Qui t’impedeix ser feliç?

Excuses. Sempre excuses per no deixar-nos viure. Els obstacles no estan a fora, sinó dins. I ens dediquem bona part del dia a justificar que les barreres estan a fora. Excuses. Ningú ens limita tant com nosaltres mateixos. Com els nostres propis conflictes no resolts.

 

Això és el que Darren Aronofski ens explica a Cisne Negro amb una precisió absoluta. Nina Sayers (Natalie Portman) és una de les ballarines més ben valorades de la companyia (elegant, precisa en els moviments, esvelta, bella..) però viu angoixada. Viu turmentada per correspondre les expectatives que la seua mare té d'ella. Totalment sotmesa. Dolçament sotmesa. Això li impedeix desenvolupar-se i trobar la seua pròpia identitat. Al llarg de la pel·lícula, Portman lluitarà per desfer-se d’aquest vincle simbiòtic que li impedeix la felicitat.  

 

Allò interessant de l'estil d'Aronofski és que posa en evidència que ficció/realitat o dins/fora Subjectivitat/objectivitat són un tot. L'espectador s'enfronta a imatges que mai se sap si corresponen a la realitat o si són fruit de la imaginació del protagonista. Al final resulta un joc maquiavèlic orquestrat pel director per convèncer-nos que la realitat mai és ni serà objectiva (ni a la pel·lícula ni quan sortim del cinema), sinó manipulada pel nostre punt de vista, per les nostres emocions. Per això, el Cisne Negro d'Aronofski recorda als viatges onírics de David Lynch a Carretera Perdida o Muholland Drive... O els seus propis a Pi, el orden del caos o El lluitador.

 

Amb aquest film oscaritzat a través de la protagonista, Aronofski entra de puntetes a l’olimp del Hollywood comercial, això sí mantenint la seua reputació de director independent. Aneu-la a veure descansats i poc angoixats.

 

 

La pots veure a: 

OCINE Roquetes