Monomono Espai Creatiu

Foto: 

Cedida
Laura Curto amb una família de mo-nines

Monomono: "Necessitava trobar una cosa que em diferenciés de la resta"

Laura Curto, coneguda com a Monomono Espai Creatiu, transforma peces de fusta en mo-nines, uns ninots pintats a mà personalitzables
Roser Regolf
,
31/08/2021
Arts
Amb el pols ferm i un pinzell entre les mans, Laura Curto (Deltebre, 1984) inverteix el seu temps lliure donant vida a unes peces de fusta que, malgrat tenir forma de persona, van néixer originalment per lluir sense rostre ni detalls. Les "peg dolls" són ninots tallats d'una sola peça que recorden a les joguines antigues, fins que Curto, l'alter ego de Monomono Espai Creatiu, s'encarrega de donar-los vida inspirant-se en persones reals. A Surtdecasa parlem amb ella.
Com més detalls té una mo-nina més m'enganxa i em relaxa pintar-la

- Què és Monomono Espai Creatiu?
És un raconet on puc plasmar i obrir al món la meva afició. Sempre he sigut una persona molt creativa, però tots els treballs manuals es quedaven a casa i ningú en sabia de la seva existència. Sóc interiorista i treballo com a decoradora, un ofici que té el seu punt artístic, però al final és molt fred, per això em feia falta un treball més manual i Monomono és una manera que la gent conegui el meu art.

- Com i quan comences el projecte?
Cap a finals del 2017, una amiga em va proposar fer taules dolces, és a dir, decorar un espai amb pastissos i altres dolços per a una celebració. En aquell moment estava molt de moda, hi havia molta gent que ho feia... i sí, eren creatives, però treballar-les em suposava moltes hores i no m'omplia. Necessitava trobar una cosa que em diferenciés de la resta. Llavors, l'abril del 2019, vaig descobrir les ninetes i em va agradar molt fer-les, fins al punt que ara mateix només faig mo-nines.

  • imatge de control 1per1

- Monomono mo-nines... d'on surten aquests noms?
Monomono el vaig escollir per una expressió que diem molt per aquí quan una cosa ens sembla bonica, "Que mono!".

 


- Abans de passar per les teves mans, les mo-nines són només un tros de fusta...
Les primeres que vaig fer no estaven personalitzades, sinó que em vaig inspirar amb personatges històrics: Frida Kahlo, Andy Warhol, Dalí... però veia que havia d'anar una mica més enllà, just quan una altra amiga em va fer un encàrrec per a un familiar. La il·lusió que li va fer reconèixer-se en un trosset de fusta va fer que en volgués seguir fent de personalitzades.

- Al final les mo-nines són una versió única i personalitzada d'uns ninots de fusta amb els quals els treballa en la metodologia Waldorf.
Sí, serveixen per als entorns educatius, en psicologia... jo no les vaig conèixer per aquest motiu en concret, però una psicòloga m'ha fet un encàrrec determinat per poder interactuar amb els infants.

- El més curiós és que no en tens cap de tu mateixa.
Ni tampoc de la meva parella ni del meu xiquet, només la prova d'un nou model que vaig fer per Nadal. No sé per quin motiu, suposo que prioritzo els que són per als altres abans que crear-ne un de mi mateixa.

- Quin ha estat l'encàrrec més complicat o curiós que has rebut?
Els animals de companyia. El primer que em van demanar va ser un gos i vaig haver d'investigar molt. A la gent li fan molta gràcia.

- En forma de clauer, per decorar, més grans o més petites... explica'ns com és el procés per fer-ne una.
Primer que tot, la persona en qüestió m'envia algunes fotos on es vegin els trets característics que reproduiré posteriorment en la mo-nina: el pentinat habitual, el color dels ulls, si porten ulleres, la roba que més els identifiqui i algun objecte que portin sempre a sobre. D'altres, per exemple, demanen una mo-nina amb l'uniforme de treball o amb el vestit de boda o comunió. Un cop tinc identificades les característiques més destacables, faig un esbós a llapis sobre la nina per marcar la posició de cada element i començo a pintar amb pintura acrílica. L'últim pas és fer un vídeo i passar-lo a qui me l'ha demanat per si vol afegir algun detall abans d'envernissar i muntar.

 


- Quant de temps inverteixes en cada una?
És una feina molt laboriosa. No estic mai un sol dia fent-les, perquè, quan pinto detalls tan petits, la mà se'm carrega. En total conto que cada nina em costa unes cinc o sis hores; de vegades estic fins a les tres del matí pintant. Com més detalls té una mo-nina més m'enganxa i em relaxa pintar-la.

- On vas aprendre a pintar?
Va ser una mica autodidacta, sobretot al principi. Des de petita m'he interessat per l'art i, tot i que a l'institut ja dibuixava còmics, em vaig decantar pel Batxillerat Econòmic. El vaig acabar, però sabia que no era al que em volia dedicar, per això vaig entrar a estudiar Interiorisme a l'Escola d'Art i Disseny d'Amposta (ESARDI). Allí em van ensenyar moltes més coses.

- Creus que la gent valora el treball artesanal?
Sí i, la veritat, estic molt contenta de l'acollida que he tingut. Hagués pogut ser que la gent no valorés la feina que hi ha darrere de cada nina, però cada setmana rebo molts de missatges positius i això m'omple moltíssim.

- Dius que ara només fas mo-nines, però hi ha alguna altra cosa que et balli pel cap?
Sempre estic pensant formes d'innovar i millorar el que faig. Fa temps que penso a fer alguna cosa especial relacionada amb el Ratolí Pérez i, per Nadal, aquest any també vull crear un nou projecte.

Més informació: 

A

També et pot interessar