La importància d'un bon final

Ja han passat deu anys des que Harry Potter va traspassar el portal màgic a l'andana de l'estació de King Cross on, segons l'exitosa novel·la de J.K. Rowling, s'entra en un món dominat per mags i sers fantàstics ocult als humans i al qual tan sols hi poden accedir aquelles persones predisposades a la màgia.

 

Vam veure com el to infantil que s'impregnava en els primers episodis, es convertia en seriós amb el quart capítol quan les forces del mal atemptaven contra un estadi de “quidich” i un tal senyor Voldemort es reencarnava gràcies a uns “horrocruxes”, que ve a ser d'alguna manera el que l'anell únic significava per a Sauron.

 

I per resumir-ho d'alguna manera ràpida, vam estar a l'aguait aquests últims quatre episodis de si Harry Potter podria o no destruir al malvat Voldemort i venjar així la mort dels seus pares. Doncs bé, ha arribat l'hora de la veritat amb l'ultim capítol de la saga: Harry Potter i les relíquies de la mort II. 

 

S'ha de dir que, tot i les escenes d'acció i l'aconseguida atmosfera del món creat per l'escriptora J.K. Rowling, la pel·lícula fracassa quant a emoció, suspens i lirisme. I permeteu que em senti decepcionat quan després de vuit entregues em trobi amb un final de saga tan fred i insubstancial.

 

I és que un final ha de ser el punt culminant i alliberador de totes les tensions acumulades durant el nus de la trama. I dóna la sensació que després de les vuit entregues de la saga, la pel·lícula acabi com si al despertador se li acabin les piles.

 

Les raons que han portat a Harry Potter cap al fracàs narratiu són complexes. Però per resumir podem començar dient que es tracta d'una última entrega desproveïda de suspens. Tot i que les escenes d'acció suavitzin la sensació d'avorriment, sembla que el petit mag resol tots els misteris de manera molt fàcil i la majoria de vegades ho aconsegueix mitjançant casualitats inversemblants. A més, les tan misterioses relíquies de la mort no ajuden gaire: més que aportar suspens, acaben anticipant el final. Sembla com si la pel·lícula tingués pressa en acabar.

 

Per una altra banda, hi falta emoció. No hi ha cap escena alliberadora de sentiments que valgui la pena. I això és el més greu de tot. Després d'una lluita tan dura repartida entre vuit entregues i després de les pèrdues humanes per aconseguir l'objectiu, sembla com si ningú donés cap tipus de mèrit a la tasca realitzada.

 

I ja per finalitzar, una falta irreparable d'imaginació. La pel·lícula certament disposa de molts recursos tècnics, però tots destinats a les escenes d'acció i efectes especials. Descuidant el lirisme i el pols narratiu. Fins i tot l'escena de la batalla final entre el bé i el mal sembla una còpia de la batalla de l'abismo de helm (Senyor dels anells) i de El retorno del Jedi. I per no parlar de l'espantós i lamentable epíleg que tanca la saga. Feia temps que no sentia tants riures compassius en una sala de cinema.

 

En fi, un final que ha deixat molt que desitjar i que condemnen a tota la saga. La importància d'un bon final determina que sagues com El Senyor dels Anells escriguin les seues lletres en l'or de l'anell i d'altres, com Harry Potter, escriguin les lletres al ferro. Aquelles en què el pas del temps, les oxida fins portar-les a l'oblit.

 

---

Per saber on pots veure Harry Potter i les relíquies de la mort II, consulta la cartellera de Surtdecasa.cat