Les rotondes de les Terres de l'Ebre, inspiració per a Marcel Pié

L'Eufònic 2017 tindrà lloc del 31 d'agost al 3 de setembre

Anna Zaera

26/07/2017

Arts

Reinterpretar el territori a través de projectes vinculats amb la imatge i el so. Això és el que proposa Eufònic amb propostes com la que presenta Marcel Pié (Barcelona, 1980). Aquest realitzador i docent a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, interessat en l’animació experimental, ha estat un dels membres de l'equip d'un projecte seleccionat per fer una residència a Balada en el marc del festival. L’objectiu d’aquest projecte està centrat en documentar les rotondes com un exemple de retrat paisatgístic. La idea del projecte és la filmació en circulació de diverses rotondes per obtenir una filmació en bucle de diversos punts del Delta de l’Ebre. Aquests dies l'equip de treball ha estat pel Delta de l'Ebre i ens ha explicat com ha estat la seva experiència.

"El paisatge de les Terres de l'Ebre és molt interessant perquè barreja allò rural, allò industrial, allò agrari i allò urbanitzat"

- Arribeu a les Terres de l'Ebre i què és el primer que us sorprèn en relació a l'objectiu de documentar rotondes?
Primer de tot vam filmar totes les places rodones que teníem a l'abast. Dotze en total. D'aquestes dotze n'hem seleccionat quatre i n'hem retoscopiat dues. Hem seleccionat les places que ens han semblat més interessants, que combinaven millor el paisatge agrari amb les zones urbanes o industrials que pots trobar per la zona.

- Què vol dir rotoscopiar?
Hem exportat les imatges en format de seqüència de fotogrames fixes. I rotoscopiar vol dir fer un dibuix a partir de la referència de la pel·lícula, separant el dibuix en capes segons la seva distància o buscant destacar els elements predominants de cada paisatge.

- Com heu gravat aquestes imatges?
Volíem captar-ho des de dins d'un vehicle, en principi pensàvem un cotxe o una bicicleta. La rotonda es converteix en un paisatge en moviment giratori i continu, és a dir, una vista cilíndrica de 360 graus. Com si fos el copilot que estès mirant per la finestra lateral. A més a més, com la filmació està feta lateralment, no veus una plaça rodona, sinó un paisatge lineal sense fi. Com és paral·lel a l'horitzó i no veus la curvatura sembla una via sense fi.

Apunts i rotoscòpia de les places rodones documentades a les Terres de l'Ebre

- Quin tractament feu d'aquestes imatges?
Un cop tenim els fotogrames, els copiem manualment sobre un full blanc, però discriminant els diferents plans que formen la filmació. Per una banda, la línia de l'horitzó; per una altra, el segon pla que són els edificis que destaquen més sobre el paisatge, també els senyals que són tots els indicatius de pobles de la vora o senyals de velocitat; i finalment, una altra capa que és l'asfalt de la carretera. Hem associat diferents plans a sons i notes. A cada cartell i senyal de trànsit, una nota. La idea final és que l'usuari, modificant els diferents plans, pugui generar la seva pròpia melodia i es puguin crear noves melodies i nous paisatges.

- Serà una instal·lació participativa?
Sí, potser no tant com estava previst, però l'usuari podrà intervenir.

- Què és el que més t'ha sorprès de la fisonomia de les places rodones a les Terres de l'Ebre?
Hi ha molts estudis sobre la proliferació d'obres d'art a les places rodones de tot el país, però nosaltres no ens hem fixat tant en el que hi havia sinó en el paisatge que les envolta. Un tema d'estudi que interessa tant des del punt de vista de l'art com d'altres disciplines com l'antropologia o la geografia. Observar el paisatge en moviment és molt habitual, ens passa quan anem en cotxe o en tren. A més, ens agradava el paisatge de l'Ebre perquè és molt pla i pots distingir fàcilment els elements que el conformen. Podem veure molt bé si hi ha una fàbrica, el cablejat elèctric, els mateixos camps de cultiu. Són elements distintius que fan un retrat molt descriptiu del paisatge.

- Com descriuries el paisatge de les Terres de l'Ebre?
És un paisatge molt interessant perquè barreja allò rural, allò industrial, allò agrari i allò urbanitzat. Un paisatge molt autèntic on interaccionen tots aquests elements. No és especialment turístic com l'Empordà, no és urbà com pot ser el Maresme o Barcelona, però tampoc és natural del tot... Per mi, les places rodones també tenen aquesta cosa de frontera entre les zones urbanes i les rurals. Com si sempre tinguessin aquesta posició liminar.

- Heu trobat alguna dificultat a l'hora de fer la vostra feina?
Les úniques dificultats que hem trobat són les tècniques. Se'ns feia molt difícil calcular quina durada podia tenir una filmació com aquesta. Depèn de la velocitat que tu prenguis quan estàs circulant per la rotonda.

- Com encaixa la vostra proposta en l'Eufònic?
La convocatòria demanava que tingués alguna cosa a veure amb el paisatge i amb el vídeo i el so. Nosaltres estem inspirats per les melodies en bucle de Steve Reich. Ell ho utilitza tant amb enregistraments, com per exemple 'It's gonna rain', de 1965; com en peces per a instrumentistes, com per exemple, 'Piano phase' o 'Violin phase' de 1967. L'arquitecte i urbanista Kevin Lynch planteja al seu llibre 'The view from the Road', de 1964, que el disseny de vies comporta "dissenyar seqüències visuals per a l'observador en moviment".