Jump to navigation
- Si haguéssis de fer un retrat robot de la societat a l'any 2017, què diries?Estem en un moment en què la demagògia envaeix l'escena. La victòria de Donald Trump és l'exemple més flagrant. I això està totalment en sintonia amb la dinàmica que està prenent el món. Tot ens sembla tan transparent, que és tot manipulable. No hi ha profunditat. Jo crec que el 2017 portarà una acceleració d'aquestes dinàmiques.
- Per què creus que aquestes dinàmiques aniran a més?Perquè sembla que no hi ha projectes de futur, només n'hi ha de present discontinu. Un exemple són algunes iniciatives ecològiques que es basen en els cicles del consum. En lloc d'ensenyar-nos a no consumir tant, ens ensenyen a reciclar més. L'educació també segueix anant cap a l'excés. La part optimista és que la gent podem agafar consciència de que això no té cap sentit.- Aquesta consciència ha d'actuar en l'àmbit local?En l'àmbit local sóc més optimista. Ho veig a les Terres de l'Ebre. Des del meu punt de vista, crec que les sinergies entre dinamitzadors estan teixint un paisatge diferent.- Aquest canvi pot tenir vinculacions amb el canvi generacional?Crec que la gent que ara tenim 30 anys no hem pogut accedir al model que hi havia, perquè no hem tingut accés al món del treball, a causa de la crisi econòmica. Ens hem hagut de buscar la vida fora de l'aixopluc institucional. Això ha fet que poguéssim fer projectes junts. Abans, els que es quedaven fora de la institució es cabrejaven i quedaven aïllats.- Et consideres filòsof? Et consideres filòsof ebrenc? Com portes les etiquetes?Jo mai m'he considerat ebrenc en el sentit estricte de la paraula. M'interessen els temes globals i abstractes. La condició d'haver nascut a les Terres de l'Ebre és innegable i el fet d'estar a les Terres de l'Ebre creant també. Però no em considero ni filòsof, ni ebrenc. Les meves accions tenen a veure amb moltes disciplines. Estimo el saber, però no sé si sóc filòsof en el sentit d'aportar un canvi de paradigma, sinó que busco ajudar a la gent a trencar els prejudicis. M'agrada dir que sóc com una espècie de transeünt. Em veig com una persona que camina una mica allunyat de la comunitat per agafar perspectiva. Em sento com un immigrant que arriba a un lloc nou i se n'adona que hi ha coses que no funcionen. Quan estàs massa posat en la mateixa situació no te n'adones de les coses que són disfuncionals.- És difícil replantejar-se les etiquetes que portem i que assumim?Des de petits, ens identifiquem. El 'jo' sorgeix a través d'una contraposició amb l'entorn. El que em sembla important de les identificacions és quan passes a acusar l'altre. Jo plantejaria per què la gent que fa identificacions, i que diu que no en vol fer, sempre acaba senyalant a l'altre com a l'agressor. Per què ens costa tant identificar-nos amb l'agressor i tan poc amb la víctima? Aquestes maneres de procedir afavoreixen la pujada de polítics conservadors com la Merkel, la Le Pen i Trump. Jo intento ser tolerant, perquè penso que jo també puc ser agressiu.- Hi ha desconfiança envers l'altre?A mi el que em genera por és la gent agressiva. Tu pots ser ecologista pacifista i ser agressiu. Té a veure amb el tarannà personal.- Fins a quin punt és important el tarannà personal?Absolutament.- Deia Foucault que la societat crea l'individu. Creus, però, que la psicologia individual configura el món? Les relacions entre individu i món configuren l'individu i també configuren l'entorn. Això què vol dir? Com més favorable és un entorn, més fàcil és que els individus siguin sans, i no tinguin estressos mentals i socials que els provoquen l'agressivitat o el malestar. Per a mi, el malestar és un tema de distàncies. És important aprendre a reduir el malestar psicològic. Com més fort i sa ets - això que vaig a dir és molt nietzschià -, menys por tens, i més t'exposes. Les persones que tenim tensions, i jo m'incloc, tenim més pors. És l'època que tenim més teràpies de tots els colors i de tots els tipus. Tot ha de ser terapèutic perquè hi ha molt de malestar.- Veus la psicologia positivista com a opi o com a remei?Però què és l'opi? L'opi pot servir tant per alienar com per a disminuir cert dolor. Identifiquem l'opi del poble com un dispositiu que vol controlar les masses, però jo en aquest aspecte sóc més wittgensteinià i crec que les coses són allò que són depenent de l'ús que hi donem. No només han de ser els psicòlegs els que treballen per a l'estabilització personal, sinó els mitjans de comunicació i la política han de generar estabilitzadors socials. S'han de connectar des de les dues bandes. Una sense l'altra no serà possible. Hi ha mitjans de comunicació que utilitzen titulars bastant provocadors per generar tensió. Si els mitjans generen tensió, tu tendiràs a buscar la seguretat. Crec que és interessant que els professionals dels mitjans de comunicació, els de la filosofia i els de la política, tinguin un compromís pel benestar, no només econòmic, sinó per la integritat psicològica dels individus.- Els mitjans de comunicació provoquen aquests estats...ISIS, la crisi, els immigrants... Clar, segons els mitjans estem envoltats d'enemics! Encara que el mitjà sigui progressista. També penso que l'establiment de comunitats és un aspecte interessat per reduïr aquesta sensació d'hostilitat.- Les comunitats com a territoris amables on l'individu pot sentir que en forma part?El gran encert de l'Església en el seu moment va ser considerar l'altre com un germà. Avui dia hi ha una jerarquia, ets un súbdit. En el moment que a França sorgeixen els aldarulls dels immigrans argelians a la perifèria de París, s'evidencia que no sentir-se part de la proposta occidental va ser el detonant que es deixessin seduir per les il·lusions que els venia l'Estat Islàmic. Sentir-se part d'una comunitat és molt important per a la salut emocional de la gent.- Creus que els joves tenim una crisi espiritual que s'omple amb soroll digital?És una generació amb incapacitat per la desconnexió. Tenim poca tolerància a l'aïllament i la frustració, i molta necessitat de formar part d'una comunitat, encara que sigui digital. Les xarxes socials promouen aquesta sensació d'aproximació, encara que de vegades sigui una mica falsa.- La societat del coneixement i de la informació comporta avantatges, però també inconvenients...El periodista avui dia fa una tasca massa urgent. No acabes de digerir res. Com a professor em passa el mateix. Els alumnes se centren en gestionar la informació, però, en general, no volen pensar massa, ni s'interessen a entendre les coses. Crec que això genera també molta intolerància. I les tertúlies televisives són un clar exemple. No es busca aprendre de l'altre, sinó generar una disputa. O estàs amb mi, o estàs en contra, allò important no són els arguments.- Després d'aquest diagnòstic, què proposaries per l'any 2017?M'agradaria que es generés un discurs il·lusionador. L'essència de la felicitat humana és la il·lusió. No podem viure sense creure que hi ha un futur sostenible per un mateix. Si creus que tot anirà a pitjor i tot s'està trencant, et fas més egoïsta i et fas cínic. Agafar consciència que tots venim del no-res, o del quasi no-res, et fa ser més solidari. És difícil perquè encara vivim massa còmodament. I la política s'ha de dedicar a establir un espai per a la gent, no per a les empreses.
