Una faula tan privada com global
'Un cuento chino', pel·lícula de l'argentí Sebastián Borensztein protagonitzada per Ricardo Darín
Aquesta pel·lícula és una faula íntima que parla de coses grans a través de les rutines més senzilles.
Un home que ronda la cinquantena passa els seus dies regentant una ferreteria heretada dels seus pares i col·leccionant retalls de premsa sobre notícies curioses. Solitari i neuròtic, s’aferra a les seues rutines sense deixar espai a la improvisació. Aquesta és la seua seguretat. Una seguretat forçada que l’impedeix relacionar-se amb la gent que l’envolta i, per tant, gaudir del les petites satisfaccions de la vida.
Un bon dia, l’encontre fortuït amb un ciutadà xinès perdut al mig de Buenos Aires l’obligarà a alterar la seua rutina i buscar ajuda per socórrer el nouvingut. Aquesta interacció casual generarà una convivència forçada entre els dos homes que acabarà posant en evidència l’aïllament en què viuen tots dos.
Les barreres culturals entre l’un, argentí i l’altre, xinès, demostraran que la incomunicació entre els dos individus va molt més enllà de la dificultat per entrendre l’idioma.
El guió, senzill i honest, sense ornaments ni trucs, deixa el descobert una realitat crua. Només algunes llicències còmiques, generades pel xoc cultural, produeixen l’efecte buscat. Però ni els acudits més efectistes ens fan perdre de vista que ens trobem davant d’una història que està plantejada amb total autenticitat.
Ara bé, que ens creguéssim aquesta història – repeteixo: tan petita com gran; tan vulgar com extraordinària - i que sortim de les sales sense la sensació que ens han colat un 'cuento chino', té un responsable: Ricardo Darín. L’actor demostra, un cop més, que no hi ha cap repte que se li pugui resistir i omple de credibilitat un personatge que de tan gris podria acabar per diluir-se a la pantalla.
Si us agrada el director González Iñarritu, en certa manera trobareu un cert regust a les seues faules recurrents sobre les curioses connexions que es donen en el món globalitzat. La revelació final, que l’espectador més avispat intuïrà a partir de la segona meitat del metratge, la converteix en una faula totalment rodona.
..
També et pot interessar