Lo Safareig o com obrir les portes d'un museu

El Centre d’Art Lo Pati d’Amposta, amb la nova direcció de Jaume Vidal, posa en marxa un nou cicle d’activitats en obert

Anna Zaera

31/03/2026

Arts

Un dels reptes dels centres d'art avui dia i de qualsevol equipament cultural és esborrar el mur que separa l'interior de l'exterior. Sovint, moltes persones no se senten "autoritzades" per entrar-hi, creuen que "l'art" és "una cosa elevada" que potser no sabran comprendre o gaudir. Amb la intenció de minimitzar aquestes limitacions, el Centre d’Art Lo Pati d’Amposta, amb la nova direcció de Jaume Vidal, posa en marxa un nou cicle d’activitats en obert sota el títol ‘Lo Safareig’. Inspirat en el concepte tradicional de safareig -lloc per rentar la roba, però també de conversa i vida comunitària- el programa reivindica el centre d’art com un espai ‘per viure-hi’, no només ‘per anar-hi a veure’. Amb aquest projecte, els dissabtes esdevenen una porta oberta perquè el centre sigui plaça pública, punt de connexió i d’intercanvi. Aquest cicle d’activitats s’allargarà tot l’any amb propostes que s’aniran anunciant al web i a les xarxes socials de Lo Pati. Amb aquesta nova iniciativa, el centre d’art contemporani ampostí consolida els dissabtes com un temps d’experimentació i convivència, on entrar sense pressa, saludar, compartir coneixement, crear amb les mans, escoltar, mirar o simplement deixar-se portar pel que hi passa. Hem parlat amb Gessamí Olesa, mediadora i comissària d'aquest cicle.

Hi ha moments que l'activitat és un taller, però d'altres, només són sessions d'escolta

- Què és 'Lo Safareig'?
És un espai on passen coses. Jo diria que allò principal és compartir. Compartir mirades, idees del món, experiències vinculades amb l'art. A part de compartir, també hi ha sessions on produïm a partir de diferents tècniques artístiques. Hi ha moments que l'activitat és un taller, però d'altres, només són sessions d'escolta. Ara a l'abril tindrem una d'aquestes sessions d'escolta. La idea és que descobrim l'art sonor a partir d'artistes destacades en aquest camp. Potser ve algú a aquesta sessió que d'escolta i després inspira un text o una altra idea. Lo Safareig és un espai de trànsit. Si comencem a les cinc, però tu vens més tard, ets igualment benvinguda. La idea és poder entrar i sortir del centre lliurement. Moltes vegades venim a veure exposicions, però hi ha processos que es desvetllen més enllà d'això. Anem estirant el fil.

- Obrir-se a l'imprevist?
Quan un espai està tancat, saps que hi ha unes obertures, uns horaris, unes regles. En aquest cas, cada dissabte hi ha una franja horària àmplia on el Centre d'Art està obert. Pots venir quan vulguis, i al punt que estessim, t'acollim amb les teves circumstàncies. No és una obertura només de les portes, és una obertura de ment i d'esperit.

- Per què és important que un museu sigui un lloc no només per mirar sinó també per viure-hi?
Crec que és bo repensar els espais de maneres més espacials, també pel que fa a l'accessibilitat. Nosaltres apostem per obrir l'espai perquè hi hagi una sensació de trobada, que puguin sorgir punts en comú. Perquè un centre d'art estigui viu, que és una mica el que promou la figura de la mediació, s'ha de potenciar aquest nexe, aquest pont entre l'espai i la gent. L'arrel de tot és aquest punt en comú. I això pren la forma d'una conversa o un berenar. Al cap hi ha la fi, les referències de l'art contemporani les hem d'aterrar a la nostra realitat. Trobar aquestes ressonàncies, que és una paraula que m'agrada molt. No està només la vista com a sentit, sinó saber com les coses es configuren dins teu.

Gessamí Olesa | Foto: Cedida
- Com ha anat l'experiència?
Hi ha moltes maneres de valorar-ho. Jo et diria que des del meu punt de vista és molt positiva. Perquè hi ha hagut una resposta per part de la gent. Hem d'anar veient. Portem només un mes.

- Què destacaries de les coses que hi han passat?
Cada mes tindrem una projecció de pel·lícula o documental, aquesta serà una part de 'Lo Safareig'. La sensació que he tingut és que les persones que hi han participat volien quedar-se més estona o han anat preguntant quan ho repetiríem. Per exemple, en la Marató de Brodats arran de la instal·lació d'Anna Vizcarro va fer molt la sensació que allò s'allargaria. Va ser de vuit a vuit de la tarda. En algunes ocasions, també s'ha demanat a la gent que portessin coses de casa. Va ser interessant l'activitat que vam fer en motiu del Dia Internacional de la Poesia amb arxiu fotogràfic. Vam veure com hi havia una relació entre el passat i el present a la ciutat d'Amposta. Una mica el motiu era buscar la relació entre poètica i imatge. Aquest darrer dissabte vam fer una taula rodona on es va parlar de transmissions de saber. Les temàtiques també fan aquesta funció de relligar.

- Quina és la propera activitat?
El dia 4 d'abril tindrem porta oberta al procés creatiu de Raquel Buj en una jornada oberta al públic a la residència Baladre. Aquesta artista concep el seu treball com un laboratori híbrid on conflueixen l’artesania, la fabricació digital i la biofabricació. Durant els darrers mesos, s’ha “refugiat” a Baladre per desenvolupar un projecte de recerca i creació que connecta cos, paisatge i memòria femenina a través de la vestimenta entesa com una segona pell.

- Què t'imagines d'aquesta nova etapa?
Jo et diria que tot està vinculat amb l'obertura. També que la gent s'atreveixi a parlar. Desenvolupant aquest nou inici, crec que podran passar coses que estiguin arrelades a la comunitat. A mi m'agradaria poder treballar perquè hi hagi una mica més de facilitació de la paraula. Aquest canvi de paradigma és un treball continu. Perquè quan anem a un esdeveniment públic, normalment ens confrontem amb l'opinió dels altres, a veure què pensaran, a veure què dic. Topes amb una estructura. L'hem d'anar fent permeable de manera constant. És una tasca de llarg recorregut.