Anna Zaera
,
28/02/2019
Arts

Marta Vidal: "Creo paraules femenines per donar lloc a un món nou"

L'artista rapitenca presenta l'exposició 'árbol-A' al Museu de la Mar de l'Ebre
Marta Vidal

Foto: 

Cedida
Marta Vidal amb un dels seus arbres de paper
Marta Vidal (La Ràpita, 1977) inaugura aquest 8 de març l'exposició 'árbol-A' on mostra la potència simbòlica de la natura, i dels arbres, com a figures engendradores. Que podrien ser dones i que sorgeixen de la terra i s'enlairen amb tota la seva potència. Vidal remarca el valor d'aquesta "A" separada per un guionet que expressa la feminitat afegida a un món eminentment masculí. Hem parlat amb ella.
"Ho interpreto com que cada vegada sóc jo la que surto més del meu món cap a l'exterior. Com si jo fos l'arbre que vol sortir de la caixa i expressar-se"

- 'árbol-A'. Què vol dir aquesta paraula?
Quan començo a llegir sobre feminisme, i veig la posició que ocupa la dona dins de l'art, me n'adono que la llengua reflecteix la manera de pensar de la societat. No hi ha dubte que la nostra és una societat sexista. Analitzant la llengua castellana i la catalana, te n'adones que en català els masculins es fan amb e i els femenins amb a, mentre que en castellà els masculins acaben amb o i els femenins amb a. La e sona més neutra i dóna la sensació que amb la llengua castellana es veu més clarament la diferència. Per això vaig pensar que si utilitzava el castellà, el missatge d'aquesta desigualtat arribava de forma més potent. Per mi 'árbol-A' és el símbol màxim de creació.

- Vas voler convertir la paraula en femenina?
Sí, a l'arbre masculí vaig optar per afegir-li una A separada i amb majúscula. Abans s'utilitzava el masculí genèric, i ara es dobla. Tots i totes. Però si te n'adones, la part femenina continua estant en segon lloc. Amb 'árbol-A', fent una mica de joc, vaig aprofitar i vaig posar-la al final de la frase. Amb la idea que allò que va en segon lloc també pot ocupar el lloc principal. A més, també és la lletra primera de l'abecedari i la poso en roig com una crida d'atenció

- I per què arbres?
Des que vaig començar a estudiar Belles Arts, sempre he tingut tendència a crear ous i arbres. No sé per què. Quan camino, que m'agrada molt caminar, sempre em fixo molt amb els arbres. L'arbre és un símbol representat en totes les religions del món, l'arbre de la ciència, l'arbre del bé i del mal...

- Arbres, ous... Té a veure amb la dona com a font de creació i com a ésser engendrador de vida?
Sí. L'ou és com una llavor. I l'arbre crea fruit. L'arbre el vinculo molt amb la figura de la dona. La cultura sol dividir els elements en dues parts. Vivim en una societat de binarismes. El femení és la nit, el caos, la creació, en canvi, el masculi és la raó, la llum, l'ordre. Però tot allò femení també integra allò masculí i viceversa. Crec que els arbres integren aquestes dues parts i, de fet, així ho represento en una de les pintures on hi ha una figura femenina i una masculina abraçant-se i formant el tronc de l'arbre.

- I els materials que utilitzes també tenen alguna cosa a veure amb aquest propòsit?
Treballo molt amb la fusta i el paper, seguint amb aquest simbolisme que l'arbre és de fusta i ens dóna paper. Sempre he fet caixetes, unes caixes que són de fusta i que a l'interior hi ha un arbre fet de paper. Sempre combino els dos materials. A l'exposició hi ha arbres amb bases de fusta, i pintures on apareix l'arbre que està fet amb pasta de paper. 

- Els arbres són figures que has de moldejar per donar-los-hi forma. T'agrada crear amb les mans?
Des de sempre que m'he dedicat a fer coses, necessito tocar. M'agrada experimentar molt amb aquesta part. Jo vaig començar als 28 anys amb la idea de fer dibuix i pintura. Vaig estudiar Belles Arts a València. I just quan vaig arribar a quart de carrera, vaig patir un accident en què el braç dret se'm queda immòbil durant nou mesos. Llavors, clar, he de deixar de fer dibuix i no puc pujar a les bastides per pintar parets. Els professors em diuen que he de buscar una solució per aprovar el curs i decideixo tornar al poble. És llavors quan començo a llegir sobre simbolismes. I començo a fer caixetes de fusta per a simbolitzar el que vull expressar. Perquè les caixetes quedessen bé les començo a fer amb pasta de paper.

- Així la passió per les caixetes ve de lluny?
Sí. El meu professor em va dir: fes això de les caixes. Sempre feia exposicions amb les caixetes petites. Una vegada, amb la pasta que feia les caixetes, vaig aproftar per fer un arbre. I a partir d'aquí començo a fer també arbres. 

- Per què incorpores els arbres a les caixetes? Hi veus un significat? Un alliberament?
En certa manera és com que l'arbre ha anat sortint de la caixa. Ho interpreto com que cada vegada sóc jo la que surto més del meu món cap a l'exterior. Com si jo fos l'arbre que vol sortir de la caixa i expressar-se.

- Aquesta interpretació la fas a posteriori, veritat? Saps què vol dir el que crees abans de fer-ho?
Et poses a crear i no saps per què. També utilitzo frases que em vénen al cap en moments inesperats. Hi ha un dia que poso en relació la frase que he escrit amb allò que estic fent. I llavors ho sumo.

- Sembla que estàs molt atenta a les sincronies i als simbolismes.
Hi ha un dels arbres de l'exposició que es diu 'La verdad perdida'. Hi ha un llibre de Plató que fa referència a la poesia i la matemàtica. De fet, el llenguatge de la natura és el llenguatge matemàtic. Tot segueix un ordre.

- Hi ha números i lletres a la teva obra. Números que volen dir alguna cosa?
Sí. Per exemple, a l'exposició hi ha un arbre amb números penjats. El 13 és la M de l'abecedari.

- I això que vol dir?
Em dic Marta.

- Ah, és veritat. He vist una imatge al teu Facebook amb el número 47.
Ah, això no és meu. La primera vegada que em van escollir per anar al festival Inund'art de Girona vaig veure una obra amb el número 47 i a sota posava: "Tonto!" Em va fer gràcia. Si sumes quatre i set el número resultant és l'onze. I l'onze diuen que és el número dels mestres.

- Ara que parlaves de la M de Marta. Qui és Marta? O l'artista Marta?
No m'he definit mai com a artista, em sona massa gran. Jo diria que sóc curiosa i bastant sensible. El que busco és una manera de trobar el meu lloc al món. D'expressar les meues inquietuds i les meves pors. Trobar respostes. Expressar els meus sentiments a través de l'art.

- Com comentàvem al principi, 'árbol- A' és una exposició que reivindica la dona. Tu t'has trobat amb moltes dificultats pel fet de ser dona?
Sí. En el món de l'art no és fàcil moure't sent dona. Jo he picat a moltes portes que no se m'obrien. I ja va sent hora de que ens n'adonessem. El fet de fer-te gran i tenir més confiança en tu mateixa et fa empoderar per dir: "Si, sóc dona i vull expressar-me". 

- Com ho fas tu?
Jo creo paraules femenines per donar lloc a un món nou. Perquè les xiquetes que vénen se sentin representades. Perquè el que no es nomena, no existeix.

- Has creat més paraules a part d''árbol-A'?
Una vegada vaig jugar amb la paraula genia, que no existia al diccionari. Quan em ve al cap una paraula, no busco si existeix el femení o no, jo ho poso igualment.

- Estàs treballant en algun projecte nou?
Estic treballant amb el concepte de tabula rasa, que és una locució llatina que significa "taula rasa", és a dir, una tauleta de cera sense inscriure. Estic treballant sobre superfícies planes. Una base en la qual sobresurten alguns elements. Busco una espècie d'encaix amb la meua tabula no rasa

Més informació: 

També et pot interessar