experimentant també té la seva incertesa. És un risc. Però si hem de passar per aquest món per a que sigui un valle de lágrimas, jo em resisteixo. Hi ha dies que el pols et tremola, però si no és avui, és demà... Com a persones que pensem, hem de crear. Les màquines no podran mai pensar per nosaltres. Jo els ho dic a mons néts. "Aquesta maquineta que tens a les mans no farà mai un Martí o una Anna; però un Martí o una Anna sí que podran fer una maquineta com aquesta". Les persones podem pensar i tenim un esperit crític que no hem de perdre. He fet obres que la meua dona Anna m'ha dit: "Vols dir que vas per bon camí?" I tenia raó. Sempre t'has de tornar a aixecar perquè l'important és que tens tot el dia per davant.

També et pot interessar