Gabi Martínez: "Per què, literàriament, s’ha escrit poc sobre el Delta?"

L'escriptor parla sobre l'adpatació cinematogràfica del seu llibre 'Delta'

Oriol Gracià

, 03/11/2026 - 10:30

Arts

De vegades, les pel·lícules s’acaben sobreposant als llibres que les han inspirades. O no. Perquè el cinema té una capacitat extraordinària per fixar rostres, paisatges i atmosferes, i donar una forma concreta a allò que, en la literatura, queda obert a la imaginació del lector. Però els llibres tenen un potencial expressiu que sovint no es pot reduir a les imatges de la pantalla. En tot cas, encara tardarem uns mesos a saber com es resol aquest duel entre el llibre 'Delta', de l’escriptor Gabi Martínez, i la pel·lícula 'El vent', l’adaptació cinematogràfica del guionista i director Marcel Barrena, amb l’actor Eduard Fernández com a cap de cartell. El film es va rodar entre el final de l’estiu i el principi de la tardor a l’illa de Buda, al delta de l’Ebre. I mentre els tècnics li donen forma a la sala de muntatge, hem volgut entrevistar Gabi Martínez per anar a l’origen de la història.

Sigui des del cinema o des de la literatura, l’èxit del projecte m’ha donat un molt bon argument narratiu per continuar defensant meues idees sobre la preservació dels grans espais naturals

- El llibre Delta comença amb una frase suggeridora: "Aquesta nit dormiré tot sol a Buda".
Durant un any vaig viure gairebé sol en una barraca ubicada a l’extrem oriental del delta de l’Ebre, a l’illa de Buda. Un espai condemnat a desaparèixer, amenaçat pels temporals i la pujada del nivell del mar, que podria acabar engolint-lo.

- Quatre anys després, el text farà el salt a la pantalla gran.
Coral Cruz, guionista de la sèrie Hierro, es va enamorar del llibre. Després de treballar en aquella ficció ambientada a l’illa canària d'El Hierro, que combinava un misteri criminal amb el retrat d’una comunitat insular, les històries de l’illa de Buda li van cridar l’atenció. Va transmetre aquesta passió al director de cinema Marcel Barrena. I la sort és que tots dos estaven alineats amb les idees que projecta el meu text. La pel·lícula n’agafarà l’essència i en farà una adaptació lliure.

- Narrativament, el delta de l’Ebre és un caramel, amb paisatges bucòlics i alguns personatges de caràcter extrem.
Em va sorprendre que un lloc que és un caramel l’hagués tastat tan poca gent. Per què, literàriament, s’ha escrit relativament poc sobre el delta? És una pregunta que ens hauríem de fer.

- El delta del teu llibre no és un delta de postal.
He crescut llegint escriptors viatgers que reflexionaven sobre les llums i les ombres dels territoris que narraven, que es movien en els grisos i que convidaven a la reflexió. Penso en Josep Pla i en Miguel de Unamuno, per exemple, que van voler retratar mons plens de matisos, sense necessitat de ser complaents. El retrat que jo faig del delta no és ni positiu ni negatiu; simplement, hi ha coses que agradaran i d’altres que no. Voldria que, en acabar de llegir el llibre, el lector digués: "Vull conèixer aquest espai i les persones que hi viuen, perquè són persones reals".

- La mirada del llibre pivota al voltant de Guillermo Borés, el propietari d’una part de l’illa de Buda.
Pivota sobretot al voltant de Guillermo, però també dels treballadors que tenen cura dels camps d’arròs i les pesqueres. Parlo de com es veuen entre ells i de com els veuen des de fora.

- Borés és un home de personalitat implacable. De vegades sembla barallat amb el món, amb les institucions i, també, amb els ecologistes.
És una persona que està sempre en posició, diguem-ne, de defensa i d’autodefensa, perquè la seva propietat està directament amenaçada pel canvi climàtic. Però, en el llibre, no m’interessa jutjar-lo. Amb la meva manera d’escriure intento projectar com és una persona, com és la societat que l’envolta i com es mou en l’espai. No busco l’adjectiu, sinó el substantiu.

- …
Quan l’editor d’Ara Llibres va acabar de llegir el text, em va confessar: "No sé si ets ecologista o no". I ja m’anava bé que no ho sabés, perquè el que jo pensi és irrellevant. En realitat, tampoc no és necessari saber què pensava Fiódor Dostoievski sobre Raskólnikov, l’assassí de la novel·la 'Crim i càstig', o si John Steinbeck i Jane Austen estaven a favor o en contra dels personatges dels seus llibres. Només vull que el lector conegui els personatges, els seus interessos i com es relacionen amb tot el seu entorn.

- A principis d’aquest 2026, Delta es va publicar en anglès als Estats Units. Crec que cap llibre sobre el delta de l’Ebre haurà arribat tan lluny.
El llibre ha tingut una rebuda molt càlida entre els nord-americans. Vaig fer una gira per set grans ciutats, amb actes multitudinaris i un espectre molt ampli de públic. Això demostra la universalitat del tema, perquè parlar del delta és parlar del canvi climàtic, de la desaparició dels espais naturals i de les societats que hi viuen.

- Quina és la sensibilitat sobre el medi ambient que es projecta des de les grans àrees urbanes americanes?
És fonamental que des de les grans ciutats, siguin dels Estats Units o no, s’entengui que també s’han de generar relats des de les perifèries i els entorns rurals, perquè és en aquests espais on es generarà bona part del coneixement necessari per afrontar l’horitzó climàtic del nostre planeta. Hi ha escriptors i intel·lectuals que comencen a ser-ne conscients. Per exemple, l’autor indi Amitav Ghosh, en el seu assaig 'El gran deliri', analitza la manera com la cultura ha representat fins ara la crisi ambiental. Parla dels escriptors, del capitalisme, de la biodiversitat i de la necessitat d’obrir les narratives més enllà de les metròpolis.

- Ens cal mésnatural writing (literatura de natura)?
Als Estats Units, aquest concepte s’associa amb l’assaig ecologista radical i amb autors que critiquen la societat des de l’ecologisme. Però això és fruit d’una concepció errònia de l’expressió per part dels nord-americans. El natural writing és un terme molt més ampli, perquè també inclou novel·les com Moby-Dick, de Herman Melville, o els llibres de viatges de Robert Louis Stevenson.

- Com a autor, com t’ha transformat el llibre 'Delta'?
Sento el Delta com casa meva. Viure a l’illa de Buda em va permetre assaborir la calma. I d’aquesta calma en va sortir un llibre que recull la meva mirada literària i vital sobre el món, que dona vida no només a persones, sinó a tot un ecosistema. I ja veurem on m’acaba portant tot això. De moment, Delta m’ha portat a les llibreries i m’ha permès viatjar als Estats Units i, molt aviat, als Països Baixos, perquè està a punt de sortir d’impremta l’edició en neerlandès. I, entremig, hem acabat el rodatge de la pel·lícula, en el qual he pogut participar. Sigui des del cinema o des de la literatura, l’èxit del projecte m’ha donat un molt bon argument narratiu per continuar defensant meues idees sobre la preservació dels grans espais naturals.