La revolució dels artistes sense currículum

L'Ermita 2.0, Artista de Poble i el Festival Somriu, algunes de les propostes d'una nova constel·lació d'artistes joves de les Terres de l'Ebre

Anna Zaera

21/06/2023

Arts

Les Terres de l'Ebre estan que bullen. Als festivals més consolidats, s'uneixen ara altres propostes que posen al mapa tota una constel·lació de joves artistes, la majoria entre els vint i els trenta anys, que se situen com una nova generació amb codis diferenciats, que passen per la hibridació de disciplines, el contacte amb l'artesania i l'absència d'academicismes. Lluny de currículums burocratitzats, de la normativització del mercat de l'art, hi ha tota una constel·lació d'artistes pels quals el més important és l'obra i, sobretot, l'obra del moment present. Entre les propostes, trobem l''Ermita 2.0', la recentment inaugurada exposició col·lectiva 'Artista de poble', i també el festival Somriu que ha tingut lloc aquest darrer cap de setmana a l'Aldover. Una accessibilitat a la creació que neix d'un entramat d'artistes que treballen des del seu context, en diàleg amb els oficis i pràctiques tradicionals, però amb les oportunitats de connexió de les noves tecnologies i la possibilitat de viatjar i instal·lar-se en altres llocs del món. "Sempre localitzem fàcilment aquelles persones que ja tenen un nom, un currículum i publicacions, però, molts cops, això significa participar d'un sistema d'acreditacions i legitimacions que està caduc, on és més important el passat que el present" assegura Jaume Vidal, comissari de l'exposició l'Ermita 2.0. "El més rellevant per fer això és conèixer molts artistes" assegura Vidal. I potser amb aquesta premissa de no recórrer sempre als artistes ja consolidats neixen aquestes propostes que han florit en aquest mes de maig i juny de 2003, recolzades, cal dir, per diverses subvencions europees a la creació en l'àmbit rural.

En el cas de l'Ermita 2.0, els artistes seleccionats, en la seva majoria viuen i produeixen des de les comarques de l'Ebre. Setze obres agrupades en quatre seus que giraran entre quatre pobles del territori. A Ulldecona, l'exposició es podrà veure a l'Oficina de Turisme; a Roquetes, a la Biblioteca Mercè Lleixà; a Tivissa, a la Casa de la Cultura i, al Pinell de Brai, a la sala d'actes de l'Ajuntament. Cada poble acollirà quatre obres durant un període de dues setmanes, fins que arribin les següents, de manera que totes es podran visitar a cada població escollida. El circuit estarà en funcionament durant vuit setmanes. A més a més, les obres seran exposades, en alguns casos, en espais habitualment no museïtzats, buscant harmonitzar-les amb naturalitat dins el context de cada poble. Una mostra que surt de la presentada al Museu de Tortosa fa dos anys, 'L'Ermita sota l'aigua'. "A L'Ermita sota l'aigua eren artistes establerts ja, i ara és una exposició col·lectiva que vol generar continuïtat" diu Quim Melchor, coordinador de la iniciativa. "L'Ermita va ser concebuda en aquesta línia col·lectiva perquè sentim el deure de reivindicar la comunitat d'artistes, més que noms puntuals" continua Melchor. "Si anem d'un en un, possiblement tardarem molt en mostrar aquesta comunitat que volem visibilitzar, tot i que és cert que si anéssim d'un en un podríem comprendre molt millor l'artista i els matisos de cadascú d'ells"diu Melchor, que ha treballat juntament amb el comissari Jaume Vidal, i Josep Pinyol, l'impulsor de la primera iniciativa.

Un espai de l'exposició 'L'Ermita 2.0' | Foto: Cedida
Pel que fa al criteri de selecció dels artistes, els organitzadors han intentat que fos una proposta paritària i que fossin representatives de cada comarca. Vidal va elaborar un llistat amb artistes de diferents disciplines, per posar en diàleg diferents gèneres artístics, sempre vinculats amb el context. "Crec que l'artesania és un gran valor que tenim al territori, d'on hi surten corrents de pensament que ja de per si són polítiques. Llatar és un acte polític i fer culleres de fusta també. Potser abans es quedava en l'àmbit funcional. però ara es pot trobar en l'artesania una convicció que molts d'artistes voldrien" assegura Vidal. "Un artista emergent és aquell que està treballant ara, no el que té una història i un currículum" explica Vidal, que diu que han volgut defugir de la lògica de la meritocràcia, i els concursos. "Potser la teua història ha estat una merda, però tens dret a tenir una oportunitat" afirma.

També en la línia de mostrar artistes joves del territori, Lo Pati ha volgut sumar-s'hi. Amb el títol 'Artista de poble', la mostra recull obres de cinc joves pintors de les Terres de l'Ebre: Cristina Torta, Ivan Forcadell, Pepo Moreno, Aura Roig i Hernán en H. "Hem escollit cinc autors que constaten la diversitat creativa de les noves generacions de pintors. Volem subratllar-ne la seva potencialitat i volem posar èmfasi en la pintura, una disciplina artística que potser ha estat eclipsada per l'art vinculat a la tecnologia. Així i tot, en els darreres anys la pintura s'ha revalorat com a tècnica i són molts els artistes que estan tornant a utilitzar el pinzell a les seves creacions" assegura Aida Boix, directora de Lo Pati. En aquest cas, s'ha comptat amb Iván Forcadell (Alcanar, 1993) un artista que entrellaça relats de la seva infància al camp, el folklore, la naturalesa i les relacions humanes amb una peça inspirada en l’entorn a la seua casa de camp de Les Cases d’Alcanar. Pepo Moreno (Tortosa, 1985) que ha viscut a Barcelona, Berlín i Nova York. Actualment, resideix a París, on ha exposat en nombroses galeries. Les seues pintures han esdevingut un retrat dels estereotips homosexuals en la cultura pop occidental: aborda l’estètica gai i queer, el mite de la joventut eterna, però també, la solitud i l'aïllament d’un col·lectiu encara marginat. També hi són presents, la pintora Aura Roig (Tortosa, 1994) formada a l'Escola d'Art de Tortosa amb els professors i artistes Leonardo Escoda i Pilar Lanau, l'il·lustrador Hernán en H (Amposta, 1989) que mostra en aquesta ocasió la seva faceta més pictòrica o Cristinta Torta (1996, Amposta) formada també a l'Escola d'Art i Disseny d'Amposta, amb la professora i artista Antònia Ripoll, i que explora l'empremta d’espais industrials ara deshabitats i que es recreen en textures metàl·liques i de parets degradades.

Unes propostes que busquen rebentar el sostre de vidre professional també en el món de la cultura i que s'uneixen a altres propostes com el Rihihiu o Montsònica, per donar un impuls a la creació en l'àmbit rural, gràcies també a la cada vegada més creixent percepció que cal descentralitzar la creació i impulsar-la també des d'espais allunyats dels grans circuits artístics de les metròpolis.