L'audioguia de l'Eufònic

La setena edició tindrà lloc en diferents ubicacions del 30 d’agost al 2 de setembre

Surtdecasa Ebre

17/08/2018

Arts

Eufònic és un festival al voltant de les arts sonores i visuals, de quatre dies de durada i que se celebra a La Ràpita i, de meitat agost a meitat setembre, s’expandeix amb instal·lacions artístiques a diversos espais de Terres de l’Ebre: Amposta, Miravet, Tortosa, Ulldecona i Vinaròs. La singularitat del paisatge de les Terres de l’Ebre en general i del Delta de l’Ebre en particular és l’element vertebrador del festival, convertint Eufònic en una experiència sonora i visual ancorada en el paisatge. La setena edició serà del 30 d’agost al 2 de setembre, i les instal·lacions artístiques s’inauguraran a partir del dijous 23 d’agost. El festival combina activitats d’entrada gratuïta (Mercat Vell, Ullals de Baltasar, tallers i activitats familiars) amb altres de pagament (Església Nova, Pavelló Firal, Auditori Sixto Mir i el dinar/cloenda al Xiringuito de la Costa). Descobreix un tastet de com sonarà l'Eufònic d'enguany!

1. Lawrence Rottman
Poc espai queda per a les sorpreses genuïnes en aquest món ràpid i global en el que ens movem, però el debut del californià Lawrence Rothman no va escapar del radar dels autèntics connaisseurs i amants del POP, així en majúscules.

2. AVEC
Austríaca i amb denominació francesa, la proposta d’aquesta jove artista no pot ser, malgrat això, més anglòfila. Hereva de certa malenconia fosca pròpia de segells com 4AD, en la seva música es troben allò confessional i allò imaginatiu i mostra dues cares: la majoria de les seves cançons són recollides, introspectives i la seva veu es mou entre la tristesa i el descarnament.

3. Mariona Aupí
Alguns la recordareu del projecte de trip-hop Fang i potser de la banda sonora de 'Los sin nombre' del llavors debutant Jaume Balagueró. Vint anys i uns quants projectes després, acaba de publicar el seu segon disc en solitari, 'Le Monde', cantat gairebé en la seva totalitat en castellà i en el qual, segons ha confessat ella mateixa, ha pogut sentir-se plenament lliure per primera vegada en molt de temps.

4. NUS
Una de les propostes més originals i inclassificables de totes quantes hem pogut escoltar aquest any, la del quartet barceloní Nus conjuga elements d’electrònica elegant, atmosferes i crescendos propis del post-rock i una vocalista femenina que recita amb absorbent intensitat versos enigmàtics de cert regust retro.

5. Marion Harper
El nou disc de Harper, 'Hydrangea', és un cop damunt la taula. Després d’uns inicis dubitatius en els quals el seu talent s’acomodava sobre un folk en certa manera innocent, Marion ha decidit abraçar l’electrònica, i de quina manera. Sobre ritmes urbans, de vegades més contemporanis, de vegades més deutors de certes exquisideses dels 90, el seu talent ara atropella, confiat i inspirat, amb versos precisos i el preciós color de la seva veu dominant l’escena.

6. Los Ganglios
Per estalviar-se feina, els Ganglios van idear l’etiqueta PORC per anomenar la seva música. Però el cert és que això no apaivaga les ganes de saber més d’un grup inclassificable i un dels artefactes sonors més bèsties i creatius que s’han vist per aquí. Bogeria, festa i verbena, salvatjades visuals sense mesura, apropiació i subversió de l’humor d’internet i la translació al món sonor del llenguatge del meme.

7. Playback Maracas
La proposta d’aquest duo de Mataró és tan original com aclaparadora. Amb un format inusual en el qual l’Eloi s’encarrega de bateria, percussions, moog i vocoder, i Alex prem les rosques a samplers, sintetitzadors i a una característica guitarra de doble màstil, el seu so és com una gran batedora on es donen la mà sense perjudicis el pop llatí, l’electrònica, la cumbia i el rock i davant la qual resulta impossible no bellugar-se.

8. LinaLab && ! Me
De la unió creativa de Lina Bautista i !ME sorgeix aquest projecte que continua les exploracions sonores i visuals dels seus protagonistes aprofundint en el diàleg entre analògic i electrònic, creant ambients sonors que moltes vegades són només una manera d’obrir-se a la improvisació, camp abonat per al glitch i el drone i on hi caben les gravacions de camp, les guitarres i les veus.