La cara fosca

Tots tenim dues cares. La que mostrem als demés i la que realment som. L'una sol ser més amable, sociable i, fins i tot a vegades, dotada de bona educació. L’altra, més íntima i oculta, és on hi tenen cabuda les nostres pors, angoixes i, en els casos més extrems, els desitjos més perversos per fer el mal.

 

Amb aquesta premissa, el nou film de Jaume Balagueró ens presenta a un magnífic Luís Tosar, que encarna a un porter d'un edifici petit-burgès de l'eixample de Barcelona. A primera vista destaca el tracte amable i distès que manté amb els veïns; el típic porter que no dubta a fer hores extres per resoldre els seus petits problemes domèstics. No obstant això, sota l'amable aparença del porter s'hi amaga una cara més perversa i amb una plena voluntat de fer la vida impossible a totes les persones que hi habiten, sobretot la veïna interpretada per Marta Etura.

 

Mientras duermes desemmascara la depravació moral d’un personatge que davant la incapacitat patològica per ser feliç, l'únic consol que li queda és contribuir a que el seu entorn tampoc ho pugui ser. I aquí ve la qüestió més sorprenent de tot el film: a més ho farà amb la complicitat de l’espectador.

 

I és que Jaume Balagueró ha tingut l'estimulant atreviment de sotmetre tota la trama des del punt de vista del personatge que encarna el mal més absolut. Junt amb un guió ben dissenyat i un tractament ben estructurat del suspens, l’espectador no pot fer res més que simpatitzar amb Luís Tosar i desitjar que els seus perversos plans tirin endavant.

 

Segurament i, al igual que em va passar a mi, us trobareu que a meitat de pel·lícula us direu: Déu meu, estic simpatitzant amb el diable! Al principi segurament us estranyareu o, fins i tot, podreu sentir vergonya de veure com, al cap i a la fi, les misèries morals que et separen del protagonista no són tantes.

 

No obstant això, jo recomano que us deixeu endur per l'estimulant joc que ens proposa Jaume Balagueró i que us endinseu en la malvada atmosfera que impregna d’aquest edifici barceloní. Per un dia sigueu dolents, malpenseu i disfruteu amb tots els sentits d’aquesta malvada i insana fantasia de terror.

 

Al sortir del cinema, en general, veureu que no sou el malvat porter de l'edifici, però que malauradament tampoc sou l’ànima bondadosa i exageradament altruïsta que us pensaveu ser.

 

--

On  la pots veure? Consulta www.surtdecasa.cat/cartellera