Jump to navigation
Dijous
19 febrer 2026
Terres de l'Ebre
Agenda
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inicia sessió
Registra't
Edicions territorials
Terres de l'Ebre
Penedès
Camp de Tarragona
Empordà
Ponent
Girona
Centre
Pirineus
Barcelona
Inici
Agenda
Experiències
Cartellera
Blogs
Seccions
Menjar i beure
Arts
Espectacles
Música
Llibres
Família
Entorn
Fires i Festes
Activa't
Botiga
Qui som
Contacta
Publicitat
Col·labora
Textos legals
Una faula tan privada com global
'Un cuento chino', pel·lícula de l'argentí Sebastián Borensztein protagonitzada per Ricardo Darín
Surtdecasa Ebre
,
26/08/2011
Arts
Aquesta pel·lícula és una faula íntima que parla de coses grans a través de les rutines més senzilles.
Un home que ronda la cinquantena passa els seus dies regentant una ferreteria heretada dels seus pares i col·leccionant retalls de premsa sobre notícies curioses. Solitari i neuròtic, s’aferra a les seues rutines sense deixar espai a la improvisació. Aquesta és la seua seguretat. Una seguretat forçada que l’impedeix relacionar-se amb la gent que l’envolta i, per tant, gaudir del les petites satisfaccions de la vida.
Un bon dia, l’encontre fortuït amb un ciutadà xinès perdut al mig de Buenos Aires l’obligarà a alterar la seua rutina i buscar ajuda per socórrer el nouvingut. Aquesta interacció casual generarà una convivència forçada entre els dos homes que acabarà posant en evidència l’aïllament en què viuen tots dos.
Les barreres culturals entre l’un, argentí i l’altre, xinès, demostraran que la incomunicació entre els dos individus va molt més enllà de la dificultat per entrendre l’idioma.
El guió, senzill i honest, sense ornaments ni trucs, deixa el descobert una realitat crua. Només algunes llicències còmiques, generades pel xoc cultural, produeixen l’efecte buscat. Però ni els acudits més efectistes ens fan perdre de vista que ens trobem davant d’una història que està plantejada amb total autenticitat.
Ara bé, que ens creguéssim aquesta història – repeteixo: tan petita com gran; tan vulgar com extraordinària - i que sortim de les sales sense la sensació que ens han colat un 'cuento chino', té un responsable: Ricardo Darín. L’actor demostra, un cop més, que no hi ha cap repte que se li pugui resistir i omple de credibilitat un personatge que de tan gris podria acabar per diluir-se a la pantalla.
Si us agrada el director González Iñarritu, en certa manera trobareu un cert regust a les seues faules recurrents sobre les curioses connexions que es donen en el món globalitzat. La revelació final, que l’espectador més avispat intuïrà a partir de la segona meitat del metratge, la converteix en una faula totalment rodona.
..
Si la vols veure, consulta la
cartellera de Surtdecasa.cat
A
També et pot interessar
Foto:
Cedida
10 sèries per (re)descobrir durant el confinament
Foto:
Cedida
Andrea Queralt: "La producció combina tota la meva pulsió artística i també certa capacitat de lideratge"
Foto:
Cedida
(les)Brossa, tres veus que juguen amb la incorrecció i la felicitat
Foto:
Cedida
Anna M. Bofarull: “La fibromiàlgia és un dels pilars de la pel·lícula i l’altre és la música”
Foto:
Cedida
Anna M. Bofarull: “Aconseguir que la pel·lícula arribi als cinemes ha estat tot un èxit”
Foto:
Cedida
Cinema
Antonio García, projeccionista de records en pantalla gran