Jump to navigation
Pas 1: Posar en valor el nostre potencial expressiuUn nen, un jove o un adult que fa teatre posa en joc el seu potencial expressiu i les seves capacitats comunicatives. El cos i el moviment, els gestos, les paraules, etc.. són els vehicles que ens ajuden a expressar-nos. A través del personatge, ens capbussem en totes aquelles emocions que creiem que poden donar-li vida. Que aquest procés es dugui a terme d'una manera lúdica i experimental és també un dels objectius. "És important valorar cada descoberta i saber alentar davant les dificultats. A l'EtcA, apostem per una metodologia rigorosa i pel convenciment que aquesta s’ha d’aprendre des d’una vessant lúdica", assegura Jordi Príncep.
Pas 2: El procés personal i col·lectiuUn altre element important en la formació teatral és el procés: personal i de grup. "Posar l’accent en el procés és posar en valor l’aprenentatge, que ha de ser gradual i conscient, i posar al centre als alumnes, que són tots i un a un", diu Príncep. "No té a veure amb arribar exhausts i amb pressió al moment en el que compartim el treball amb el públic, i que sol coincidir amb el final de curs. Aquest moment, necessari en els estudis teatrals i que, d’alguna manera, tanca el cercle, s’ha de viure com això, com un moment més del procés i no com a l’únic o el més important", assegura Príncep, que explica que a l'escola hi ha itineraris de teatre per amateurs, per alumnes infantils, juvenils i adults, però també hi ha un itinerari professional, a part dels estudis de circ.
"En teatre juvenil, per exemple, hem fet treballs de documentació de Shakespeare, investigant diferents posades en escena per al mateix monòleg de Hamlet, 'Ser o no ser', i connectant-lo llavors amb les seves inquietuds, necessitats i anhels", explica Príncep. "Un altre any ens vam atrevir amb una adaptació lliure de 'La Vida es sueño' enfrontant els pensaments de l’autor amb les creences pròpies". El procés creatiu també s'ha fet creant un relat propi. "A partir d’un tema com el bullying, per exemple, vam construir un relat propi", diu.
Pel que fa al grup d’adults, el treball de creació es tanca cada trimestre al llarg del qual s’aborden diferents investigacions: taller d’ambients, construcció de personatges, creació en gèneres teatrals com la tragèdia, comèdia humana, clown, drama, gest, etc. "També vam estar treballant en una adaptació de 'Mare Coratge i els seus fills," deconstruint tota l’obra i extraient la mirada que aquesta ens brinda sobre la guerra i els refugiats. Va ser un procés molt i molt interessant. Som escola i, per tant, un espai de llibertat i d’experimentació", explica Príncep.
Pas 3: L'exhibicióAquest és el moment en què la peça acabada entra en contacte amb el públic i es crea aquell magnestisme de l'"ara i aquí". "Una de les mancances, detectades en els últims informes dels 'Plans integrals del teatre i del circ' és la falta de espais d’exhibició", assegura Príncep. "Des del primer any, des de l’EtcA vam impulsar la creació d’un Festival de teatre i circ a Amposta, el FesticAM, que complementés la programació teatral i de circ estable que es realitza a les Terres de l’Ebre al llarg de l’any i que, a més, tingués un caràcter marcadament de carrer, de manera que pogués afavorir la creació de nous públics". Aquest festival, que enguany arriba a la cinquena edició i que té lloc a l’octubre, omple Amposta d’espectacles de teatre i circ, amb propostes de companyies nacionals i internacionals. "També hem impulsat produccions pròpies i co-produccions, com la que enguany vam dur a terme amb Lo Pati, i ens ha permès portar a Amposta peces creades dins el Postgrau de Creació en Arts de Carrer de Fira Tàrrega i la Universitat de Lleida, contribuint així a l’impuls de noves companyies.
Web Escola de Teatre i Circ d'Amposta - ACET (EtcA) Facebook Escola de Teatre i Circ d'Amposta - ACET (EtcA)
