Marta Viladrich destapa l’olla

L’olla de Marta és una olla màgica. Una olla cuita a foc lent que fa anys que va començar a bullir a tota pressió. El resultat és Olla barrejada, com diu la pròpia Marta, no podia portar un altre nom. “És una exposició eclèctica”, però a la vegada cada espai és una reflexió al voltant del seu art i d’ella mateixa. Els sis espais que formen la mostra són  “debilitats personals”, com confessa. Acompanyeu-nos en el recorregut!

 

Una d’elles és el Circ: “M’agrada l’estètica del circ, però un circ tràgic, grotesc, decandent...” La imatge tragicòmica li serveix per recrear aquest espectacle a través d’instal·lacions de cordes, trapezis, anelles sostingudes al sostre de la sala. El circ és una constant en l'obra de Marta i, també, en aquesta exposició.

 

Un altre espai porta el nom de Face to face. Cara a cara? Cara a cara amb què? Una vegada més, l’explicació no respon a la lògica. “Són sensacions, gustos, estètiques”. Ha retallat boques de personatges de revistes i les ha col·locades al revés. A partir d’aquestes boques manipulades, ella recrea a través del collage un nou personatge “de somriure ambigu, trist...” diu. 

 

Arribem a Twikiland i l'artista entra de ple en el Toy art. Què és exactament el toy art? “Joguets d'edició limitada que tenen estatus d’art”. Aquest espai sorgeix a partir de la col·lecció creada per la pròpia autora, Bubas, i que eren uns ninots de drap amb cremalleres i botons cosits que van tindre un gran èxit. Nines per a públic adult. “Jo tinc una mica síndrome de Peter Pan, sempre m’envolto de gent més jove que jo, no sé si tindrà res a veure...”

 

Segueix amb un espai dedicat a les cadires, que porta aquest nom, això mateix, Cadires. “Tinc obsessió per les cadires i les sabates, potser estic una mica boja, no sé”. El significat és molt més profund. Una de les instal·lacions consisteix en una cadira blanca, una roja i una negra que representen diferents etapes a la vida. “Vinc a dir que encara que et quedis assegut, la vida passa volant”. Aquesta és la sensació que ella té. En un punt de la conversa diu “Crec que no tindré prou anys per fer tot el que vull fer”.

 

Tornem al circ amb l’espai Los niños a los que el circo no alegró el corazón. Aquest espai veu de tot allò que Marta observa. “Quan estava a Barcelona m’encantava seure a la plaça Castella per observar les persones d’estètica gòtica que es renunien allà”, diu. “M’encanta el rollo gòtic, les pel·lícules de Tim Burton... Jo no sóc gòtica, eh? Però m’agrada”. Aquests temes són molt recurrents en la seua carrera. “Potser estic deprimida i no ho se”, diu amb més alegria que tristesa. I finalment trobem l’espai de la passió, on l’autora diu que hi ha "el seu cor i la seua intimitat". Aquest racó s’anomena Homes. Són pintures d’homes més aviat abatuts, enfadats...

 

Haurem d’anar a veure Olla barrejada per poder conéixer una mica més l’obra d’aquesta tortosina que torna a exposar a Tortosa després de fer-ho per primera vegada fa divuit anys. “No tinc temor, si en tingués no podria exposar, estic satisfeta de les coses que ensenyo. Et pot agradar o no, però indiferent no crec que et deixi”, diu.

 

--

Pots veure Olla barrejada, del 17 de juny al 24 de juliol