Qui no ha dubtat mai de la seua parella?

De vegades, la gent dubta de la seua parella, però molt poca gent té la possibilitat de posar-la a prova com ho fa Belén (Clara Lago) amb Adrián (Quim Gutiérrez). Ell, un compositor jove i carregat de talent a qui la Filharmònica de Bogotà li ofereix un contracte milionari per a un any. Ella, una jove dissenyadora disposada a deixar-ho tot per marxar amb el seu xicot.

 

Una vegada a la capital colombiana, l’amor deixa pas a la gelosia i és que Belén comença a dubtar de l’amor que pot sentir Adrián per ella. Sent curiositat per saber si, realment, li estarà fent el salt amb una jove violinista de l’orquestra. La resposta està a la casa de lloguer que els dos joves han llogat: un búnquer a dins del dormitori que permet vigilar tot allò que passa a fora. Ella s’hi amagarà dins fent veure que ha decidit marxar i analitzarà les reaccions del compositor.

 

Un film d’intriga molt ben aconseguit en què l’espai acaba per ofegar al mateix espectador. Un muntatge ben treballat i pensat per provocar petits malestars i indignacions envers l’espècie humana i les seues reaccions enfront l’amor, l’enveja, l’odi i, sobretot, l’instint de supervivència. Una banda sonora exquisida, sobretot si entenem que és la música que a la ficció dirigeix Adrián i que mostra com els malestars no depenen de les coses, sinó del mode amb què les interpretem.

 

L’ètica és el concepte clau que treballa La cara oculta, el segon film del colombià Andrés Baiz i és que ens fa submergir a un món ple de foscor i d’impotència, de soledat i de passivitat i, sobretot, a un món on haurem de tornar a aprendre a comunicar-nos. Començar de zero, atrevir-se a tornar al punt de partida i deixar-ho tot enrere, mudar la pell. D’això tracta la vida i d’això també en tracta aquesta obra.

 

Inquietant com Los Otros d’Alejandro Amenábar, amb girs de trama que portaran als protagonistes i als mateixos espectadors a sofrir paranoies i que ens desvetllarà que, de vegades, és millor confiar una mica a cegues que no investigar en profunditat. Voler saber massa pot destrossar la salut mental. Tensar les cordes pot desembocar en una espiral de malentesos i d’obsessions, de silencis sobre codificats i d’al·lucinacions.

 

Un film digne de veure amb un guió prou fresc i interessant, indispensable per a aquells que dubten de la seua parella i, també, per als que hi creuen a cegues. I sobretot, un bon film si no s’ha vist el tràiler anteriorment en tant que aquest anticipa algunes coses que poden fer petar una mica la sensació d’intriga. Xapó pel Quim, per la Clara Lago i també per la Martina García a qui també podeu veure a La Mosquitera, del director Agustí Vila.

 

--- 

Vols saber on veure-la? Consulta la cartellera a www.surtdecasa.cat/cartellera.