Mario Pons: “És necessari fer el 'Crit de Munch' i reivindicar el nostre territori”

Sègula, lo futur de les Terres de l’Ebre és el nou treball del realitzador de L’Ampolla Mario Pons. Una pel·lícula documental carregada de situacions quotidianes i personatges de carn i ossos que ens fa reflexionar sobre els reptes de futur de les Terres de l’Ebre. Imatge rere imatge i diàleg rere diàleg, el metratge és una declaració d’intencions subtil de l’autor. Mitjançant aquest documental, Pons dóna una empenta apassionada al territori i invita la gent a “lluitar” per sortir de l’estancament econòmic.

 

Després de les primeres presentacions del documental a les Terres de l'Ebre (Deltebre, Flix, Alcanar, Sant Jaume d'Enveja i Tortosa) Sègula ha viatjat a la 13a edició del MEDIMED Sitges, Festival Euro Mediterrani de Documentals, i ha aparaulat tractes a Alemanya, República Txeca, Suïssa, Qtar i Iran a través de NewDocs, Ceska Televize, SVT i Aljazeera Channel respectivament. Properament, també es podrà veure el documental a França i Romania. 

 

També tindràs oportunitat de veure’l a l’octubre, des del sofà de casa, al programa Sense Ficció de TV3. 

 

- Quin va ser l’impuls que et va portar a rodar aquest documental?

M’interessen els moviments socials, la situació econòmica i les problemàtiques del territori. Tenia ganes de posar tots els meus pensaments en ordre i de fomentar el diàleg entre la gent. Després del documental La batalla de la memòria en què parlava del xoc de bàndols en el passat, volia projectar aquesta memòria del passat de cara al futur. I demostrar que tenim una temor endèmica a la repressió per dir el que penses i a defensar les coses justes.

 

- Creus que hi ha un paral·lelisme entre la mentalitat de la Guerra Civil i la que tenim avui dia?

I tant. Quan haguem superat aquest esglaó i aquesta divisió, ens podrem projectar de cara al futur. No hi ha blancs ni negres. Ni divisions radicals en sí o no. Hem de crear un front comú econòmic, social i industrial.

 

- Aquest documental pot servir per això…

Jo el que intento com a realitzador és retratar. Donar una eina per poder desencallar, buscar tot allò que ens uneix. El fet que l’ajuntament d’Amposta i de Tortosa hagin dit 'No' als cabals mediambientals de forma unitària és un pas endavant que, l'any 2000, no es va aconseguir.

 

- Creus que és possible que els polítics deixin d’obeir els seus partits a favor del territori?

És difícil perquè practiquen la disciplina de partit i el centralisme tant de Barcelona com de Madrid. Fins que els nostres politics no sapiguen defensar el territori, seguirà havent una desigualtat. Falta més cohesió social que lideratge. De líders ja n’hi ha suficients.

 

- Quines iniciatives concretes creus que poden promoure la cohesió?

Les declaracions unitàries als ajuntaments, els fòrums al voltant de l’energia… La marca Terres de l’Ebre s’ha treballat només a nivell de turisme, s’hauria de crear una marca que representés tot el territori amb totes les nostres potencialitats, també econòmiques i industrials. Si Guissona ha estat capaç de crear una plataforma alimentària tan potent, per què no ho fem natros?

 

- Baixa autoestima?

El riu Ebre és un gran tòtem identitari. Antroplògicament, és l’orígen de la nostra tribu. Però no ens hem cregut la potència que tenim. Hem de recuperar autoestima. Som ebrencs i no ens en donem vergonya.

 

- Creus que el progrés s’ha de basar en l’estima al territori?

No ens podrem guanyar la vida si no fem territori. És el sentit comú dels nostres iaios. Ells actuaven pensant en aquells que vindrien.

 

- Què opines del tractament que es fa de les Terres de l’Ebre a nivell informatiu? Tens la sensació que des de fora tenen una imatge estereotipada de nosaltres, potser només centrada en el folklore?

Les Terres de l’Ebre són bous, són cultura,  són cinema, són música… També folklore, per què no? En tenim de molt bonic i molt variat. Crec que la gent de les Terres de l’Ebre ha obert els ulls a molta gent de les metròpolis. Abans altres parlaven de natros, ara cada cop més podem parlar del nostre territori en primera persona.  En la mesura en què poguéssem parlar en primera persona, estarem representats encara que siguéssem una minoría.

 

- Per què creus que ets realitzador?

De menut, sempre m’havia agradat el teatre i la poesia. M’ha agradat sempre pensar en imatges. La meua base és de guionista de cine i televisió, més enganxada a la literatura. Fa que sàpigue trasnformar la paraula en imatges i continguts. La imatge del Crit de Munch és necessària.

 

- Els personatges del teu documental estan mirats amb estima i tendresa…

M’agrada la gent del territori. Sempre m’ha agradat més escoltar que parlar. Escoltar als iaios. Moltes coses que sé, les sé perquè he escoltat les històries de la gent gran, no tant seguint l’actualitat periodística… Avui dia, el periodisme és molt superficial, els periodistes van darrera de la carlota…

 

- Ets més artista que periodista?

Sí. Fins i tot, en este documental he composat jo la música. Això sí que és xulo, tia!

 

- A mi, de vegades, també m’entren ganes de ser més artista que periodista...

Doncs no t’ho penses, obre la trampilla i salta!

 

--

Més informació: 

www.segulafilms.com/test/pdf/SEGULA_dossier.pdf    

Tràiler: https://vimeo.com/40869565