Ursula Jüngst: "La interacció de les pinzellades es pot interpretar com un mapa de trobades entre persones"

L'artista establerta a Alcanar està enllestint 'La festa de la vida', considerat dels quadres més grans que s'han pintat mai

Surtdecasa Ebre

03/07/2018

Arts

Groc llibertat o groc curry. Lila pensatiu o blau del mar. Va ser l'avi de l'artista Ursula Jüngst (1965, Miltenberg Geboren, Alemanya) qui la va introduir al món dels colors. A casa seva només es parlava de colors. Des del gener, està pintant un dels quadres més grans que s'han arribat a pintar mai en tota la història de l'art, segons asseguren els crítics d'art. Jüngst, que viu amb la seva parella a Alcanar, ultima la pintura en una finca de tarongers prop de la Selleta, on té el seu taller. A finals d'agost, la pintora es traslladarà a Nuremberg per plasmar aquesta gran obra a la vidriera de l'església d'Allerheiligen. Reconeguda per la crítica internacional, ocupa un lloc especial en l'art contemporani gràcies al seu impactant llenguatge visual, que s'expressa a través dels colors i d'uns traços similars en longitud i amplada. Al llarg de la seva trajectòria, ha exposat a Catalunya, Alemanya, Rússia, els Estat Units i la Xina. Hem parlat amb ella.

"Aquest quadre és una afirmació de la vida, una celebració, a pesar de totes les adversitats. És una invitació a l'esperança"

- Quan vas arribar a Alcanar?
El meu primer contacte amb Catalunya va ser a través d'una beca a Barcelona per a ampliar el seu estudis d'art al costat de Daniel Argimon, l'any 1992. Des de llavors, passo moltes temporades aquí, tot i que també passo temps a Alemanya perquè allà també tinc un taller, prop de Nuremberg, i he de mantenir el contacte amb els galeristes internacionals.

- Per què t'hi vas quedar?
M'encanta el paisatge i el fet que el mar i la muntanya estiguin tan a prop. M'agrada aquesta llum clara. Viure aquí obre les portes de la meva creativitat. És una terra que està plena d'inspiracions. La immensitat del mar, els colors blau i verd, la lluentor de la llum, els núvols a dalt... Crec que només hagués pogut pintar aquest quadre tan gran, aquí.

- I per què vas decidir pintar un quadre tan gran?
Té una alçada de quatre metres i una llargària de sis. És el quadre més gran que he pintat en tota la meva carrera i, segons m'han dit els crítics, és un dels quadres més grans que s'han pintat mai. Havia de tenir aquestes dimensions per poder-lo adaptar al projecte de cobrir els finestrals d'una església d'Alemanya. La meva proposta va guanyar un concurs que buscava artistes per aquest projecte.

- Com és la teva pintura?
Els crítics diuen que, tot i ser un quadre de gran format, la pintura està molt matitzada i és molt detallista. La meva senya personal són les pinzellades, que sempre tenen la mateixa longitud i alçada. Cada pinzellada és com un mòdul que pot combinar-se en forma i funció. Les pinzellades són cossos lliures, que són independents al temps i l'espai. Cada pinzellada és diferent i és una expressió de les meves sensacions en cada moment. De totes les meves trobades amb el sol i amb la vida.

- El treball amb els colors és un dels teus forts...
Sí, els colors reflecteixen la vida. És un món molt condensat i ric de sensacions i expressions. El groc alegre degoteja de dalt a baix i el blau ascendeix. He treballat més de mig any en ell.

- Treballes quan tens ganes d'expressar-te o ets metòdica?
Jo vaig a treballar cada dia. Pintar és la meva vida. Els colors són com un idioma, m'ajuden a expressar el que vull dir. De fet, quan no treballo, no sóc feliç. Ara que els dies són tan llargs, tinc moltes hores de llum, i puc aprofitar per treballar molt. Com el quadre és tan gran, treballo amb embastides, i és una mica pesat, però és meravellós.

Primer pla de les pinzellades

- En quin moment vas decidir com seria aquest quadre?
La idea, com comentava abans, era col·locar-lo en una finestra d'una esglèsia. És un quadre a l'oli sobre una tela. Ara el que he de fer és transformar-lo en format de vidre per poder ser com una finestra. La idea és que en aquesta església, quan entrarà la llum, s'obrirà tot un cosmos. Els colors començaran a ballar. La majoria són colors molt vius. El blau turquesa, que tant l'associo al mar; algunes pinzellades en color lila, una mica més pensatives; el groc, de vegades un groc llimones o de mel o de curry... Hi ha molt groc perquè sempre parla de l'esperit, de la llibertat. Els colors es penetren entre ells i s'obre un ampli espectre de colors, d'alegria. Aquest quadre és una afirmació de la vida, una celebració, a pesar de totes les adversitats. És una invitació a l'esperança.

- Creus que no sabem viure?
Buf! Alguns, sí. Però ara són temps difícils. Hi ha moltes fronteres polítiques i culturals. El més bonic és que l'art pugui parlar amb el cor de la gent. Una idea que m'agradaria molt és que aquest quadre fes el paper d'ambaixador més enllà de les fronteres culturals. Perquè en aquest quadre està condensada tota aquesta terra i, per tant, si el trasllado de lloc, estic establint un diàleg entre cultures.

- De quina altra manera interpretaries el teu quadre?
Crec que la interacció de les pinzellades es pot interpretar com un mapa de trobades entre persones. En la textura pots veure punts, puntes que són com ales de papallona, superposicions de colors que respiren. Podria ser com les trobades entre la gent. Hi ha interaccions molt suaus, molt amables, altres són més agressives. Hi ha colors que si estan al costat d'un altre, es transformen. Per exemple el groc: si està al costat del taronja, es torna suau, però en canvi, si està al costat del verd, es torna àcid. És com un viatge entre colors. És com un casament entre el sol i l'aigua que dóna lloc al naixement de la vida.

- Sempre has pintat?
Des que sóc nena que m'agrada pintar. El meu avi també era pintor. A la meva família sempre s'ha parlat sobre colors.