Anna Zaera
,
07/06/2018
Arts

Manel Margalef: "No hem buscat defensar el territori com a tal sinó que el territori sigui un aparador que mira tant dins com fora"

El director de la Biennal d’Art Ciutat d’Amposta fa balanç del certamen i presenta la nova edició
Manel Margalef

Foto: 

Cedida
Manel Margalef
La Biennal d’Art Ciutat d’Amposta (BIAM) ha anat evolucionant al llarg de les catorze edicions anteriors (1989-2016) com un aparador de la creació emergent del país. Amb la integració amb Lo Pati iniciada en l’edició 2012, la BIAM es reforça i es creix, enfortint els vincles creats entre el Centre d’Art de les Terres de l’Ebre i el teixit artístic, apropiant-se d’una posició sòlida i instaurant-se com un espai de referència, per convertir-se en un dels certamens més importants del panorama català i estatal. Enguany s'han seleccionat 17 obres que s'exposaran a Lo Pati a partir del 16 de juny. Parlem amb el director de la BIAM, Manel Margalef.
"Les obres presentades a la Biennal no són superproduccions. El més important és el concepte més que els mitjans que utilitza l'artista"

- Què és la Biennal d'Art Ciutat d'Amposta, quinze edicions després del seu naixement? L'any que ve farà 30 anys!
El principal potencial ha estat mantenir-se. Salvar tots els entrebancs que han pogut haver-hi en aquests anys. Com les crisis que han fet caure les estructures que ens aguantaven. Que la Biennal continuï no deixa de ser l'aspecte més important. D'aquí, neix la credibilitat. Crec que la continuïtat li ha donat credibilitat i l'esforç, constància. També ha servit de plataforma per vincular diferents professionals de l'art, i la capacitat d'assenyalar artistes que després han tingut una trajectòria consolidada. Des del punt de vista del jurat, hem intentat que els crítics més consolidats dialoguin amb els més emergents.

- Quins temes preocupen als artistes actuals?
Hi ha línies de treball molt diferents. Aquest també és un dels valors d'aquest certamen. El treball està fonamentat en produccions íntimes que aborden temes des del punt de vista social, antropològic, científic. També és cert que Lo Pati com a centre d'art vinculat al paisatge, motiva que moltes de les propostes valorin aquest aspecte. El paisatge ha estat el fil conductor però han aparegut mirades molt diferents, moltes d'elles aprofitant les noves tecnologies. Per exemple, n'hi ha una que utilitza el Google Earth per aproximar-se al concepte. Està clar que les propostes artístiques són un testimoni del moment que estem vivint.

- Paisatge com a fotografia del moment...
El paisatge acaba sent un escenari. És un lloc físic però també simbòlic. Hi ha la història d'un recorregut, d'un viatge. Però molts cops el paisatge és una imatge que podria ser falsa. El paisatge és una escenografia per poder desenvolupar les idees.

- Com definiries la intimitat que dius que tenen les obres?
En realitat, són paisatges personals, històries molt íntimes. Ho deia en el sentit que les obres presentades a la Biennal no són superproduccions. El més important és el concepte més que els mitjans que utilitza l'artista. Normalment utilitzen materials senzills, molts cops fonamentats en estructures efímeres que reflexionen sobre un comportaments molt més introspectius al respecte de les diferents inquietuds que preocupen a l’artista. 

- Ens podries explicar alguna cosa més sobre els projectes presentats en aquesta edició? Són obres estàtiques, instal·lacions, happenings...?
Hi ha un puntal fort amb el vídeo. Hi ha 4 peces que són treballs performatius en vídeo. Videoart des de quatre mirades molt diferents. Després hi ha escultura, pintura i també so i moviment, poesia... Les obres acaben reflectint una postura enfront la societat. Evidencien camins o situacions molt diverses. Molt denses i impactants però també molt febles. Aquesta diversitat de mirades respon també a l'heterogeneïtat dels seleccionats. Hem intentat que hi hagi paritat entre homes i dones, i també un diàleg intergeneracional.

- Si fem un recorregut per les obres guanyadores de les diferents edicions de la Biennal, com podríem definir el mosaic d'obres que resulten? Creus que destaquen per alguna cosa en concret?
Les biennals que hi han resistit han vist com s'ha incrementat el número de participants, però també com han anat passant diferents generacions. La credibilitat d'aquests espais ha fet que molts artistes vegin la Biennal com una plataforma de promoció. Ha estat un certamen que s'ha mantingut lluny dels circuits. Ha estat molt independent. No hem sacrificat mai el risc i la necessitat de defensar l'art per l'art. La Biennal l'ha guanyat des d'una artista emergent com Anna Dot que presentava la seva òpera prima o Raquel Sánchez Friera fins a Jiménez Landa que va guanyar la convocatòria anterior després d’una trajectòria ja consolidada. Hem mantingut aquest pols en el que el guanyador sempre acaba certificant tot el treball que es fa a la Biennal.

- Amb aquest bagatge a l'esquena, quins són els reptes pels propers quinze anys? Creus que canviaran molt aquests concursos en els anys que vénen, o que seguiran igual?
En aquest punt es molt important incloure que em de millorar tant en les condicions de participació com en la relació professional amb l’artista, amb unes condicions econòmiques
molt més adequades a les necessitats que requereix l’artista i de forma molt més professionalitzada. Hi ha un repte que és avançar cap a la internacionalitat. Obrir-nos a un ventall d’artistes i d’un jurat més internacional.

- Per què internacional?
Barcelona és un focus d'artistes internacional i estaria bé que irradiés també al sud de Catalunya. Enguany tenim artistes originaris d'Amèrica Llatina, però hi ha hagut gent que ha quedat fora. Això ens podria portar un panorama una mica més ampli.

- És important que l'art contemporani arribi també més enllà de les àrees urbanes?
Sempre hem estat fora de la territorialitat. En cap moment hem buscat defensar el territori com a tal sinó que el territori sigui un aparador d'una plataforma que mira tant dins com fora.

- La integració de la Biennal a Lo Pati va representar un punt d'inflexió important. Creus que el públic interessat en l'art contemporani ha augmentat en els últims anys? Com veus la situació actualment i quina predicció en fas?
Sí, a la Biennal li feia falta un emplaçament que li donés cabuda i li dónes projecció. La part definitiva del projecte de la Biennal és Lo Pati. Que la creativitat a les Terres de l'Ebre tingués el seu espai consagrat a la contemporaneïtat i dónes vida i producció a les exposicions que s'estan fent.

Biennal d'Art Ciutat d'Amposta - BIAM 2018
Del 16 de juny al 29 de juliol
Amposta

Més informació: 

També et pot interessar