Jump to navigation
- Moltes vegades associem el disseny a la novetat, però també els artesans dissenyen i contemplen l'estètica i la utilitat d'un producte. Com se t'ocorre plantejar aquesta col·laboració? La col·laboració surt de la proposta que la Pepa Subirats, responsable del Museu de la Pauma, em va fer l’estiu passat, de formar part del jurat al concurs d’artesania que es fa al Mas de Barberans. Me'n vaig adonar que moltes vegades les peces artístiques no tenien en compte l'ús i vaig pensar que seria interessant iniciar un procés pedagògic on s'estudiessin les utilitats que podien tenir els objectes. Així que li vaig proposar a treballar-ho des d’Esardi a les classes de Fonaments del Disseny, a nivell teòric i amb un taller experimental de tres dies al Mas de Barberans. Així ho vam fer, va sortir tan bé que el projecte va créixer!
- Un dels aspectes més interessants d'aquest projecte ha estat el fet del contacte intergeneracional entre estudiants i artesanes. Quins conceptes i pràctiques han incorporat els alumnes? Comentaven la idea del treball "en rogle"... El treball intergeneracional es basa en l’aprenentatge a partir de la imitació de les persones amb experiència. Imitar aquell que sap fer. L'Asunción, la iaia d’una alumna, ha estat el nostre referent. Maria Cinta i Magda han estat les nostres guies i excel·lents artesanes. Hem format un “rogle” de treball, un aprenentatge tradicional. A canvi, els alumnes han ensenyat a les artesanes la utilització de les noves tecnologies per incorporar al seu treball l'intercanvi d’informació escrita i audiovisual, les ordres de treball, les correccions i finalment la difusió.- Sembla que has incorporat a Esardi el concepte pedagògic d'Escola Lliure, on els alumnes treballen fora de les aules, en contacte amb la natura, la tradició i les persones...? Sempre ens ha agradat treballar en projectes externs, molts cops amb empreses de productes sostenibles o ecològics. Així aprenem a valorar el que ens envolta. Els projectes es van generant en l’acció, hi ha propostes d’experiències que creixen a mesura que l’alumnat es motiva.- Comenten els alumnes que els professionals del disseny, avui dia, intenten alliberar-se de la “síndrome de peça”. Què vol dir això? Que l'obra no tingui importància per l’autoria. Que no sigui una visió única i personal per satisfer-se a un mateix, sinó que l'objectiu sigui crear peces per a la gent. Importa el valor d’ús, el que pot aportar a la gent.- Tal com han extret els alumnes el projecte ha estat un punt d’innovació, d’apropament entre suposades divergències: popular/singular; tradicional/modern; industrial/manual; teòric/pràctic; passat/present; idea/realització. Creus que en la societat en que vivim hi ha massa separació i falta de diàleg amb la tradició?La tradició és allò que nosaltres culturalment perpetuem, per tant no ho hauríem de veure com una cosa antiga sinó identificativa. Per als nens, la tradició és un lligam amb els pares. Als joves ens els hem de guanyar amb propostes renovades com en l’eslògan que van triar per al cartell: “Innovar la tradició”. La gent gran som els responsables de no fer-la desaparèixer.- Tens raó...El artesans són una de les salvaguardes de la nostra “tradició”. Els hauríem de valorar moltíssim. El menyspreu de la tradició és la pèrdua de la nostra raó de ser.- A nivell de caràcter i de filosofia de vida. Què heu après de les artesanes del Mas de Barberans? Hem après que no podem dominar la tècnica sense la pràctica. La tècnica s’ha d’aconseguir per mitjà de la comunicació amb l’artesà. L’artesà d’avui en dia té una mentalitat molt més oberta per treballar amb el dissenyador. Són conscients que la seva feina ha deixat de ser la repetició per basar-se en l’exclusivitat i la qualitat. Ara, falta que els clients estiguin al seu nivell, i no comprin “baratures”...- També em sembla interessant l'aportació d'un alumne que diu: "Els productes que tenen com a valor principal l’excentricitat, la pretensió o l’egoïsme són productes que es reomplen, que inclouen elements o es cobreixen amb trucs estilístics". Com valores l'activitat cultural, tant institucional com no institucional, de les Terres de l'Ebre? Més com a autèntica o com a pretensiosa?L’activitat cultural a les Terres de l’Ebre per mi és molt autèntica i plena de grates oportunitats. Hem tingut moltes col·laboracions entre escola i Institucions, amb interrelacions amb els Museus, la Biblioteca, les Guarderies o el propi Ajuntament.- Finalment Sefa, teniu alguna altra idea de projecte en la línia d'aquest aprenentatge "diferent" que heu fet al Mas de Barberans? Sí, hi ha moltes idees. Cada any hem estat treballant gràficament projectes socials des de molts punts de vista. Al 2013 vam treballar el projecte SÍMUL amb Amunt Ebre, un packaging de conserves amb tota una filosofia al darrere sobre la problemàtica de l’exclusió social. El mateix any els exalumnes del curs 2010-11 van presentar el projecte amb el títol “Les putes a la carretera” a les Jornades sobre “Diferents visions de la prostitució” que es va fer al Consell Comarcal del Montsià. L’any passat, l’alumnat va realitzar la campanya de sensibilització i conscienciació d'Amposta “Un minut, un obstacle. Tots som vianants” per evitar la barrera que suposa aparcar damunt les voreres per a la gent que té reducció de mobilitat.
