‘Un èxit no es fabrica només amb un actor, però tota la vida s’han utilitzat com a esquer’

Conegudíssima entre el gran públic pels seus papers en sèries com Infidels, El cor de la ciutat, Secrets de família o la mítica La Granja, suspesa en la memòria dels més ‘veterans’, Montse Guallar es posa ara en el paper de la Lyubov Ranevskaya, la protagonista de L’hort dels Cirerers. La darrera obra de teatre que va escriure Anton Txèkhov arriba a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa amb un elenc de vertigen: Ferran Rañé, David Selvas, Norbert Ibero, Gemma Brió, Mireia Aixalà i un llarg etcètera de grans actors catalans.

 

L’hort dels Cirerers explica la història en clau de comèdia d’una família d’origen rus amb problemes econòmics, però que no es preocupa per millorar la seua situació i evitar la pèrdua de les seues propietats. Abans de pujar a l’escenari, Montse Guallar ens ha fet quatre pinzellades del que veureu el proper dia 11 de març. O és que encara no us heu comprat l’entrada?

 

- La trama de L’hort dels Cirerers (1903) sembla escrita a propòsit pels moments de crisi que vivim. S’hi pot veure reflectit més d’un espectador en les situacions que s’hi donen?

Essencialment sí, perquè són coses que passen en un context especial que és quan encara hi havia els grans senyors a Rússia i tota l’aristocràcia. Però del que parla, a nivell d’emocions, de la pèrdua, de la necessitat de canvi, de renovació, de valors perduts, etc., penso que és absolutament actual. A part, també en pots fer una lectura a nivell immobiliari, però de manera més superficial.

 

- Per què L’hort dels Cirerers és una obra sobre la infantesa i la mort?

Perquè el que aquesta família acaba perdent és tota la seua infància i allà d’on ve. La última frase que diu el personatge de la Lyubov és: 'Adéu a la meva joventut, la meva felicitat'. Deixa enrere tota la seva vida. La mort hi apareix de forma física i metafòrica: la d’una presència, que és un nen, el fill de la Lyubov que va morir als set anys, i alhora la d’una manera de viure d’aquests grans senyors. A més a més, també està present en la pèrdua de la finca on han viscut i s’hi ha criat els germans, papers que interpretem el Ferran Rañé i jo.

 

- El teu personatge, la Lyubov Ranevskaya, és la propietària de la casa de la discòrdia. Com la definiries?

És un gran personatge d’aquests que un no s’acaba. És una dona amb una gran tragèdia a sobre però amb unes enormes ganes de viure, una apassionada dels sentiments. Com el Julio Manrique va dir una vegada, 'és una ‘ionqui de la vida’. Acaba que ho perd tot i es torna a llençar en mans d’un amor que l’ha destrossat. És d’una gran complexitat, meravellós.

 

- Hi trobaríem punts de connexió amb la Lídia d’Infidels?

Podria ser, com a dones fortes i plenes de contradiccions, amb una aparença forta però plenes de fragilitat. La Lyubov és valenta i la Lídia també ho és, perquè és independent, madura, etc., però a la vegada també és molt feble. Segurament sí que tenen punts de connexió!

 

- Després de saber-se que la sèrie acaba el 15 de març, ha aparegut el grup 'No volem que matin infidels' al facebook. Creus que, la de la sèrie, serà una mort irreversible?

TV3 va encarregar dues temporades més a Diagonal TV havent emès només la primera sense saber-ne els resultats i en aquest sentit van ser molt valents. Es van fer els 26 capítols que s’havien de fer i ara s’ha acabat. Darrere d’això, no hi ha cap assumpte polític. En tot cas, si hi ha algun problema, serà econòmic a partir d’ara... Hi ha moltes rebaixes pressupostàries i dubto que és pugui fer res més. Però ha tingut la vida que es pretenia.

 

- En tot cas, no acaba perquè t’hagis cansat de les armilles...

No me n’he cansat! [riu]. Quan veus els comentaris de la gent sobre això, et fan molta gràcia perquè són molt contradictoris! Els personatges tenen una manera de vestir, com nosaltres a la vida. Però estic encantada amb les meves armilles i em sentia molt segura amb la manera de vestir de la Lídia, cosa que s’agraeix molt perquè és un punt important sentir-te a gust amb el teu look per poder defensar el personatge.

 

- A la televisió, t’emboliques amb el personatge que interpreta Julio Manrique (el Toni); i al teatre, et dirigeix sobre l’escenari. Dirigint és tan rebel com apareix a la sèrie?

És un regal del cel i d’un talent brutal. És molt passional i fa les coses des de la panxa. És carinyós, educat i adora els actors. Només tinc bones paraules per ell.

 

- Tinc entès que per poder pronunciar bé els noms dels personatges vau comptar amb una assessora russa. Va ser difícil?

De fet, encara hi ha patinades en alguns accents [riu]. Va venir un parell de dies a assessorar-nos per tenir una pronunciació correcta. A més a més, a l’obra hi apareix un nen petit que canta una cançó de bressol en rus. Però bàsicament són els noms dels personatges, així que no hi ha molta més feina.

 

- La televisió influencia a l’hora de triar quin espectacle teatral anar a veure pel fet de si els actors són més o menys coneguts?

Un èxit no es fabrica només amb un actor, però tota la vida s’han utilitzat com a esquer. Per això, per exemple, els actors americans tenen el catxet que tenen! L’essència del teatre és la gent a qui li agrada, però hi ha espectadors que trien pels actors que els atreuen i perquè tenen ganes de veure’ls en persona.

 

- Has observat alguna evolució en la cultura teatral del públic del nostre país?

Per respondre’t això, hauria de fer més teatre, ja que tot depèn del circuit on estiguis.

Ara, fent teatre, però, penso que no ha canviat res i que a les platees sempre hi ha gent de mitjana edat. Trobo a faltar gent jove al teatre. També penso que és una mica de culpa nostra, dels que en fem i del que es programa, perquè falten espectacles que puguin veure adolescents, per exemple.

 

- Per què ha de venir el públic ebrenc a veure L’hort dels Cirerers el proper 11 de març a l’Auditori Felip Pedrell?

Perquè s’ho passarà molt bé, coneixerà un clàssic d’un dels pares del teatre modern (Anton Txèkhov) des d’una perspectiva molt divertida. Molta gent que surt de veure aquesta obra em diu que s’ha emocionat. I m’agrada que en un espectacle on hi ha moments molt bojos, aquest arribi a l’espectador en forma d’emocions.

 

- I després de la gira amb L’hort dels cirerers, on podrem veure Montse Guallar?

De moment, m’agradaria que em veiéssiu en unes illes paradisíaques... Fa dos anys que no tinc vacances i tinc moltes ganes de descansar, però espero que ho pugui fer molt poquet i que arribin nous projectes.