Anna Zaera
,
03/03/2015
Arts

Jaume Rocamora: “Jo no vull espectadors, vull usuaris. Jo no vull clients, vull amics”

L'artista tortosí exposa 'Suma al Quadrat' a l'Escola d'Art de Tortosa fins al 17 d'abril
Jaume Rocamora

Foto: 

Anna Zaera
L'artista Jaume Rocamora exposa a l'Escola d'Art i Disseny de Tortosa
Jaume Rocamora (Tortosa, 1946) no vol aturar-se. No vol deixar de buscar. Perquè sap que si ho fa el temps li passarà per sobre. I ell -com tots els artistes- crea per dominar el seu temps. “Per sentir-se més lliure”, diu. A punt de complir 70 anys, el pas del temps no ha afectat les seves ganes de continuar reflexionant per aspirar a “l'obra definitiva”, a “la pinzellada única” com ell mateix descriu. Fruit d'aquesta recerca per trobar la imatge primigènia presenta l'exposició 'Suma al Quadrat' a l'Escola d'Art i Disseny de Tortosa que es podrà visitar fins el 17 d'abril. De fet, l'autor ha decidit acompanyar el catàleg de la mostra amb aquest poema de Rilke. ¿Què no ets geometria nostra, finestra, la forma més senzilla que sense esforç circumscrius la nostra vida enorme? Les seves geometries - que han marcat la seva trajectòria com a artista - construeixen un joc aritmètic de peces a l’espai que, segons l'autor, té una relació directa amb l'anterior exposició ubicada en aquesta sala: la mostra del Retaule de la Catedral. Sota una façana de tortosí clàssic i proverbial, s'amaga un home que continua vivint les avantguardes en una ciutat mitjana de províncies.
"De vegades, una persona s'enamora d'una altra i no sap per què. És tan difícil trobar una explicació de l'obra perquè hi entren tants matisos...Val més deixar a l'aire certes preguntes"

- Com una exposició d'una peça barroca pot guardar paral·lelismes amb la teva obra que tu defineixes com a constructivista?
La geometria hi és arreu. Hi és a les piràmides, hi és a l'Alhambra de Granada, i hi és al Retaule de la Catedral de Tortosa... El barroc, tot i ser l'antítesi del constructivisme, també té una geometria en la seva essència.

- Com a artista el que et mou és intentar “capturar” aquesta essència?
Sí. M'interessa l'art com a forma de reflexió. De vegades, és més fàcil l'art epidèrmic i del gest que l'art conceptual. M'agrada que l'obra et faci mirar la realitat que t'envolta d'una altra manera. De fet, l'art geomètric apareix durant la Revolució Russa per enaltir el poder del poble. És un art que té voluntat de canviar l'arquitectura, els vestits, la manera de pensar...

- És una forma d'art subversiu?
Tant a la Rússia de la revolució com a l'Alemanya nazi, aquest moviment artístic sempre va ser perseguit. A Catalunya, des dels organismes oficials, mai han abordat el constructivisme com un fet artístic de relleu. S'han valorat més corrents amb més pes estètic com el modernisme o l'expressionisme. Jo no faig una geometria científica, perquè sinó no tindria gràcia. Jo sempre treballo de forma intuïtiva.

- Ets un alumne històric de l'Escola d'Art i encara no hi havies exposat. En quin moment de la teva carrera arriba aquesta exposició que podria tenir un caràcter una mica antològic?
He estat alumne durant més de cinquanta anys. Per a mi, l'Escola d'Art és el meu gran estudi. Era gairebé una obligació.

- Exposes obra inèdita, però també algunes peces dels anys setanta...?
Mostro un camí de reflexió. Als anys setanta, la meva obra a Tortosa es va rebre com la transgressió més dura que et puguis imaginar. Em dèien: "Per què, tu que pintes tan bé, fas això?" Fa dos o tres anys, me'n vaig adonar que havia de recuperar l'esperit transgressor. La creació és la recerca constant, fins que marxem d'excursió i no tornem mai més. No puc acceptar que tot i que els anys passen... - no, perdó, els anys no passen, passem nosaltres - la curiositat i les ganes d'aportar continuen. Jo segueixo buscant.

- Per aportar lectures alternatives de la realitat?
Els artistes el que fem és obrir una finestra per veure un paisatge.

- Com descriuries la teva evolució des dels anys setanta fins a l'actualitat?
Als anys setanta feia un treball més elemental. És en aquesta època quan començo a treballar amb cartró. Me n'adono que si els japonesos fan jardins amb sorra - un element que com el cartró pot tenir diferents tonalitats - jo també podia fer-ho amb cartró. No crec en els materials per als artistes, sinó que hi ha persones que són capaces de donar valors als materials.

- I el cartró va convertir-se en matèria prima de la teva obra...
Si he de justificar perquè ho faig, no sabria què dir-te. De vegades, una persona s'enamora d'una altra i no sap per què. És tan difícil trobar una explicació de l'obra perquè hi entren tants matisos... Val més deixar a l'aire certes preguntes.

- I que les completi l'espectador...
Jo no vull espectadors, vull usuaris. Jo no vull clients, vull amics. M'entens? Hi ha un componen afectiu i col·laboratiu en el que faig. Sinó, no tindria sentit.

- Destaques per tenir una relació constant amb artistes joves del territori... 
Sí, hi ha molts brots verds, molts brots de cartró (riu). Hi ha artistes que estan fent coses molt interessants com Cecília Aymí o Joan Bagés. Hi ha quelcom en l'esperit d'alguns artistes que no entèn de generacions. A mi em passa quan veig els quadres de Goya. Per mi, ell va ser el primer abstracte.

Més informació: 

Horari: 
De dilluns a divendres, de 16 a 20h
*Visita guiada de l'artista: Dimecres 4 de març, a les 19h 

Més informació: 
Fitxa d'agenda Surtdecasa
www.dipta.cat/eadtortosa
www.facebook.com/EADTortosa

També et pot interessar