Joan Escudé, l’escultor d’onades

A la ràdio del cotxe escolto: “Tenim al públic de cul. Molta gent ens veu als que vivim del cinema com a bandits o lladres que s’apropien dels seus impostos per fer tonteries”. Ho diu el gran Agustí Villalonga, director entre altres de la lloada Pa negre. Flipo per la contundència de la frase, però sense esborronar-me. Realment és així. He topat amb molta gent i he sentit molts comentaris que evidencien que una part important de la societat veu qualsevol manifestació artística com una cosa sobrera i innecessària. I em pregunto què estic fent jo anant a Amposta a entrevistar a un escultor. Això de la cultura és un mal negoci. 

 

Però aquí em teniu parlant amb Joan Escudé (Tortosa, 1945), un dels referents artístics de la generació dels 60 a les Terres de l’Ebre, que porta des del 1974 exposant les seues escultures per mig món. Somriu amb la frase de Villalonga. “No ens podem desanimar”, diu i realment ell no ho fa. De fet, aquests dies, fins al proper 15 de desembre, està exposant a la sala d’exposicions Fundació Catalunya – La Pedrera d’Amposta i l’estrella de l’exposició és un projecte homenatge a la Castellania d’Amposta, una escultura de 15 metres d’altura que es realitzaria amb pedra d’Ulldecona i que s’erigiria a la plaça homònima, un dels accessos més transitats de la capital del Montsià. “L’he dissenyat a partir de la creu de malta, símbol de la Castellania d’Amposta”, explica. La base seria aquesta creu de malta i a cadascun dels braços hi aniria gravat el mapa d’un dels quatre territoris de la Corona catalanoaragonesa (Catalunya, Aragó, País Valencià i Illes Balears). Aquesta creu va pujant fins convertir-se en una espiral de 15 metres d’alçada, seguint el sentit de la rotonda. I a dalt de tot, un penell metàl·lic per senyalitzar la direcció del vent, amb la forma també de la creu de malta. L’obra està pressupostada en 300.000 euros i amb els temps que corren, Escudé veu difícil que tiri endavant, tot i que ha pogut copsar que ha agradat molt. 

 

Aquest escultor de la pedra que fa molts anys que va marxar a Barcelona, on ha treballat de professor a un institut, ha refermat des de fa un temps els seus lligams a les Terres de l’Ebre i ara confessa viure a cavall de la Ràpita i Barcelona, on s’ha habilitat l’estudi dins d’un autobús antic. A l’exposició d’Amposta mostra els treballs dels últims tres anys, on encara predominen les seues formes de sempre, elegants, nítides, austeres, inspirades en el mar. “Hi ha qui veu onades, veles o vaixells”, assenyala. 

 

Un qüestionat monument a la familia

El mar és una de les seues obsessions i també les formes femenines. Gairebé sempre les treballa amb pedra i en abstracte, per això sobta la seua escultura pública Monument a la família a una plaça rodona de Tortosa, inaugurada el 1996. Dins d’una gran onada, apareixen les figures enlairades d’un pare, una mare i tres xiquets. Una obra, d’altra banda, molt qüestionada pels valors que transmet ja que es tanca a un únic tipus de família, la convencional. Diu que va ser el projecte que va presentar a un concurs internacional i que les bases del concurs eren clares en aquest aspecte. “No m’importaria presentar-me a qualsevol altre concurs més obert a d’altres tipologies de família i de valors”, argumenta en la seua defensa, i diu no sentir-se gens penedit d’haver-la realitzat. “Per a mi va representar tornar als meus orígens tortosins”, afirma al mateix temps que recorda que posteriorment també ha realitzat d’altres escultures públiques al territori. La seua preferida és el monument homenatge als cent anys del Canal de l’Esquerra de l’Ebre, a Tivenys. Un monòlit de pedra d’Ulldecona que fa sis metres d’alçada, on s’hi representa el riu, el canal i les bifurcacions de les sèquies que irriguen les terres fèrtils de la vora del riu, des de l’assut fins la desembocadura.

 

--

Més informació: 

http://surtdecasa.cat/ebre/agenda/exposicio-de-lescultor-joan-escude