Maria Pons: “Després de l'especulació, el que ens queda és un desert"

Aquesta és una de les preguntes que han motivat l'última instal·lació de l'ampostina Maria Pons, una obra que vincula la crisi econòmica amb el Nadal, i en la qual utilitza dos grans elements simbòlics: els taulons de fusta i la sorra. Una sorra que ens transporta al desert i, en certa manera, escenifica l'espessor de la desolació.

 

I és que l'Institut del Teatre de Barcelona, cada any per aquestes dates, sorprèn als habituals de la casa i gent de pas amb propostes escenogràfiques innovadores realitzades per persones que han estat d’alguna manera vinculades a l’Institut i, aquest any, li ha tocat el torn a l’ampostina que ha presentat  l'obra Després de l’especulació.

 

Cinc taules que simbolitzen des dels menjadors socials fins a les taules de Nadal de les famílies. Damunt d’aquests taulons, hi ha posat deu plats plens de sorra amb una bombeta elèctrica cadascun i una olla amb un cullerot també ple de sorra. “És el que ens ha quedat després de l’especulació: un desert en tot els sentits”, argumenta Pons. Les bombetes s’aniran apagant i encenent lentament. “Vull transmetre una sensació de tristor, perquè realment és molt trist tot el que està passant”, afegeix. Aquesta instal·lació estarà a l’Institut del Teatre de Barcelona (Ciutat del Teatre, plaça Margarida Xirgu s/n de Barcelona) fins al 6 de gener del 2014.

 

- Què significa per a tu aquesta instal·lació?

Per a mi, aquesta instal·lació significa moltes coses. En l'àmbit personal, tornar a l'Institut del Teatre, on feia molt de temps que no hi realitzava cap activitat. Des que va néixer la meva filla, ara fa tres anys, visc a Amposta i la meva activitat professional s'ha concentrat a les Terres de l'Ebre. M'agrada poder seguir explorant el llenguatge de l'espai.

 

- Vas estudiar escenografia a l'Institut del Teatre?

Sí, la meva formació  ha estat com a escenògrafa, però el llenguatge amb el que més a gust em trobo és el de la intervenció a l'espai. Els estudis d'escenografia m'han permès afrontar la intervenció a l'espai en un sentit més narratiu i això em permet plantejar propostes que expliquen històries, idees o sentiments. El meu projecte final, Mon Amour, va ser una instal·lació i també ho va ser Alades Paraules, amb la qual vaig rebre el Premi a millor projecte de teatre visual de l'Institut del Teatre.

 

- Com vincules la crítica a l'especulació urbanística amb el Nadal?

Quan vaig començar a pensar en el projecte, vaig adonar-me que no podia obviar la situació social que estem vivint. Normalment, els meus treballs tracten temes personals, relacionats amb l'amor, el desig, la mort, la por i l'acció de crear, però en aquest cas, el tema i la ubicació de l'obra em van dur a abordar el tema des d'un punt de vista més social, és a dir, de denúncia social. Les repercussions de l'especulació urbanística ens afecten a tots i s'estan usant per desmantellar els drets socials que s'havien guanyat a pols. Tots sabem que l'especulació urbanística és només la punta d'un iceberg.

 

- Llavors, què és per a tu el Nadal?

El que significa per a mi el Nadal ha anat canviant amb el temps. Ara, amb una filla petita, el Nadal és una època de l'any entranyable, però abans no m'agradava gaire. Penso que el Nadal és un moment per aturar-se i trobar-se amb la família al voltant d'una taula... Però, ara per ara, què hi podrem posar a la nostra taula? 

 

- Vincules la idea del Nadal amb la crisi...

Sí. Com viuran el Nadal els que el dia 2 de cada mes tenen el compte corrent al descobert o els que han d'anar a un menjador social? Havíem omplert les nostres taules de menjars opulents i ara, què en queda? Què se n'ha fet dels drets laborals, de l'accessibilitat i la qualitat de la sanitat i l'educació, dels serveis socials, de la cultura més enllà de l'entreteniment? Amb les taules parades amb plats plens de sorra de construcció, he volgut parlar d'aquest desert. Després de l'especulació, el que ens queda és un desert.

 

- Tens algun altre projecte relacionat amb aquesta instal·lació?

Ara mateix estic treballant en un projecte teatral que també tracta aquests temes. Es tracta de l'obra de teatre, Dow Jones, escrita per Antonio Morcillo López i dirigida per ell mateix i la Beatriz Liebe. Serà interpretada per l'actor Xavier Ruano i jo m'encarrego de la part visual, és a dir, de l'escenografia, el vestuari i la il·luminació. Aquest espectacle l'estrenem el pròxim 28 de desembre al teatre de Vallromanes, al Vallès Oriental, i posteriorment obrirà la programació del festival PIIGS, al juliol de 2014, a la nau Ivanov de  Barcelona.

 

Maria Pons ha estat directora d’art del curtmetratge Au però au de Guille Barberà, estrenat aquest any, i també dels espais de ficció del documental Buda dirigit per Santi Valldepérez i guardonat recentment amb el premi a la millor pel·lícula del Festival Memorimage de Reus. També ha treballat en la il·luminació d’obres com l’espectacle Viatge a la lluna de Xavier Montsalvatge, Josep Maria Espinàs, Albert Guinovart i Pau Miró, el 2011, i en l’escenografia i il·luminació de Captius, dirigida per Josep Maria Miró i basada en textos de Joan Barril, el 2010.