Anna Zaera
,
11/03/2020
Arts

Teresa Ferré: "Ens hem de prendre seriosament l'antifeixisme"

'El llapis, arma de guerra antifeixista 1936 – 1939' es pot veure fins el 19 d'abril al Museu de les Terres de l'Ebre
Teresa Ferré

Foto: 

Anna Zaera
Cartell de Juan Antonio Morales
La sala d'exposició temporals del Museu de les Terres de l'Ebre a Amposta acull fins al 19 d'abril l'exposició 'El llapis, arma de guerra antifeixista 1936 – 1939'. Es tracta d'una mostra amb trenta cartells dels principals artistes del període i dibuixants anònims que es van fer servir durant la Guerra Civil espanyola com a elements de propaganda. L'exposició ha estat organitzada a partir de la col·lecció de Julio Allepuz, i el comissariat i el procés de documentació de Teresa Ferré Panisello. Hi destaca un conjunt de vuit projectes de cartell d'autoria desconeguda i també un material excepcional del 1938 que rarament es pot exposar. Teresa Ferré, periodista i professora de comunicació de la UAB, explica com tot i que per primera vegada nous mitjans de comunicació de masses com la ràdio i el cinema van participar en un conflicte bèl·lic, el cartell va continuar sent un dels elements propagandístics fonamentals. Hem parlat amb ella.
"Per mi, aquesta exposició recull un missatge social, una reacció davant d'una ideologia totalitària, i això té plena vigència"

- Una mostra amb trenta cartells dels principals artistes del període i dibuixants anònims que es van fer servir durant la Guerra Civil espanyola com a elements de propaganda. Per què ara?
Quan vaig fer l'exposició 'La Col·lectivitat General d'Amposta vuitanta anys després. Un intent de recuperació de la memòria històrica ampostina', el senyor Julio Allepuz, que és un col·leccionista de la Sénia, ja em va deixar alguns cartells. Ell té molt material de la Guerra, i li vaig proposar que si tenia la generositat i li venia de gust es podia fer una exposició d'una part petita de la seva col·lecció privada de cartells originals.

- El fet que siguin originals és part de la gràcia.
És excepcional. Perquè quan anem a veure exposicions de cartells acostumen a ser reproduccions. Veure els originals penjats en una paret no és habitual. Volia parlar de tot el context de la indústria gràfica durant la Guerra Civil que jo no l'entenc només com els cartells, sinó com tot el procés que inclou els treballadors de la indústria amb tots els suports artístics inclosos també els llibres il·lustrats o els àlbums d'artista.

- Julio Allepuz és un col·leccionista important.
Sí, és un industrial de la Sénia que ha col·leccionat molts objectes, entre ells segells. El dia de la inauguració va dir "Col·leccioneu tot el que pugueu!" És la millor manera de poder comprendre el passat.


Imatge de la sala de l'exposició al Museu de les Terres de l'Ebre

- Sabem que la Guerra Civil marca les pautes per a la II Guerra Mundial. Ens ho han explicat en algunes exposicions. Però tu particularment, quin fil argumental volies donar-li a l'exposició?
Crec que per contestar és important el títol de la mostra 'El llapis com a arma antifeixista'. En el cartellisme de la Guerra hi ha molts missatges, però tots giren al voltant de l'antifeixisme des de diferents punts de vista. Al principi de l'exposició hi ha la cita del George Orwell en el text titulat 'Homenatge a Catalunya'. Ell diu "Era la primera vegada que em trobava en una ciutat on manava la classe obrera". Et pots imaginar una ciutat que s'ha transformat i està en plena revolució. Jo volia transmetre aquest ambient, aquest context històric.

- Diferents col·lectius units per una mateixa causa.
Sí, és un poti-poti revolucionari en què tant partits, com sindicats, com catalanistes o comunistes estan d'acord en el fet que s'ha de lluitar contra el feixisme. A mesura que es passa d'un cop d'estat a una revolució incipient, els cartells ideològics comencen a donar pas a cartells d'organització del front, a maneres de viure la guerra. També hi ha un espai dedicat a Madrid com a centre de producció de cartells. Catalunya va fer un esforç important per ajudar a Madrid.

- També hi ha una representació important de les milicianes.
Jo volia que sortís la miliciana que emergeix al juliol del 36, perquè a la tardor ja hi ha un decret que fa que les dones marxin cap a casa. I passa de ser un col·lectiu molt potent, a una amenaça, com es pot veure en aquell cartell que la dona està embolicada amb una serp. En aquesta exposició volia recollir la imatge de la dona. També la dona cuidadora en sanitat durant la guerra i després la dona que està a la rereguarda treballant al camp i a la indústria de guerra. Pel que fa a la creació de cartells, és cert que hi ha poques dones cartellistes. El cartellisme és molt més masculí. Hi ha dones treballant però fan altres tasques en el procés de la propaganda, normalment al marge de les més creatives. Tot i que hi ha excepcions.

- L'exposició està organitzada des d'un punt de vista del món de la comunicació. De com els cartells influeixen en la comunicació de masses.
Sí, és una exposició que està molt vinculada a la investigació sobre mitjans de comunicació i també a la recerca de les fonts documentals de l'època. Què opinaven en els diaris de l'època els mateixos protagonistes. Hi ha un cartell, per exemple, que parla dels rumors falsos a la guerra i em va semblar molt actual per lligar-ho amb tot això de les fake news, que potser està una mica sobredimensionat perquè de notícies falses n'hi ha hagut sempre. Un altre aspecte que he intentat potenciar és el fet de barrejar cartells professionals amb altres clarament amateurs, perquè aquesta exposició no està pensada des d'un punt de vista estètic o artístic, sinó com una aproximació als processos col·lectius vinculats a la propaganda que van tenir lloc en aquells anys. Hi destaca un conjunt de vuit projectes de cartell d'autoria desconeguda, un material excepcional del 1938 que no s'ha vist massa exposat.

- Reculls testimonis dels principals cartellistes de l'època, que a part de creadors eren, en gran part, també teòrics.
La mostra compta amb cartells dels artistes catalans Carles Fontserè i Martí Bas, els valencians Josep Renau i Manuel Monleón i de José Bardasano, Mariano Rawicz o Antonio Cañavate, entre altres, que van desenvolupar la seua faena a la Madrid assetjada. També és rellevant la figura de Pere Català Pic, ideòleg de la propaganda del moment. El seu cartell és considerat un dels millors cartells del segle XIX. Durant la Guerra Civil, va posar el seu enginy al servei de la propaganda republicana, ocupant-se del Comissariat de Propaganda de la Generalitat. Renau, l'any 37, reflexiona sobre el cartell a la guerra; Fontsere explica que treballaven de manera col·lectiva i com era l'ambient als tallers. Renau, que a part d'artista és teòric, fa una reflexió bastant crítica i marxista sobre quina és la funció del cartell, si realment s'estava reproduint o no l'estètica burgesa. Tots tenien molt clar que el que estaven fent estava al servei d'una idea.

- I pel que fa a l'estètica, què en pots dir?
Està clar que l'avantguarda soviètica influeix totalment, però això no només es veu a la Guerra sinó que en anys de la República ja hi ha cartells i il·lustracions a la premsa on ja apareix aquesta estètica. El que interessa és veure com aquests cartells també estan influenciats per la modernitat de la publicitat dels anys 30.

- Què ens transmet aquesta exposició just ara?
Jo crec que l'antifeixisme ens el prenem molt poc seriosament. A mi no m'agrada comparar períodes històrics, però llegeixo premsa de l'any 32, 33, 34 i hi ha missatges d'alerta semblants als que tenim avui dia. S'alerta de la pujada del feixisme a Alemanya i a Itàlia. Per mi, aquesta exposició recull un missatge social, una reacció davant d'una ideologia totalitària, i això té plena vigència. Reconvertit perquè estem en un altre context, però hi ha molts punts de contacte.

- Hi ha un intent ara de convertir el cartellisme en un tema artístic?
Jo treballo des del punt de vista de la història de la comunicació, no treballo des del punt de vista artístic. Aquests cartells estaven penjats pels carrers, no als museus. Era un material efímer i popular. És una exposició sobre l'ofici de les arts gràfiques. Ells es consideren obrers artistes, perquè entenen l'art com a eina de transformació social. Estan en contra de l'obra única i del museu. Ells deien "Nosaltres aquí no venim a fer l'obra d'art única. El nostre art està al servei de la revolució". 

Més informació: 

També et pot interessar