Joan Iniesta Llop: "La imatgeria popular no és un art de segona divisió"

Des de fa poques setmanes el casc antic de Tortosa compta amb un racó especial. Concretament al número 13 del carrer de la Rosa, s'ha instal·lat un  jove escultor que treballa amb la porta oberta al carrer. Joan Iniesta LLop crea i mostra al públic diferents elements vinculats a les festes tradicionals. Dracs, gegants, nanos, capgrossos, màscares, titelles....Si passeges pel casc antic, fes una visita al  Calaix de sastre i el Joan estarà encantat d'ensenyar-te com fa allò que més l'apassiona.

 

- Això de l’art et ve de familia?

Sí, mon iaio, Lluis Llop Adam, era dibuixant, escultor i membre fundador de l’Escola d’Art de Tortosa.

 

- Per què has decidit dedicar-te a l'escultura enlloc de pintar, dibuixar...?

M’agradar tocar el material, treballar-lo, poder-lo apretar.

 

- Quin tipus de peces tens al teu taller?

Treballo per encàrrec, més que res per a associacions de veïns, entitats i celebracions com casaments, comunions, etc. A més, també tinc una col·lecció pròpia.

 

- Com definiries el tipus d'escultures que fas?

El tema que més m’agrada és la imagineria popular. Allò relacionat amb la cultura festiva i religiosa. Gegants, capgrossos, cucaferes...

 

- Com va sorgir aquest interès per la imatgeria popular?

Vaig començar investigant als arxius. Buscant fotografies i textos que em poguéssin aportar una mica de llum sobre l’evolució d’aquestes imatges populars... Després vaig decidir fer-les jo!

 

- Vas descobrir alguna cosa interessant rebuscant als arxius?

Mai s’havien utilitzat les fotos per resoldre dubtes històrics quant a imatgeria popular. Jo vaig descobrir que els gegants Nabil i Zoraida van arribar a la postguerra com a gegants cristians, en comptes de musulmans.

 

- A part de la imagineria, no t’agrada fer obres d’art més personals que parlen una mica més de tu?

Sí, però també puc ser creatiu amb aquesta temàtica. Molta gent pensa que és una creació artística de segona divisió perquè és més artesania que art..., però jo no ho comparteixo.

 

- Ah, si?

Sí, però no m’importa. Per a mi és absolutament realitzador dedicar-me a fer gegants i capgrossos.

 

- Quan creus que et vas interessar per les tradicions de Tortosa i de les Terres de l’Ebre?

Quan vaig anara a estudiar Belles Arts a Barcelona. Suposo que el fet d’estar fora de casa feia que pensés més en els meus orígens.

 

- Et fascinen els teus orígens...?

Sovint llegeixo llibres d’història d'autors com Vergés Pauli o Moreira i m’impacta veure com han canviat les coses en 100 anys! Fa molt poc havies de pagar una dot per poder casar-te, t’imagines?

 

- I aquesta passió ha acabat amb la inauguració d'aquesta botiga a Tortosa...

Volia que el meu taller estés de cara al públic, en un espai diàfan. La gent, quan passa pel carrer, es queda mirant i diu ¡ala! M'encanta que la gent em vegi treballant i decideixi entrar i preguntar-me com treballo... Busco tenir contacte amb la gent que passa pel carrer...

 

- Realment és una botiga muntada amb molt de gust. En aquestes dues setmanes que portes al carrer de la Rosa com s’hi està?

Té bastant d'encant per a mi perquè aquí estava la Caseta Verda, un lloc on venia la gent a canviar cromos i comprar llamineries. A més, gran part de la meua familia ha viscut al carrer de la Rosa.

 

- Tallers d'artistes i d'artesans com el teu revitalitzen el nucli històric tortosí?

Sí. He treballat a l’oficina de turisme i tenia molt clar que Tortosa necessita donar vida al casc antic.Tortosa, per tot allò que ha significat durant la història s'ho mereix.

 

- Creus que el barri s’ha deixat degradar massa?

Fa falta que la gent valore el patrimoni que tenim. Tenim l’embolcall i fa falta el contingut.

 

--

Més informació: http://www.joaniniestallop.cat