Identitat perduda

Jaume Collet-Serra és el director de cinema català que acaba de conquerir Hollywood amb el seu nou film que porta per títol Sin identitad, un interessant i frenètic thriller que ha estat número 1 en les taquilles nord-americanes i que ha arribat a les nostres sales amb idèntic èxit.

 

Tot i que els indicadors de taquilla mai són una garantia de premis, tampoc podem dir que Sin identidad sigui un d’aquests productes comercials que destaqui més per la recaptació que no pas per la qualitat mateixa del producte. Al contrari, en aquest cas sembla que tant crítica com públic s’han posat d’acord i això afegeix encara més mèrit a la gesta del director català.

 

La trama se situa a Berlín. Allí s’hi celebra una convenció internacional sobre biotecnologia en la qual assisteix un prestigiós científic (Liam Neeson) acompanyat per la seua dona. Però just al arribar, té un accident de cotxe i resta en coma durant quatre dies. Quan desperta, a més de patir amnèsia, algú ha suplantat la seua identitat i el que és pitjor: la seua dona no el reconeix.

 

Ens trobem un altre cop amb el tema del personatge amnèsic, aquell que haurà de descobrir les parts més fosques del seu passat per oferir una mica de llum a l'estranya situació que li toca viure en el present. Una fórmula que s’està instaurant en el cinema actual i que tant bons resultats ha donat en pel·licules com Memento (2000), El caso Bourne (2002) i, també, en l’època clàssica com, per exemple, Recuerda (1945) d'Alfred Hichcock.

 

Sense dubte res nou baix el sòl. No obstant això, trobem certs aspectes que fan d’aquesta pel·lícula un exercici interessant i que la diferencia del rutinari thriller de torn per omplir la cartellera. Per començar, una distingida posada en escena que realça el punt de vista del protagonista. I que, per consegüent, l’espectador va coneixent la informació al mateix temps que el protagonista. Fórmula segura de suspens trepidant.

 

Una altra és l'elecció de Berlín com escenari i com a expressió del tema identitari del film, sobretot si recordem que la ciutat, fins fa 20 anys, estava dividida entre el bloc comunista i el bloc occidental per un mur de formigó. Això es tradueix en un minvant joc d’arquitectures que passa des de la porta Brandemburgh fins als barris més degradats de l’antiga Alemanya de l’est i que semblen haver-se quedat atrapats als anys 70 . Arquitectura que realça, si no cabia menys, la confusió que sofreix el protagonista.

 

Cal destacar també l'elecció d’actors. Concretament la de Liam Neeson, que demostra un altre cop que domina el gènere. També destaca l’interessant paper de l'actriu alemanya Diane Kruger interpretant a una immigrant il·legal i que ajudarà al protagonista. Però la major sorpresa és el regal que suposa per als espectadors veure al gran Bruno Ganz interpretant un paper secundari d’un ex-agent del servei secret de la antiga Alemanya de l’Est ( i que acaba sabent a poc).

 

Un thriller, en definitiva, de ritme frenètic i addictiu que t’atrapa fins al punt de passar per alt les excessives llicències (en alguns casos trampes) del guió, però que arriba a bon port amb un final convincent i conseqüent. Un film comercial, sí, però ben fet.

 

 

-- La pots veure: 

OCINE Roquetes