Tan lluny i tan a prop

Babel probablement sigui la millor obra d'Alejandro Iñárritu i la que millor defineix l’estil narratiu del director mexicà consistent en dividir la trama en diferents històries que, aparentment, no tenen cap tipus de connexió però que l’atzar i la fatalitat intervenen per unir-les a partir d’un accident.

 

Després de Amores perros i 21 gramos, on les històries s’entrellaçaven en espais molt concrets de la geografia nord-americana, Babel va suposar un salt cap a un tipus d’escenari global. Concretament narra les històries de quatre famílies dels E.U.A., Mèxic, Marroc i Japó respectivament.

 

L’incident que uneix les quatre trames se centra al Marroc, on dos pastors inicien un temerari joc consistent en disparar contra un autobús amb la mala sort de tocar de ple a una passatgera nord-americana. A partir d’aquí, la pel·lícula no sols vol explicar les causes que han portat cap a aquesta desgràcia sinó que se centra en les repercussions tant físiques com morals de tots els personatges implicats en aquest succés.

 

Tot i que hi ha històries més ben integrades que d’altres, Babel ens situa davant d’un escenari mundial que, tot i estar separat per fronteres, llengües o cultures, està íntimament relacionat a través del factor humà. Combinant idees com la fatalitat, la casualitat o el destí, Iñárritu ens ofereix una curiosa visió de l'efecte papallona traslladat a un nivell social. Així un innocent regal d’un japonès a un pastor marroquí pot desencadenar la desgràcia d’una família americana.

 

Ens trobem davant d’un film amb una tècnica cinematogràfica exultant i amb una narració que és capaç de saltar d’un lloc a un altre del món sense afectar al ritme de la narració. Una història que ens desvetlla els efectes més aspres de la globalització com la psicosis terrorista, la immigració forçada o la soledat/frustració que es pot experimentar a les grans ciutats.

 

Una història de dolor que, inspirant-se en el mite bíblic de Babel, ens vol demostrar que, tot i les separacions culturals que ens distancien, compartim per igual els mateixos orígens que ens defineixen com a éssers humans perquè el sofriment s’experimenta igual siguis mexicà, marroquí, nord-americà, japonés… i les nacionalitats que vulgueu posar.

 

---

La podreu veure: 

Diumenge 15 de maig, a les 19 h, a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa 

(Preu: 3 euros)