L'Urban Knitting, art col·laboratiu i feminista a les Terres de l'Ebre

Tradicionalment, les dones han desenvolupat diferents formes d'artesania en l'àmbit privat. Molt cops, eren elles les que, a base d'enginy i paciència, trobaven solucions creatives tant en l'àmbit de la cuina com de la decoració o la roba, que milloraven la qualitat de vida de la familia i de l'entorn. Alguns moviments feministes han reivindicat en els últims anys la creativitat de la dona en l'àmbit domèstic i la necessitat que aquestes tasques, fetes de manera individual o col·lectiva, tinguéssin el ressò públic que mereixien.

 

Al 2005, va nàixer a la ciutat de Houston, als Estats Units, una forma d'art urbà que pretenia 'humanitzar' alguns dels espais públics de la ciutat folrant arbres o estructures urbanes amb teixit de ganxet per vestir la fredor del ciment i l'asfalt, però també com una forma de donar visibilitat i importància als treballs manuals i artístics que durant segles les dones havien fet en absolut obscurantisme.

 

Aquesta forma d'art urbà ha arribat també a les Terres de l'Ebre a través de les ganes i la inspiració de Saray Esteve, una ampostina de 32 anys que ha fet de la seua afició una forma de col·laboració ciutadana. Saray, que va aprendre la tècnica del ganxet de la seva mare, s'ha proposat que un centenar de persones participin en un projecte que preveu folrar alguns dels arbres situats a la zona del Castell de la capital del Montsià el pròxim mes d'agost, en el marc de les festes populars Surt al Castell.

 

- Com definiries l'Urban Knitting?

És una forma d'art urbà com ho podrien ser els grafittis. Té un element reivindicatiu, però també estètic. En el meu cas, la intenció és decorar espais urbans impersonals com faroles o arbres per integrar-los en un entorn més humà. Hi ha col·lectius d'Urban Knitting que folren monuments de les ciutats. Jo no hi estic d'acord. Crec que no es poden alterar altres manifestacions artístiques com podrien ser escultures o edificis...

 

- Pel que sé ja has folrat alguns arbres...

Sí, m'agrada molt decorar els arbres. És una forma de donar valor a la naturalesa. Com el teixit del ganxet és transpirable, no perjudica el tronc de l'arbre.

 

- Com elegeixes els llocs on t'agradaria “actuar”?

La veritat és que sempre intento deixar les meves creacions en entorns coneguts, que tinc prop de casa o on em moc habitualment. Però quan vaig a altres pobles sempre tinc tendència a pensar “mira, aquí podriem fer tal cosa o tal altra”. A Barcelona, algun cop, he vist creacions d'Urban Knitting, també a Gavà i a Girona.

 

- Quan vas començar a fer ganxet amb llana?

Ma iaia li va ensenyar a ma mare, i jo ho he après d'ella. Sempre m'ha agradat molt cosir i és una de les meues aficions. Una afició no massa comú per a la gent de la meva generació, que normalment no saben ni cosir un botó...

 

- Tinc entès que has convertit la teva afició personal en una espècie de projecte col·lectiu que està mobilitzant bastantes persones de totes les Terres de l'Ebre...

Sí. Fa mesos que estic demanant a tantes persones com puc que em cusin un quadradet de ganxet. Jo els estic unint tots, formant un teixit gran, per després poder fer una actuació on es folrin quatre o cinc arbres del recinte del Castell, a Amposta.

 

- Com responen les persones?

De moment tinc més de cinquanta persones que m'han fet arribar el seu quadrat de ganxet i penso que en els propers dies podrem arribar fins a un centenar de quadradets fets per dones de diferents generacions, i algun home també! Durant uns mesos, he anat a totes les fires que he pogut de les Terres de l'Ebre per donar a conéixer el meu projecte i aconseguir persones que col·laboréssin. Molts cops també vaig a cases de senyores grans del poble per explicar-los el projecte i demanar-los que participin. En altres ocasions, són les joves qui em diuen que en volen aprendre!

 

- En aquest cas, els demanes col·laboració a canvi d'ensenyar-los a cosir?

Sí, ells m'ajuden en el meu projecte i a canvi jo els ensenyo la tècnica del ganxet. Les dones grans estan entusiasmades que se'ls valori el que saben fer, i les noies joves molt contentes d'aprendre a cosir!

 

- Una col·laboració en què tothom hi surt guanyant...

Crec que és important que les persones que tenen alguna habilitat o alguna tècnica pròpia la comparteixin. Jo els diria “No us ho guardeu per a vatros...”. Si ensenyes a algú a cosir, pot ser que després aquesta persona prengui la iniciativa d'impulsar altres projectes... 

 

- Aquesta podria ser la base per crear un nou model de societat basat en la col·laboració...

Exacte, crec que és una tornada als orígens. En el fons, tots tenim l'instint de compartir i col·laborar... Si aquest projecte l'hagués fet sola, no hagués estat ni tan bonic, ni tan especial.

 

- Parlem de l'acte en què folrareu els arbres. Teniu pensat algun ritual?

La veritat és que encara no. Potser podem ambientar-ho amb una mica de música o algun concert.

 

- Creus que un cop tingui lloc aquesta "acció", els arbres seguiran folrats molt de temps?

Això depen de múltiples factors. Nosaltres considerem que l'únic que fem és aportar treballs nostres a la ciutat, i esperem que els responsables de l'ajuntament així ho rebin.

 

Saray fa un simulacre de l'actuació en el mateix indret on el proper 13 d'agost vestiran els arbres de coloraines. Mentre exten el teixit de llana per cenyir-lo a l'arbre, em demostra les diferències que hi ha entre les peces entrellaçades. Una mateixa tela conté quadrats irregulars, altres de mil·limètrics, uns de colors llampants i ornaments pomposos, altres austers i de colors sobris. "Mira, aquesta es nota que l'ha fet una senyora gran, perquè és de color beige i té una flor al bellmig del quadrat", diu. "En canvi, aquesta senefa és obra d'una jove...", comenta rient.

 

Aquesta obra col·lectiva aglutina les singularitats individuals amb l'art i la tolerància que Saray ha sabut imprimir-li a l'hora de posar-les en comú. Sense dubte, una gran metàfora visual de la societat que hauria de ser desitjable. I Saray, una de les persones que fomenten aquests lideratges individuals que ajuden a canviar paisatges que semblaven condemnats a l'immobilisme.