Sergi Aguilar: “Un dels defectes de les persones és voler explicar-ho tot”

L'escultor i director de la Fundació Suñol ha col.laborat amb l'Escola d'Art i Disseny de Tortosa
Surtdecasa Ebre
,
13/05/2013
Arts

La seva va ser una de les últimes intervencions de la Setmana Cultural de l'Escola d'Art i Disseny de Tortosa. L'escultor Sergi Aguilar va arribar a Tortosa després d'un camí (llarg) fet de viatges, aprenentages, molta creació, i en els últims anys també gestió, en aquest cas de la flamant sala d'exposicions Fundació Suñol de Barcelona. Tot i aquest bagatge el primer que va dir al dirigir-se al públic va ser: “Estic molt il.lusionat d'estar aquí, feia molt temps que ningú em convidava a fer una xarrada com aquesta”. Aguilar ha posat la saviesa de creador al servei d'un nou espai artístic que neix amb la voluntat de donar veu als joves artistes. Entre la pràctica i la teòria, entre la creació i la gestió, trobem un home que reconeix que "estar atent a la història t'ensenya molt". Ell mateix conclou "i jo ja tinc uns quants anys".

 

  • imatge de control 1per1

- La seva xarrada a l'Escola d'Art i Disseny porta per títol Teoria i pràctica: una experiència. Quin dels dos processos considera més important per un artista?

Jo sempre he après de la pràctica. Crec que un dels defectes de les persones és voler explicar-ho tot. Vam començar a fer guixots abans de començar a usar la parla i l'escriptura, perque aquesta era la forma més directa de comunicar-nos. Ara seguim fent el mateix. És necessaria aquesta comunicació no-verbal, més lírica i més imaginativa.

 

- Quines han estat les seves predileccions com a escultor?

Sempre he tingut tendència a les línies horitzontals, que van paral.leles a la terra, que ens igualen a uns i altres. Les línies verticals em traslladen a la jerarquia i al poder.

 

  • imatge de control 1per1

- Com a director de la Fundació Suñol, què creu que aporta aquesta sala d'exposicions al panorama artístic barceloní?

Omple buits que existeixen en els circuits més habituals. Hi ha molts artistes que no han estat ensenyats o bé han estat mal ensenyats. Jo crec que s'ha de fer justícia amb molts autors dels vuitanta. En aquell moment, despertàvem d'una dictadura i van ser anys molt daurats per l'art. Però tot va passar tan de pressa, que és van cremar etapes molt ràpid. Molts autors van quedar en l'oblit.

 

- Com van ser els vuitanta comparats amb l'actualitat?

Els vuitanta eren molt més subjectius i críptics; ara és fa un art més compromés, més en contacte amb la realitat. Si féssim un símil literari, diriem que els vuitanta eren més poètics i ara els artistes són més narratius.

 

- Els anys vuitanta van ser una explosió dels sentits després de la repressió de la dictadura i en l'actualitat ja tenim més racionalitzada la democràcia...

Sí. L'intel.lectual ha de ser un bon cronista de la seva època. Tant des de la pintura, com des de l'escultura, el dibuix, la fotografia o fins i tot la ciència. Fer la crònica subjectiva i creativa no és fàcil.

 

- Creu que, en proporció, hi ha més consum cultural a les grans ciutats que a llocs com Tortosa?

El consum de l'art està relacionat amb el temps lliure, el temps de l'oci i també amb la riquesa. Com a més ric és l'estat de benestar d'un país o un territori més consum cultural hi ha.

 

- Amb la crisi i l'atur, la gent té més temps lliure que podria dedicar al consum d'art...

Sí, però és el poder qui s'hauria d'inventar aquestes fórmules creatives. A Barcelona em consta que en època de crisi ha crescut molt l'ús de les biblioteques públiques. S'han de fer bones campanyes per promoure la cultura.

 

- Els polítics són creatius a l'hora de buscar aquestes solucions?

Jo crec que gens. És un problema que tenim de fa molt de temps. Jo amb això sóc molt crític. És l'empenta i l'energia que pugui tenir el director d'un casal o el director d'una biblioteca qui fa avançar la cultura en aquest país.

  

A

També et pot interessar