La història real d’un nen salvatge

Entrelobos narra la extraordinària història de Marcos Rodríguez Pantoja, un nen que va viure sol durant dotze anys en estat salvatge a Sierra Morena i amb la única companyia dels animals que allí habitaven. Es tracta, per molt increïble que sembli, d’una història real extreta de l'obra He jugado con lobos, llibre elaborat literalment pel testimoni oral del protagonista i que ha servit com a punt de partida per adaptar-la a la gran pantalla.

Davant d’aquesta història, la pregunta és evident: Com un nen nascut en plena civilització pot acabar vivint en l'edat de pedra? En primer lloc ens hem de situar en l'Espanya de la postguerra del 1946, any en què el protagonista neix en el sí d’una família camperola de Còrdova. Als sis anys, el nen és venut per part del seu pare a un terratinent perquè cuidi d’un ramat de cabres a una vall de Sierra Morena sota la tutela d’un pastor anomenat Atanasio, que li ensenyarà a sobreviure davant el medi natural amb tècniques de caça i de recol·lecció. Però tot canvia quan el pastor desapareix i el nen es queda sol i aïllat de la civilització vivint en una cova.

Comença aquí la història de superació i supervivència d’un nen que està aprenent el llenguatge de la naturalesa. D’un nen que, apartat de la civilització, canalitza la seva necessitat social establint amistat amb els animals que habiten allí. Sobretot busca l'amistat dels llops, la única i vertadera família que ha tingut mai i amb els qui assegura haver passat els millors anys de la seva vida.

La pel·lícula acaba retratant molt bé aquesta vida salvatge de l'infant i les seues aventures, aconseguint escenes visuals espectaculars i moments en què el diàleg desapareix per mostrar la nuesa i la rudesa d’aquest medi salvatge. Però per contra, ja sigui pel poc atreviment del seu director Gerardo Olivares com per la por a que la pel·lícula es converteixi en un documental de la National Geographic, s’introdueixen elements de ficció aliens a la història real, amb notes de drama rural i de postguerra (atenció a la poc original subtrama de la banda de maquis), que acaben per entrebancar el ritme de la narració i per desvirtuar els fonaments del relat verídic.

No obstant això, tot i aquesta problemàtica de tonalitat i algun que altre maquillatge sonor com una banda sonora que evoca tots els llocs comuns del cinema d’aventures, el film aconsegueix despertar en l’espectador un plaer per als sentits en la manera de filmar i fotografiar la naturalesa. Una emocionant història d’amistat entre un nen i la naturalesa que satisfarà a tots aquells que com jo, en algun moment que altre en la vida (sobretot en la infantesa) hem imaginat la possibilitat de portar una vida salvatge i en connexió profunda amb la naturalesa (i que hem acabat comprant carn envasada als supermercats).

Sens dubte, una pel·lícula que agradarà a tot aquell que sigui amant de la naturalesa i que, sobretot, emocionarà a aquelles generacions que hagin tingut el privilegi de sentir udolar els llops en ple medi rural.