Joan Lluís Bozzo: “La presència del dialecte de l’Ebre fa que l’espectacle tingui dimensió de país”

Dels comiats de solteres els anglesos en diuen hen party, és a dir una festa de gallines. I si bé és cert que d’històries de gallines que esvaloten galliners n’hi ha moltes, fins ara cap d’elles estava protagonitzada per tres xiques de les Terres de l’Ebre. El musical Cop de Rock, que repassa vint anys de la història del rock en català, n’ha sabut treure el filó. Ho podeu comprovar fins a finals d’any al Teatre Victòria de Barcelona.

 

- Cop de Rock, el nou musical de Dagoll Dagom, explica una història protagonitzada per tres joves ebrenques…

Hem aprofitat les cançons de Sopa de Cabra, Sau, Els Pets, Lax’n’Busto, Gossos i tants d’altres per explicar una història mediterrània d’un grup de joves d’un poble de la Costa Brava que tenen una banda de rock anomenada Cop de Rock. En una de les seves actuacions hi apareixen tres xiques de les Terres de l’Ebre que han pujat a l’Empordà per celebrar el comiat de soltera d’una d’elles.

 

- Les feu anar de punta a punta de Catalunya!

Sí, això és el que buscàvem, unir el sud amb el nord del Principat, enllaçar els dos extrems d’un territori que al principi dels anys noranta va començar a vibrar amb la música rock cantada en la seva llengua. A més, la varietat de dialectes fa que l’espectacle tingui dimensió de país.

 

- Però en aquella època, més enllà de Gra Fort de Corbera, no hi va haver cap grup de l’Ebre que sobresortís en el panorama musical.

De les comarques de l’Ebre potser no, però el que està clar és que al principi de tot, el fenomen del rock en català va ser eminentment rural, concentrat al Principat i les Illes: els Sopa a Girona, els Pets a Constantí, Sau a Osona, Sangtraït a la Jonquera, els Lax’n'busto al Vendrell, Ja t’ho diré a Menorca…

 

- El repertori és molt ampli.

Sí, i això fa possible que excepte la cançó final, tota la banda sonora d’aquest musical es nodreix dels grups que han marcat la història del rock en català. La varietat de temes i estils és fantàstica i hem aconseguit articular tot un relat sense tocar ni una coma de les cançons.

 

- Esteu contents d’aquests primers dos mesos de musical?

Hem omplert cada dia la platea del Teatre Victòria de Barcelona. De moment el musical continuarà en cartell fins a principis de gener. Però si va bé potser allarguem la temporada.

 

- Creus que superareu l’èxit del musical Mar i cel?

Mar i Cel és un punt de referència que no ens volem mai posar a l’horitzó, perquè va ser un espectacle excepcional. Per tant, no et pots mesurar en amb un espectacle excepcional. Si et vols comparar amb Mar i Cel sempre et frustres.

 

- El fet que Cop de Rock se sustenti sobre un tema tan nostrat com el rock en català fa que la gent hi respongui millor?

No té perquè. Aquí la clau està en la qualitat. Si hi ha qualitat, tot allò local pot ser universal. El localisme pot ser un problema quan vol amagar poc treball, poc rigor en el projecte. Pot ser una pantalla per captar la benevolència del públic però no al final dóna per omplir tota una temporada.

 

- Si, com deies abans, el fenomen del rock en català és eminentment rural, suposo que aquest musical anirà de gira.

No, l’escenografia de l’espectacle és massa complexa i anar de gira no és viable. Demanem el públic que vingui a Barcelona.